L'Espoli (Catedral de Toledo): diferència entre les revisions

'''''L'espoli''''' o '''''El despullament de les vestidures de Crist en el Calvari''''' és un quadre pintat perpel [[El Greco|Greco]] (Domenikos Theotokopoulos, 1541-1614) per a la [[sagristia]] de la [[catedral de Toledo]]. És una [[pintura a l'oli]] sobre [[llenç]] i mesura 285 centímetres d'alçada i 173 centímetres d'amplada. Va ser realitzada entre els anys 1577 i 1579 i encara es conserva a la sagristia de la catedral; està col·locada com un [[retaule]] al fons de la sala i està emmarcada per dues [[columna|columnes]] [[ordre corinti|corínties]] de marbre.<ref name="Alcolea305"> [[#Alcolea|Alcolea 1988]]: p. 305</ref>

La seva obra la componen grans llenços per a [[retaule]]s d'esglésies, nombrosos quadres de devoció per a institucions religioses —en els que sovint va participar el seu taller— i un grup de [[retrat]]s considerats del màxim nivell. En les seves primeres obres mestres s'aprecia la influència dels mestres italians. Tanmateix, aviat va evolucionar cap a un estil personal caracteritzat per unes figures manieristes extraordinàriament allargades, amb una il·luminació pròpia, primes, fantasmals, molt expressives, ubicades en ambients indefinits i amb una gamma de colors amb els quequals cercava contrasts, amb els [[blau]]s freds i clars i els [[groc]]s estridents. Aquest estil es va identificar amb l'esperit de la [[Contrareforma]] i es va anar adquirint un caràcter més extremat en els seus últims anys.<ref name="Alcolea305"/>

El [[capítol (catolicisme)|capítol]] de la catedral de Toledo deuriadevia encarregar a Elal Greco la realització de ''L'espoli'' el [[2 de juliol]] de [[1577]], ja que existeix un document que detalla que en aquesta data va rebre 400 [[ral]]s de bestreta pel quadre.<ref name="Cossío99"/> Es tracta del primer document que acredita la presència del pintor a [[Toledo]],<ref name="Pita46"> [[#Pita|Pita 1985]]: p. 46</ref> i dels primers treballs a Toledo, nouvingut d'[[Itàlia]], al costat de les pintures del [[retaule]] de [[Santo Domingo el Antiguo]].<ref name="Cossío33"> [[#Cossío|Cossío 1965]]: p. 33</ref>

Aquest va ser el motiu del primer plet que el pintor va tenir a [[regne de Castella|Castella]]; després vindrien d'altres que es van succeir al llarg de la seva vida per desavinences sobre els quadres amb els seus clients. El 14 de setembre de 1579 va reclamar el pagament del quadre al·legant que era estranger i no disposava de béns a Toledo. El quadre no va acabar de ser pagat fins al 8 de desembre de 1581.<ref name="Pita46"/> Al plet, els taxadors anomenats per Elpel Greco, Baltasar de Castro ([[pintor]]) i Martínez de Castañeda ([[escultor]]), van manifestar sobre la pintura que «l'estimació és tan gran que no té preu... però que atenent la misèria dels temps... es pot pagar 900 [[Ducat (moneda)|ducats]]».<ref name="Gudiol85"/> La quantitat sol·licitada era desmesurada, però els taxadors que representaven el capítol van presentar una valoració molt baixa, només oferint 228 ducats, al·legant les incorreccions dels caps que sobrepassaven al de Crist i les tres Maries que no s'esmenten als Evangelis. La falta d'acord va conduir a convocar un àrbitre perquè decidís; aquest va manifestar que el quadre era un dels millors que havia vist i el va valorar en 318 ducats. Sobre els problemes iconogràfics va dir que estava poc preparat per resoldre'ls i va delegar en l'autoritat eclesiàstica. El pintor va acabar rebent com a pagament 350 ducats però no va haver de canviar les figures que havien generat el conflicte.<ref name="Buendía8"> [[#Buendía|Buendía 1988]]: p. 8</ref>

*L'autor d’aquestd’aquesta anàlisi va assenyalar que, l'historiador d'art [[Carl Justi]] reconeixia en aquest quadre reminiscències bizantines: en la posició frontal de l'escena, en la simetria amb la qual estan disposats els personatges i en la concentració de la multitud.<ref name="Cossío103"/>

''L'espoli'' és un tema i motiu iconogràfic cristià que presenta a Jesús en el moment en què és despullat-espoliat de la [[clàmide]] (o hàbit) púrpura o vermella que els soldats romans l'haurien posat després d'assotar-ho i coronar-ho d'espines abans de la [[Crucifixió]].<ref name="Sar1489"> [[#Sar84|Historia Universal del Arte 1984]]: p.1489</ref> Segons el relat de l'[[Evangeli]] de [[Joan Evangelista|Joan]] per a ''l'Ecce Homo'', que diu que la seva vestidura era inconsútil, és a dir, no tenia costures {{Biblia|Jn|19:23-24}}. A favor d'aquest fet, existeix un testimoni de l'apòcrif evangeli de [[Nicodem]] (10:1) que al·ludeix a l'espoli i substitució per un llenç —i això originaria el «[[drap de puresa]]» que cobreix les seves parts intimes en la representació del crucificat—, així com tots els evangelis canònics concorden en el fet que els soldats custodis de la seva tomba van sortejar la possessió dels seus vestits (Mt 27:25 i paral·lels), encara que segons [[Mateu (evangelista)|Mateu]] i [[Marc (evangelista)|Marc]], «Jesús és despullat del seu hàbit en el [[Via Crucis]]».

El Greco i el seu taller, van pintar diverses versions sobre aquest mateix tema, amb variants. Wethey va catalogar quinze quadres amb aquest tema i d'altres quatre còpies de mig cos. Només en cinc d'aquestes obres va veure la mà de l'artista i les altres deu les va considerar produccions del taller o còpies posteriors. Entre les cinc on va intervenir El Greco, es troben l'original de la [[catedral de Toledo]], l'exemplar de l'[[Alte Pinakothek]] de [[Múnic]] —en la qual no existeixen gaires variacions respecte a la de la catedral de Toledo— i d'altres tres taules de petites dimensions, de les quals la tela d'Upton Downs d'[[Anglaterra]] seria l'estudi preparatori de la de Toledo. Les altres deu són rèpliques del taller de Eldel Greco, o còpies posteriors de petita mida i poca qualitat.<ref name="Ruiz229"> [[#Ruiz|Ruiz 2007]]: p. 229</ref>