Sibèria: diferència entre les revisions

Durant els segles XVII yi XVIII la població russa a Sibèria continuà essent escassa, degut a causa de les difícils condicions climàtiques i de comunicacions. Només algunes missions i comerciants van habitar Sibèria.

Durant la segona meitat del [[segle XIX]], es van experimentar les primeres onades d'immigrants russos, pagesos majoritàriament. Diversos esdeveniments es van combinar per a explicar tal fet: l'abolició de la servitud l'any 1861, l'excés de població a la Rússia Europea i, sobretot, el ferrocarril [[transsiberià]], promogut pelspel tsar [[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]], i construït entre 1891 i 1903. Un altre factor que se sumà a aquesta onada va ser l'enviament de presoners de Rússia occidental o de territoris ocupats pels russos, com és el cas de [[Polònia]].

LasLes notícies del [[Tractat de Brest-Litovsk]], que suposaven la sortida de Rússia de la guerra, van alarmar als presoners txecs de Sibèria, partidaris del [[Consell Nacional txec]] que desitjaven retornar al seu país per combatre pel Consell nacional i aconseguir la independència. Els bolxevics els van negar el pas. Els txecs es van revoltar i van ocupar [[Samara]] on varen formar un govern conegut com a [[Komutx]] (Comitè de membres de l'assemblea Constituent) amb la pretensió de representar tota Rússia. Després de l'ocupació de Novonikolaevsk (avui [[Novosibirsk]]) per la [[Legió Txeca]] els delegats siberians van establir el Comissariat de Sibèria Occidental ([[26 de maig]] de [[1918]]) dirigit per Piotr Derber, qui el juny de 1918 va establir la seva residenciaresidència a [[Omsk]].

Els blancs, gràcies a la rebel·lió dels presos txecs, van poder ocupar Tomsk el [[juny]] de [[1918]], on el dia 23 es va formar el segon govern provisional siberià, en el qual hi va tenir un paper destacat en [[Piotr Vologodosky]]. Poc després a Omsk es va proclamar la independència de Sibèria ([[4 de juliol]] de [[1918]]). El setembre Piotr Vologodoski va trencar amb el govern de Tomsk i se'n va anar a [[Ufa]], on va assumir el poder i es va declarar partidari d'una dictadura militar. A Ufa el govern provisional dels [[Ural]]s va quedar substituït per un directori amb Vologodoski, Avksentiev, el General Boldirev, Vinogradov i Zenzinov (''Directori d'Ufa''). El govern siberià de Tomsk va fugir cap a Omsk, on l'[[octubre]] es va imposar el Directori. El [[18 de novembre]] de [[1918]] el cop d'estat delde l'almirall Kolchak establí la dictadura i va posar fi ''de facto'' al govern independent siberià.

A finals de [[gener]] el Centre Polític va traspassar el poder als bolxevics, i també va entregar el presoner. Com que els blancs havien iniciat ununa contraofensiva cap Irkutsk, l'almirall Koltxak fou executat sense judici per la [[Txeka]] ([[7 de febrer]] de [[1920]]) i el seu cadàver llançat al riu Angara.

L'[[agricultura]] es troba restringida a causa del curt període càlid de la major part de la regió. No obstant això, l'àrea sud-oest té sòls extremadament fèrtils i un clima un poc més moderat, on es cultiva [[blat]], [[civada]], [[sègol]] i [[patates]]. Pel que fa la ramaderia, és destacable l'ovina i la bovina, practicada de manera extensiva o semiestabulada, que es combina amb l'agricultura. En altres zones la producció d'aliments, degut a causa de la pobresa del sòl [[podzòlic]] i a la cruesa del clima, es redueix a l'explotació dels ramats de rens ([[caribú]]), practicada pels natius siberians durant més de deu mil anys.

Pel que fa a la [[silvicultura]], Sibèria posseeix els més grans boscos del món, cosa que suposa una potencial font de recursos en aquesta matèria, a despit dedel fet que a moltes zones s'han talat els boscos més ràpid que la seua possibilitat de regenerar-se.

Sibèria té una [[densitat de població]] molt baixa, d'uns tres habitants per [[quilòmetre quadrat]]. La majoria dels seus habitants són d'ètnia russa o ucraïnesos russificats. També hi és present l'ètnia alemanya amb una quantitat aproximada de 400.000 habitants. Pel que fa als pobladors originals que encara hi són presents, cal dir que aquests són descendents majoritàriament tant de grups [[Mongols]] com [[Turquesos]], com ara [[Buriats]], [[Tuvinians]], [[Iacuts]] i [[Tàtars]] siberians. Els més nombrosos són els Buriats, amb 445.175 membres, i que constitueixen la minoria més nombrosa de Sibèria, seguits pels Iacuts, que segons elsel cens de 2002 compten amb 443.852 efectius. A Sibèria també hi són presents d'altres minories ètniques que no pertanyen als grups turquesos o mongols, com ara [[Kets]], [[Evenkis]], [[Txuktxis]], [[Koriaks]] i [[Iukaghirs]]. A més, oficialment viuen 40.000 xinesos al [[Districte Federal Extrem Oriental]], encara que se suposa que la quantitat actual deu ser més elevada.