Griu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: darrera -> darrere
Arismapes--> arimaspes
Línia 3:
El '''griu''', '''grif''' o '''grifó''', (del [[Grec antic|grec]], γρυψ, que vol dir ganxut ''ganxut''; i del [[persa]], ''giriften'', que significa ''agafar''), és una [[criatura mitològica]] molt ferotge i perillosa.
 
Els grius tenen el cap i les potes davanteres d'[[àliga]] gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut. Les musculoses potes de darrere i la cua són de [[lleó]]. Cal no confondre'l amb l'[[opinicus]], un animal semblant però amb les potes davanteres també de lleó. Tradicionalment, el [[lleó]] ha estat sempre el rei dels [[animals]] terrestres i les [[àliga|àligues]] són els més majestuosos de tots els [[ocells]]. El grifó reunia les millors característiques de cada un. Era, al mateix temps, rei de la [[terra]] i rei del [[cel]], per això se'l considerava un animal noble. Tot i la seva perillositat mags i déus n'han pogut domesticar. [[Apol·lo]], déu de la [[música]] i la [[medicina]], ho va aconseguir segons relata una llegenda grega: ell va anar a cercar un griu per domesticar-lo, i quan va tornar en muntava un. Tot tipus de [[mag]]s i [[déu]]s els contractaven per custodiar [[tresor]]s. El déu Apol·lo en va contractar un per a protegir el seu tresor dels atacs dels [[Arismapesarimaspes]]. El déu [[Dionís]] també va tenir tractes amb grius perquè li protegissin les seves gerres de [[vi]].
 
El seu origen és a l'[[Euràsia]], tot i que és més comú a [[Àsia]] que a [[Europa]]. Els grius apareixen en [[dibuix]]os i [[gravats]] de fa 5 000 anys, que s'han trobat en diversos [[santuaris]] i [[tombes]] [[Antic Egipte|egipcis]] i [[perses]]. Construeixen els seus [[niu]]s als cims de les muntanyes de [[Mongòlia]], això els permet tenir una perspectiva de visió immillorable del seu territori. També es diu que vivien al país dels [[hiperboris]]. S'alimenten de carn crua (sobretot de [[cavall]]), per això de tant en tant surten a [[caçar]]. Quan els grius cacen, planegen pel seu territori per buscar una presa, de vegades aterren i ho fan a peu. Quan en troben una, baixen en picat i la recullen amb les seves urpes d'àliga gegant. Sempre miren de no topar amb cap lleó ni [[elefant]]. No els agrada gens que un [[ésser humà]] transiti tranquil pels seus dominis, si en veuen un, l'agafen amb les urpes i el pugen molt amunt; quan són a una certa alçada el deixen anar perquè caigui lliurement i quedi esclafat a l'impactar contra terra. Sobre la seva reproducció no se'n saben gaires coses, però el fet que construeixin nius ja ens fan pensar que són [[ovípar]]s; si un griu mascle s'ajunta amb una [[euga]] formen un [[híbrid]], l'[[hipogrif]].
Línia 9:
[[Fitxer:Gryphon.png|thumb|Un dibuix d'un grifó de John Tenniel per a [[Alícia al país de les meravelles]] de [[Lewis Carroll]].]]
 
La font de coneixement sobre aquests éssers mitològics han estat [[llegendes]] i les [[rondalles]] de l'Àsia i de l'est d'Europa que s'explicaven oralment i es transmetien de pares a fills sense que fossin escrites. Això vol dir que, amb el pas del temps, sovint la realitat quedava transformada i això ha creat moltes incògnites. [[Arístees de Proconnès|AristeesArístees]], un [[viatger]] i [[poeta]] grec del [[625 aC]], va ser el primer que va estudiar els grius. Va recollir totes aquestes històries, escoltant-les i escrivint-les; després les va estudiar i hi va establir relacions. Els seus estudis van inspirar nombrosos artistes grecs i [[Antiga Roma|romans]] que representaven els grius atacant [[cérvol]]s i cavalls o estirant els [[carros dels déus]]. Els romans en feien [[escultura|escultures]] amb finalitats decoratives: les posaven com a potes de les taules i a les parets.
 
Altres històries ens expliquen que els grius es delien per l'[[or]]. El buscaven als [[desert|deserts asiàtics]], especialment al [[desert del Gobi]]. En aquest desert de l'[[Àsia]] es van originar moltes de les rondalles sobre els grius perquè ells hi freqüentaven molt allà. Algunes llegendes donen una explicació en aquest fenomen: diuen que l'utilitzaven per fer els seus nius, perquè com que és un [[metall]] molt [[noble]] poden estar segurs que els seus nius no s'[[oxidació|oxidaran]].
 
Diem que el griu és una criatura mitològica perquè ve dels [[mites]] de tradició oral i de les creences antigues dels [[grecs]], els egipcis, els perses i d'altres cultures. Una hipòtesi planteja que l'origen real dels grius és en els nombrosos [[fòssils]] i [[esquelet]]s de [[dinosaures]] de la família ''[[Protoceratops|Ceratopsidae]]'' que s'han trobat als deserts de l'Àsia, especialment els de [[Mongòlia]]. Aquests fòssils i esquelets pertanyen a uns éssers que tenien un bec ganxut, una cua llarga i peülles amb molts dits.