François Adrien Boieldieu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} i {{Commonscat}} |
m En català, formem la passiva amb 'ser', no 'estar'. |
||
Línia 9:
Fill espiritual del compositor d'òperes i operetes [[André Ernest Modeste Grétry|Grétry]], Boïeldieu preferia les melodies sense ornaments superflus que feia reeixir amb una instrumentació lleugera però acurada i els diàlegs poètics. [[Hector Berlioz|Berlioz]] atribuïa a la música de Boïeldieu una «''elegància parisenca de molt bon gust''». El [[1800]], va obtenir un vertader èxit amb ''Le Calife de Bagdad''. El [[1804]], va traslladar-se a [[Sant Petersburg]] per tal d'ocupar la plaça de compositor de la cort del [[tsar]], lloc que va ocupar fins al [[1810]]. A la ciutat russa va compondre nou òperes, entre les quals cal destacar ''Aline, reine de Golconde'' ([[1804]]) i ''Les voitures versées'' ([[1808]]). De retorn a França, va reconquerir al públic de París amb ''La jeune femme en colère'' ([[1811]]), ''Jean de Paris'' ([[1812]]), ''Le Nouveau Seigneur du village'' ([[1813]]) i una desena d'altres obres.
El [[1825]], va publicar la que es considera la seua obra mestra per al teatre, ''[[La dame blanche]]''. En temps moderns, aquesta òpera ha estat representada a la Sala Favart (el [[1997]]) i gravada sota la direcció de [[Marc Minkowski]]. Basada sobre una novel·la de [[Walter Scott]] — fet poc comú en aquella època —, l'argument gira entorn del tema de l'infant perdut i finalment retrobat ''in extremis''. L'estil d'aquesta òpera va influir en la ''Lucia di Lammermoor'' de [[Gaetano Donizetti|Donizetti]], ''I Puritani'' de [[Vincenzo Bellini|Bellini]] i ''La jolie fille de Perth'' de [[Georges Bizet|Bizet]]. Reconeguda com una de les primeres tentatives d'introduir temes de caràcter fantàstic en l'òpera, ''La Dame blanche'' també ha
Boïeldieu va esdevenir professor de composició del [[Conservatori de París]] on va tindre entre altres alumnes destacats a [[Théodore Labarre]] i, el [[1817]], va succeir [[Étienne Nicolas Méhul|Méhul]] a l'[[Institut de France|Acadèmia]]. Va rebre la [[Legió d'Honor]] el [[1820]]. La seua següent òpera, ''Les Deux Nuits'' ([[1829]]) va ser admirada per [[Richard Wagner|Wagner]], qui va lloar-ne «''la vivacitat i la gràcia natural de l'esperit francès''» i qui s'inspirà en un dels cors per a la «marxa nupcial» de ''[[Lohengrin]]''. Boïeldieu va anar perdent progressivament l'ús de la paraula, sense dubte a causa d'un càncer de laringe. La fallida de l'Òpera-Còmica i la Revolució de [[1830]] van afegir-se a la seua desgràcia. Amb l'objectiu d'evitar-li la misèria [[Adolphe Thiers]] li va assegurar una pensió de l'Estat de 6000 francs. El [[25 de setembre]] de [[1834]], va fer la seua darrera aparició pública per a l'estrena de ''Chalet'' d'[[Adolphe Adam]]. Poc abans de la seua mort, va tenir així l'elegància de passar-li la torxa al seu brillant alumne.
| |||