L'Espoli (Catedral de Toledo): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
Línia 12:
| museu= Catedral de Toledo
}}
'''''L'espoli''''' o '''''El despullament de les vestidures de Crist en el Calvari''''' és un quadre pintat perpel [[El Greco|Greco]] (Domenikos Theotokopoulos, 1541-1614) per a la [[sagristia]] de la [[catedral de Toledo]]. És una [[pintura a l'oli]] sobre [[llenç]] i mesura 285 centímetres d'alçada i 173 centímetres d'amplada. Va ser realitzada entre els anys 1577 i 1579 i encara es conserva a la sagristia de la catedral; està col·locada com un [[retaule]] al fons de la sala i està emmarcada per dues [[columna|columnes]] [[ordre corinti|corínties]] de marbre.<ref name="Alcolea305"> [[#Alcolea|Alcolea 1988]]: p. 305</ref>
 
El resultat de la composició de la pintura no va ser del gust dels [[comitent]]s, perquè van al·legar que teològicament el cap de Crist hauria d'ocupar la part superior de la pintura, sense que hi hagués cap altre personatge que el sobrepassés i també es va discutir sobre la conveniència que apareguessin les [[tres Maries]] en aquesta escena, ja que segons el [[capítol (catolicisme)|capítol catedralici]] en cap relat dels [[Evangeli]]s sortien com a presents en aquesta escena.
Línia 24:
Després va residir deu anys a [[Itàlia]], on es va transformar en un pintor renaixentista. Primer visqué a [[Venècia]], cap al 1567, on assumí plenament l'estil de [[Tiziano]] i [[Tintoretto]]; i després a [[Roma]], estudiant el [[manierisme]] a partir de les obres de [[Miquel Àngel]].<ref name=" Salas67"> [[#Salas|Salas 1992]]: p. 67-68</ref> El 1577 es va establir a [[Toledo]], on va viure i va treballar la resta de la seva vida.<ref name="Tazartes36"> [[#Tazartes|Tazartes 2004]]: p. 36</ref> Per aquella època, Toledo era la capital religiosa de la [[Corona de Castella]] i una de les ciutats més grans d'[[Europa]]. L'any 1571, la població de la ciutat era d'uns 62.000 habitants.<ref>[[#Lambraki|Lambraki 1999]]: p. 43-44</ref> El pintor aviat es va adaptar i es va identificar amb l'atmosfera religiosa i mística de la ciutat i en moltes de les seves obres, als fons de les seves composicions, apareixen diferents vistes de Toledo.<ref name="Alcolea305"/>
 
La seva obra la componen grans llenços per a [[retaule]]s d'esglésies, nombrosos quadres de devoció per a institucions religioses —en els que sovint va participar el seu taller— i un grup de [[retrat]]s considerats del màxim nivell. En les seves primeres obres mestres s'aprecia la influència dels mestres italians. Tanmateix, aviat va evolucionar cap a un estil personal caracteritzat per unes figures manieristes extraordinàriament allargades, amb una il·luminació pròpia, primes, fantasmals, molt expressives, ubicades en ambients indefinits i amb una gamma de colors amb els quequals cercava contrasts, amb els [[blau]]s freds i clars i els [[groc]]s estridents. Aquest estil es va identificar amb l'esperit de la [[Contrareforma]] i es va anar adquirint un caràcter més extremat en els seus últims anys.<ref name="Alcolea305"/>
 
Actualment està considerat un dels artistes més grans de la civilització occidental. Aquesta alta consideració és recent i s'ha anat formant al llarg dels últims cent anys, en els que ha canviat la valoració sobre la seva [[pintura]] formada als dos segles i mig posteriors a la seva mort; havia arribat a ser considerat com un pintor excèntric i marginal dins la [[història de l'art]].<ref name=" Brown15"> [[#Brown|Brown 1982]]: p. 15</ref>
 
