Revisió del 15:04, 14 jul 2014 modifica ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors ← Edició anterior		Revisió del 15:57, 21 jul 2014 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-ha estat +ha sigut, -han estat +han sigut) Edició següent →
Línia 80: Cal tenir en compte que aquestes definicions exclouen qualsevol dels cossos d'aigua marginals que l'IHO defineix separadament -com el [[Mar del Nord]] (4), el [[Mar de Groenlàndia]] (5), el [[Mar de Noruega]] (6), l'[[Estret de Davis]] (15), el [[Mar d'Escòcia]] (18), el [[Mar d'Irlanda]] (19), el [[Canal de Bristol]] (20), el [[Canal Anglès]] (21), el [[Mar del Carib]] (21), la [[Badia de Biscaia]] (22), el [[Golf de Sant Llorenç]] (24), la [[Badia de Fundy]] (25), el [[Golf de Mèxic]] (26), el [[Mar Mediterrani]] (28), el [[Riu de la Plata]] (33) i el [[Golf de Guinea]] (34)- encara que a efectes oceanogràfics solen ser considerats com a part de l'oceà Atlàntic. El 2000, l'Organització Hidrogràfica Internacional va redefinir l'oceà Atlàntic, traslladant el seu límit sud fins als 60° S, sent les aigües al sud d'aquesta línia identificades com l'[[oceà Antàrtic\|Oceà Austral]]. Aquesta nova definició encara no ha ~~estat~~sigut ratificada (Austràlia ha presentat una objecció) tot i que està en ús per part de l'Organització Hidrogràfica Internacional i altres organismes. Sempre que quan s'adopti, la definició de 2000 serà publicada en la 4a edició de ''Límits d'oceans i mars'', restablint l'oceà Austral com s'indicava en la 2a edició i que posteriorment va ser omès en la 3a edició. La imatge que es mostra al començament d'aquest article representa l'oceà Atlàntic en un [[planisferi]]. Com es mostra en aquesta imatge, l'oceà Atlàntic sovint apareix dividit entre Atlàntic Nord i Atlàntic Sud, seguint un corrent oceànic que es produeix aproximadament cap als 8° de latitud nord (l'IHO empra la línia de l'Equador). Línia 204: == Història == L'oceà Atlàntic sembla ser el més jove dels oceans del món. L'evidència indica que no existia fa 100 milions d'anys, quan el supercontinent ancestral que existia, [[Pangea]], es va trencar per la formació del sòl oceànic. L'Atlàntic ha ~~estat~~sigut explorat extensivament des dels primers assentaments humans a les seves costes. Els [[víkings]], els [[Portugal\|portuguesos]] i [[Cristòfor Colom]] van ser els més famosos exploradors. Després de Colom, l'exploració europea es va accelerar ràpidament, i moltes rutes de comerç noves es van establir. Com a resultat, l'Atlàntic va ser (i encara és) la principal artèria entre Europa i Amèrica (el vell món i el nou). Nombroses exploracions científiques s'han dut a terme, incloent-hi l'expedició [[alemanya]] Meteor, la de la Universitat de Columbia, i les oficines hidrogràfiques de diferents armades. === Principals fites en l'exploració atlàntica === Línia 248: El [[Triangle de les Bermudes]], definit imaginàriament per un triangle amb les [[Bermudes]], [[Puerto Rico]] i [[Cayo Hueso]] als vèrtexs, és una zona famosa per nombrosos casos de desaparicions d'[[avió\|avions]] i [[vaixell]]s en circumstàncies estranyes sense explicació lògica aparent. Els huracans també són un perill natural a l'Atlàntic, però sobretot a la part nord de l'oceà, ja que rares vegades els ciclons tropicals es formen a la part meridional, per ser allà les aigües més fredes, combinat amb què queda fora de l'anomenada [[Zona de convergència intertropical]]. Amb tot, en els darrers anys, s'hi han observat alguns fenòmens. Els huracans solen formar-se entre l'1 de juny i 30 de novembre de cada any. Un dels huracans més notables a l'Atlàntic en els darrers anys ha ~~estat~~sigut l'[[huracà Katrina]] a la [[Temporada d'huracans de l'Atlàntic del 2005\|temporada 2005]]. === Notes de geografia ===

Oceà Atlàntic: diferència entre les revisions