Desfranquització: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: operació romàn difícil > operació roman difícil |
|||
Línia 3:
== A Espanya ==
A Alemanya, la desnazificació va començar a penes unes setmanes després de la caiguda de la dictadura. Ans al contrari a Espanya, encara el 2004, l'historiador Jaume Claret, per exemple, deplorava que no es va fer cap procés similar i «els franquistes esdevingueren ‘demòcrates de tota la vida’.»<ref>Jaume Claret, autor de [http://www.tdx.cat/bitstream/10803/7463/1/tjcm1de1.pdf ''La repressió franquista a la Universitat Catalana. La Universitat de Barcelona autònoma, de la Segona República al primer franquisme.''], citat per N.N., «Un llibre relata la repressió franquista a la Universitat de Barcelona», ''La Universitat de Barcelona'', Any VII, n° 28, 28 de juny de 2004, pàgina 30</ref> A l'[[Espanya|Estat espanyol]] la primera iniciativa legislativa al nivell nacional va fer-se esperar fins al [[2007]],<ref name = AEDD>Associació Espanyola pel Dret Internacional dels Drets Humans, [http://www.aedidh.org/?q=node/356 «Models de Justícia de Transició»],''s.d.,'' [Consulta el 2 de juny de 2013]</ref> 32 anys després de la mort de Franco, amb l'aprovació de la [[Llei de Memòria Històrica]]<ref>[http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-2007-22296 «LEY 52/2007, de 26 de diciembre, por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la guerra civil y la dictadura], ''[[Butlletí Oficial de l'Estat]]'', 27 de desembre de 2007, págines 53410 a 53416 (en català: llei per la qual es reconeixen i eixamplen els drets i s'estableixen mesures a favor de les persones que van patir persecució o violència durant la [[guerra civil espanyola|guerra civil]] i la dictadura)</ref> que «declara de manera genèrica la il·legitimitat del règim franquista i estableix altres mesures molt saludables (com la «desfranquització» dels espais i monuments públics, l'obertura dels arxius oficials, l'exhumació de les restes dels desapareguts i executats sota la supervisió de les administracions públiques, i la inclusió de noves categories de víctimes en els plans d'indemnitzacions), però no facilita de manera efectiva el camí per a l'anul·lació judicial dels càstigs arbitraris, la sanció penal dels victimaris i la reparació integral de les víctimes.»<ref name = AEDD /> L'operació
Segons perits en la matèria de reconciliació, el procés de desfranquització no serà gaire fàcil ni ràpid. Als primers anys de la [[transició democràtica espanyola|transició democràtica]], la por d'una nova guerra civil era «incompatible amb qualsevol procés explícit de desfranquització».<ref>Francesc-Marc Àlvaro, [http://www.jordipujol.cat/files/articles/fmalvaro54.pdf «El prestigi d’una idea»], ''[[La Vanguardia]],'' 9 de maig de 2013</ref> El 2006, José Antonio Martín Pallín, magistrat del [[Tribunal Suprem]] va preconitzar que la desfranquització és un deure cap a les persones que van defensar la [[segona república espanyola|república]] i cerca «vies inobjectables de tal manera que ningú al sistema jurídic pugui posar traves» al procés.<ref>José Antonino Martín Pallín, [http://noushoritzons.cat/protected_media/documents/38/Les_lleis_durant_la_II_Rep_blica_i_el_franquisme_com_a_r_gim_d_il_legalitats.pdf «Les lleis durant la II República i el franquisme com a règim d’il·legalitats»], Barcelona, Fundació Nous Horitzons, 25 abril de 2006, pàgina 4</ref> Cilly Kugelmann, directora del [[Museu Jueu de Berlín]] opina que l'Estat espanyol necessita distància per poder-se reconciliar amb el seu passat, perquè «la generació que va formar part del [[franquisme]], que ara es considera criminal» encara viu i «mai no farà autocrítica». «És qüestió de temps, la segona o tercera generacions posteriors als testimonis han d'interpretar la història amb llibertat, de manera diferent», mentre que els que van viure el franquisme «no el criticaran perquè es criticarien a ells mateixos». Kugelmann recomana la creació de «museus d'història contemporània sobre el franquisme i què va significar per a la gent que el va patir, quins crims es van cometre i com ho porta la societat postfranquista».<ref>ACN, [http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/647705-comparar-nazis-i-catalanistes-es-estupid-i-infantil.html ««Comparar nazis i catalanistes és estúpid i infantil«»], ''[[El Punt Avui]],'' 22 de maig del 2013</ref> L'absència desfranquització sistemàtica a partir de 1976 és vista com una de les raons de la feble i tova cultura política i democràtica a Espanya.<ref>[[Francesc-Marc Álvaro i Vidal|Francesc-Marc Àlvaro]], [http://www20.gencat.cat/docs/memorialdemocratic/08_Memoria_escrita/11_revista_temps%20i%20espais%20de%20mem%C3%B2ria/numero_01/02_la_mirada/PassPres_FMAlvaro.pdf «Una faula menys feliç»], ''Temps i espais de memòria,'' Núm 1 (Desembre 2012), pàgina 47, ISSN: 2339-806X</ref>
| |||