Diferència entre revisions de la pàgina «Tarifa»

2 bytes afegits ,  fa 5 anys
m
Correcció lingüística + Correcció d'estil
m (Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Tarifa, Spain)
m (Correcció lingüística + Correcció d'estil)
|web = http://www.aytotarifa,com
}}
'''Tarifa''' és una localitat de la [[província de Cadis]], [[Andalusia]], [[Espanya]], a la punta meridional d'Europa a la costa europea de l'[[Estret de Gibraltar]] a poc més de 13 kmskm d'Àfrica. Comprèn les pedanies de:
 
* [[Bolonia (Cadis)|Bolonia]], junt a les ruïnes de la vila romana de [[Baelo Claudia]].
* Atlanterra, junt a [[Zahara de los Atunes]], al límit de [[Barbate]].
 
== Història ==
El seu nom deriva de Tarif Abu Zura, client de [[Musa ibn Nusayr]], governador d'[[Ifriquiya (província del Califat)|Ifriquiya]] que va fer una ràtzia d'exploració el 710 a l'altre costat de l'Estret. Ho va fer amb 100 cavallers i 400 infants i van desembarcar a un lloc anomenat djazirat Tarif, o illa de Tarif (illa de les Palomes actual), que després fou Tarifa. Van fer una incursió a pobles hispanoromans del regne visigot i van retornar amb força botí i captius. Com que Tarif no és esmentat a les fonts àrabs orientals, J. Vallvé pensa que el nom derivaria realment de ''Tarfa'' o ''Tarf'', que vol dir "punta" (punta de terra) i que sembla que ja li donaven els romans (el tarragoní [[Pau Orosi]]) que l'anomenen "Punta d'Europa", tradició que ja estava recollida pels àrabs); tot i així la ràtzia de Tarif també va tenir lloc però no li hauria donat el nom.
 
El [[21 de setembre]] de [[1292]] [[Setge de Tarifa (1292)|fou conquerida]] als [[benimerins]] després d'un setge pel rei [[Sanç IV de Castella|Sanç IV]] significant el trencament del pacte amb [[Muhàmmad II al-Faqih]] en no cedir la plaça al regne nassirita.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rábade Obradó |nom=María del Pilar |cognom2=Ramírez Vaquero |nom2=Eloísa |cognom3=Utrilla Utrilla |nom3=Juan F. |títol=La dinámica política |url=http://books.google.es/books?id=Ivqa_OgIIIEC&pg=PA131&dq=1292+tarifa&hl=ca&sa=X&ei=yiaSUpLxOuqw0QW-1YFI&ved=0CEUQ6AEwAw#v=onepage&q=1292%20tarifa&f=false |llengua=castellà |editorial=Akal |data=2005 |pàgines=131 |isbn=8470904337}}</ref> Alonso Pérez de Guzmán fou nomenat governador. El 1294 els benimerins [[Setge de Tarifa (1294)|es van presentar a la ciutat]] i la van assetjar; el fill de Pérez fou capturat i van oferir alliberar-lo a canvi de la rendició; però la llegenda diu que el defensor es va negar i va llençar el seu propi punyal per ser utilitzat per matar al seu fill. El setge va fracassar i va restar cristiana. El 1340 fou assetjada pels musulmans quan la governava Juan Benavides. Tarifa va resistir del [[23 de setembre]] fins al [[29 d'octubre]], quan l'arribada de reforços cristians van imposar l'aixecament del bloqueig; l'endemà es va lliurar la [[batalla del Salado]] a la vora del riu Salado.
 
== VegeuReferències també==
<references />
 
== Vegeu també ==
* [[Parc Natural de l'Estret]].
* [[Rellotge solar de Baelo Claudia]]
 
== Referències ==
{{Commonscat}}
<references />
 
{{municipis de Cadis}}