Oratòria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mitjan del segle XX > mitjan segle XX
m La forma passiva és amb el verb 'ser'.
Línia 1:
A l'antiga [[Grècia]] i [[Roma]], l''''oratòria''' era estudiada com una part de la [[retòrica]], és a dir, de l'art de l'eloqüència en l'expressió oral i escrita i es considerava una habilitat important tant en l'àmbit públic com en el privat. [[Aristòtil]] i [[Quintilià]] discutien d'oratòria i aquesta disciplina va formar part, com a assignatura, dels estudis durant l'[[edat mitjana]] i el [[Renaixement]], per la qual cosa se'n van materialitzar normes i models.
 
El desenvolupament dels parlaments durant el segle XVIII va comportar l'aparició de grans oradors i la destresa en la comunicació lingüística ha estatsigut considerada des d'aleshores com una de les principals habilitats a l'hora de garantir el futur polític. A mitjan segle XX, l'oratòria va abandonar els tocs formalitzats i grandiloqüents per deixar pas a un art més basat en recursos conversacionals.
 
==Desenvolupament de l'oratòria des de l'antiga Grècia==