== Història ==
El [[capítol (catolicisme)|capítol]] de la catedral de Toledo deuriadevia encarregar a Elal Greco la realització de ''L'espoli'' el [[2 de juliol]] de [[1577]], ja que existeix un document que detalla que en aquesta data va rebre 400 [[ral]]s de bestreta pel quadre.<ref name="Cossío99"/> Es tracta del primer document que acredita la presència del pintor a [[Toledo]],<ref name="Pita46"> [[#Pita|Pita 1985]]: p. 46</ref> i dels primers treballs a Toledo, nouvingut d'[[Itàlia]], al costat de les pintures del [[retaule]] de [[Santo Domingo el Antiguo]].<ref name="Cossío33"> [[#Cossío|Cossío 1965]]: p. 33</ref>
 
[[Fitxer:El Expolio del Greco en la Sacristía Catedral Toledo.jpg|thumb|esquerra|La pintura en la seva ubicació a la sagristia de la [[catedral de Toledo]]]]
Línia 38:
[[Fitxer:El Expolio del Greco Catedral de Toledo detalle3.jpg|thumb|Detall de la pintura on les tres Maries miren amb [[malenconia]] com un home, pintat en un atrevit escorç, barrina la creu per clavar els peus de Jesucrist. El peu blanc de Jesús que serà clavat queda representat al mig, establint així un fort vincle.]]
 
Aquest va ser el motiu del primer plet que el pintor va tenir a [[regne de Castella|Castella]]; després vindrien d'altres que es van succeir al llarg de la seva vida per desavinences sobre els quadres amb els seus clients. El 14 de setembre de 1579 va reclamar el pagament del quadre al·legant que era estranger i no disposava de béns a Toledo. El quadre no va acabar de ser pagat fins al 8 de desembre de 1581.<ref name="Pita46"/> Al plet, els taxadors anomenats per Elpel Greco, Baltasar de Castro ([[pintor]]) i Martínez de Castañeda ([[escultor]]), van manifestar sobre la pintura que «l'estimació és tan gran que no té preu... però que atenent la misèria dels temps... es pot pagar 900 [[Ducat (moneda)|ducats]]».<ref name="Gudiol85"/> La quantitat sol·licitada era desmesurada, però els taxadors que representaven el capítol van presentar una valoració molt baixa, només oferint 228 ducats, al·legant les incorreccions dels caps que sobrepassaven al de Crist i les tres Maries que no s'esmenten als Evangelis. La falta d'acord va conduir a convocar un àrbitre perquè decidís; aquest va manifestar que el quadre era un dels millors que havia vist i el va valorar en 318 ducats. Sobre els problemes iconogràfics va dir que estava poc preparat per resoldre'ls i va delegar en l'autoritat eclesiàstica. El pintor va acabar rebent com a pagament 350 ducats però no va haver de canviar les figures que havien generat el conflicte.<ref name="Buendía8"> [[#Buendía|Buendía 1988]]: p. 8</ref>
 
Sembla que durant el plet, El Greco estava disposat a prescindir de les tres Maries, però finalment van poder ser mantingudes, afavorint l'estètica de la composició, doncs subratllen el moviment ascensional del quadre.<ref name="Pita46"/>
Línia 57:
*Tot el que no té protagonisme, apareix enfosquit i rebaixat mentre que Crist queda il·luminat i destaca. L'artista ho aconsegueix mitjançant el tractament del color i el [[clarobscur]]. Així, el rostre il·luminat de Crist i la seva túnica vermella formen un contrast molt fort amb els rostres obscurs dels acompanyants i amb l'entonació grisa que domina el fons del quadre, en la mateixa línia de grisos que mostra l'armadura del cavaller que hi ha a la dreta de Jesús.<ref name="Cossío103"/>
*L'escena representada és únicament humana. Homes i dones omplen tot l'espai. La natura només apareix en una porció de cel nuvolós i una mica de terra que hi ha sota el peu de Jesucrist.<ref name="Cossío103"/>
*L'autor d’aquestd’aquesta anàlisi va assenyalar que, l'historiador d'art [[Carl Justi]] reconeixia en aquest quadre reminiscències bizantines: en la posició frontal de l'escena, en la simetria amb la qual estan disposats els personatges i en la concentració de la multitud.<ref name="Cossío103"/>
[[Fitxer:El Expolio del Greco Catedral de Toledo detalle1.jpg|thumb|600px|center|El capítol de la catedral que havia encarregat el quadre va trobar teològicament injustificable que els caps de l'escorta sobrepassessin la de Crist. El Greco s'havia inspirat en icones bizantines en temes com «El bes de Judes» o «L'arrest de Jesús» on la multitud envolta a Crist per la part superior. El contrast estètic entre la quietud i malenconia del rostre de Crist i els del que l'envolten és sorprenent.]]
 
