Plaute: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció de format: aC, dC
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 58:
 
===La Segona Guerra Púnica, la Guerra de Macedònia i la influència en l'obra de Plaute===
La [[Segona Guerra Púnica]] tingué lloc entre els anys 218 i 202 aC i la seva fita culminant fou la invasió d'Itàlia per Anníbal. M. Leigh ha dedicat un capítol extens sobre Plaute i [[Anníbal Barca]] al seu llibre ''Comedy and the Rise of Rome''. Afirma que "les mateixes obres contenen referències ocasionals al fet que la República està en guerra..."<ref>{{ref-llibre|cognom=Leigh|nom=Matthew|títol=Comedy and the rise of Rome|pàgines=p. 24|lloc=Oxford ; New York|editorial=Oxford University Press|any=2004|isbn=0199290288}}</ref> Un bon exemple n'és un vers de ''Miles Gloriosus'', que deu ser de la darrera dècada del segle III aC, tot i que la data no és del tot clara.<ref>{{ref-publicació|cognom=West|nom=Andrew F|títol=On a Patriotic Passage in the Miles Gloriosus of Plautus|publicació=The American Journal of Philology|data=1887|pàgines=p. 15-33|volum=Vol. 8|exemplar=No. 1|url=http://www.jstor.org/stable/287475|consulta=14 maig 2014}}</ref>
 
Alhora, el general [[Publi Corneli Escipió Africà Major]] volgué oposar-se a Anníbal amb un pla "molt del grat de la plebs".<ref> West, 28.</ref> Plaute aparentment va arrenglerar-se amb ell al Senat, guanyant-se el públic amb la idea del perill imminent i la crida a una lluita tàctica, intel·ligent. És raonable afirmar, per tant, que Plaute, com digué P.B. Harvey, tingué la voluntat "d'inserir [dins el seu teatre] al·lusions específiques fàcilment comprensibles pel públic" sobre la guerra.<ref>{{ref-publicació|cognom=Harvey|nom=Paul B|títol=Historical Topicality in Plautus|publicació=The Classical World|data=Mar. - Jun. 1986|pàgines=p. 297-304|volum=Vol. 79|exemplar=No. 5|url=http://www.jstor.org/stable/4349897|consulta=14 maig 2014}}</ref> M. Leigh escriu al seu capítol sobre Plaute i Anníbal que "El Plaute que emergeix de la seva recerca és aquell que contínuament toca el punt més sensible del públic pel qui escriu".<ref> Leigh, 26.</ref>
Línia 89:
* El jove (''adulescens''): depèn directament del seu esclau esclau. El jove està profundament enamorat de la ''virgo'' o la ''meretrix'' però, tot i ser ric i jove, manca d'empenta i imaginació per seduir-la; davant d'aquest problema es veu obligat a demanar ajuda al ''servus callidus'' prometent-li la llibertat.
* El vell (''senex''): és avar i colèric, tot i això té por de la domina i es enganyat pel'' servus callidus''.
* L' esclau (''servus''''): ''el paper d'esclau pot ser presentat de dues maneres diferents. Podem trobar-ne un tipus que desplega tot un ventall d'enganys i trampes (''servus callidus'') i que té una fixació en aconseguir la seva llibertat en contrast amb un altre de molt servil i fidel al seu amo.
 
* La jove (''virgo, puella, meretrix''<nowiki>): és l'objecte d'enamorament de l'</nowiki>''adulescens'', el paper femení es pot presentar de dues maneres diferents: