Carles Castellanos i Llorenç: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: estandaritzar
m En català, formem la passiva amb 'ser', no 'estar'.
Línia 38:
 
== Biografia ==
Durant la seva adolescència participà en tasques reivindicatives i culturals al barri de Sant Andreu de Barcelona i ingressa al [[Front Nacional de Catalunya]] el 1960. El 1968 va ser un dels fundadors del [[PSAN]]. El 1974 creà el [[PSAN-Provisional]] d'una escissió del PSAN. El 1979 formà IPC ([[Independentistes dels Països Catalans]]) després de la unió amb l'[[OSAN]] de Catalunya del Nord. Posteriorment va ser un dels impulsors del MDT ([[Moviment de Defensa de la Terra]]) entre els anys 1983-1984, i s'hi incorporà de nou el 1985 (després que IPC abandonà temporalment aquesta organització); durant les dècades posteriors ha estatsigut un dels dirigents més destacats del MDT. A causa de la seva militància independentista ha patit diverses detencions i empresonaments durant els primers anys de la Transició, el 1981, el 1982 (per ser portador de la pancarta "independència"), el 1988 i el 1992, quan va ser perseguit durant l'[[Operació Garzón]], raó per la qual es va haver d'exiliar temporalment.
 
És membre, entre altres entitats, del [[Centre de Recerca i Documentació Pau Vila]], del Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació, del Cercle 21 i de la [[Plataforma pel Dret de Decidir]]. Ha estatsigut un dels impulsors destacats dels [[Grups de Defensa de la Llengua]] (1982-1988) i del Tercer [[Congrés de Cultura Catalana]] (1999-2001).
 
La seva perllongada militància independentista li ha comportat moltes detencions i tortures, amb 4 períodes de presó, clandestinitat i exili. És enginyer industrial i lingüista, autor (o coautor) de diverses obres lexicogràfiques, entre les quals, podem destacar el ''Diccionari francès-català/català-francès'' (1979, ampliat el 2003), el ''Diccionari d'informàtica'' (1982), el ''Diccionari de paranys de traducció (falsos amics)'' (2000) i el ''Diccionari bàsic occità-català'' (2008). Dirigeix el Projecte ACTIU (per a l'aprenentatge del català per mitjans informàtics) entre el 1977 i el 1982. A més, és autor de nombrosos articles i treballs de tema sociolingüístic, historiogràfic i polític, entre els quals cal estacar els següents: ''El fenomen nacional'' (1974), ''Elements del materialisme històric'' (1977), ''Petit diccionari de l'independentisme'' (1988-90), ''Una llengua sense ordre ni concert'' (1993), ''Llengua i variació'' (1993), ''L'independentisme català, 1979-1994'' (1994), ''Llengua, dialectes i estandardització'' (2002).