== [[Iconografia]] ==
[[Fitxer:Cristo recogiendo sus vestiduras Zurbaran 1661.jpg|thumb|esquerra|''Crist recollint les vestidures'' de [[Francisco Zurbarán]]]]
''L'espoli'' és un tema i motiu iconogràfic cristià que presenta a Jesús en el moment en què és despullat-espoliat de la [[clàmide]] (o hàbit) púrpura o vermella que els soldats romans l'haurien posat després d'assotar-ho i coronar-ho d'espines abans de la [[Crucifixió]].<ref name="Sar1489"> [[#Sar84|Historia Universal del Arte 1984]]: p.1489</ref> Segons el relat de l'[[Evangeli]] de [[Joan Evangelista|Joan]] per a ''l'Ecce Homo'', que diu que la seva vestidura era inconsútil, és a dir, no tenia costures {{Biblia|Jn|19:23-24}}. A favor d'aquest fet, existeix un testimoni de l'apòcrif evangeli de [[Nicodem]] (10:1) que al·ludeix a l'espoli i substitució per un llenç —i això originaria el «[[drap de puresa]]» que cobreix les seves parts intimes en la representació del crucificat—, així com tots els evangelis canònics concorden en el fet que els soldats custodis de la seva tomba van sortejar la possessió dels seus vestits (Mt 27:25 i paral·lels), encara que segons [[Mateu (evangelista)|Mateu]] i [[Marc (evangelista)|Marc]], «Jesús és despullat del seu hàbit en el [[Via Crucis]]».
 
Encara que la representació més coneguda és la que va realitzar El Greco per a la sagristia de la [[catedral de Toledo]], en la que no segueix els textos dels Evangelis, existeixen d'altres pintures que tracten un motiu paral·lel com la de [[Francisco de Zurbarán]], qui el 1661 va pintar un ''Crist recollint les vestidures'', per a l'església de [[Jadraque]] de [[Madrid]] i que plasma la visió de l'[[Evangeli de Marc]] i de l'[[Evangeli de Mateu]], recollint la seva túnica bruna després de la [[flagel·lació]].
Línia 68:
== Rèpliques i còpies ==
[[Fitxer:El Greco 023.jpg|thumb|150px|''L'espoli'' de l'[[Alte Pinakothek]] de [[Múnic]]]]
El Greco i el seu taller, van pintar diverses versions sobre aquest mateix tema, amb variants. Wethey va catalogar quinze quadres amb aquest tema i d'altres quatre còpies de mig cos. Només en cinc d'aquestes obres va veure la mà de l'artista i les altres deu les va considerar produccions del taller o còpies posteriors. Entre les cinc on va intervenir El Greco, es troben l'original de la [[catedral de Toledo]], l'exemplar de l'[[Alte Pinakothek]] de [[Múnic]] —en la qual no existeixen gaires variacions respecte a la de la catedral de Toledo— i d'altres tres taules de petites dimensions, de les quals la tela d'Upton Downs d'[[Anglaterra]] seria l'estudi preparatori de la de Toledo. Les altres deu són rèpliques del taller de Eldel Greco, o còpies posteriors de petita mida i poca qualitat.<ref name="Ruiz229"> [[#Ruiz|Ruiz 2007]]: p. 229</ref>
 
Entre les còpies es troba una que posseeix el [[Museu del Prado]] signada pel fill del pintor. Les principals variacions d'aquesta còpia respecte a l'original, a més a més de la qualitat, és la corona d'espines que porta Crist, les figures de primer terme són una mica més grans mentre que les del fons estan més allunyades.<ref name="Ruiz229"/>