Revisió del 13:43, 10 març 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: d'altres -> altres companyies ← Edició anterior		Revisió del 10:59, 18 jul 2014 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m La forma passiva és fa amb el verb 'ser'. Edició següent →
Línia 14: El 1979, Sony va ser acusada d'infringir el dret de còpia dels programes de televisió i pel·lícules, per [[Universal Studios]] i [[The Walt Disney Company\|Disney]]. Com a conseqüència, Sony va començar a perdre quota de mercat. Al començament dels 80s tenia el 25%. La Sony va continuar desenvolupant la seva tecnologia, igual com feia la JVC. Els dos sistemes eren de qualitat similar, però eren incompatibles. Aquesta història ha ~~estat~~sigut objecte d'estudis i ha deixat algunes conclusions importants a la indústria. És conegut com ''El Cas Betamax''. S'ha dit que Sony mai no va deixar la seva llicència de Betamax, mentre que JVC va llicenciar la seva tecnologia a altres companyies. Però s'ha sabut que en realitat Sony sí que va intentar llicenciar la seva tecnologia. D'altra banda, la quantitat de pel·lícules pregravades amb el format Beta era mé baixa que les del VHS, però va ser després que comencés a perdre mercat. El [[2002]], després de 24 anys de suport, Betamax mor, quan es va deixar de fabricar, encara que se segueix venent el stock. A l'àmbit professional era el mitjà clàssic per a fer [[curtmetratge]]s per amateurs i estudiants de les arts de [[cinema]], a causa del seu baix preu, fins a la massificació del sistema digital [[mini DV]]. Tanmateix, el [[betacam]], el seu "cosí" professional, segueix vigent.

Betamax: diferència entre les revisions