Josep Ramoneda i Molins: diferència entre les revisions

El seu primers llibres ''El sentit íntim; crítica del sentit comú'' (1982) ''Mitològiques: crònica de les escissions socials contemporànies'' (1984), amb pròleg del poeta [[Marià Manent]] i ''Apologia del present: assaigs de fi de segle'' (1989), enllacen amb els temes més clàssics de [[Joaquim Xirau]] i de l'[[Escola de filosofia de Barcelona]] (emotivisme, [[sensualisme (filosofia)|sensualisme]], esteticisme...) i amb l'estètica de [[Xavier Rubert de Ventós]]. El sentit íntim ha estatsigut un tema clàssic en la filosofia catalana des que [[Josep Maria Capdevila]] el recollí de [[Maine de Biran]]. Des del punt de vista polític, Ramoneda ha estat sempre adversari del catalanisme i fidel a les idees expressades per [[Eugenio Trías Sagnier]] a ''La Catalunya ciutat'' (1984), que fou el llibre guia de la generació dels [[Jocs Olímpics d'estiu de 1992]], en un sentit postnoucentista.