Ports púnics de Cartago: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: 814 a.C. (data > 814 aC (data |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- han estat + han sigut ) |
||
Línia 24:
Les recents excavacions efectuades en el sector en ocasió de la campanya internacional de la [[Unesco]] (es van realitzar una sèrie d'excavacions americanes a prop de la llacuna rectangular, i angleses a la llacuna circular), van confirmar l'origen púnic de les llacunes, datant-la en el segle II a.C.<ref>Hédi Slim i Nicolas Fauqué, ''La Tunisie antique. De Hannibal à saint Augustin'', ed. Mengès, París, 2001, p. 44</ref> Aquesta datació ha estat possible gràcies al descobriment de restes de [[ceràmica]], en particular a les excavacions realitzades a les cales de [[carena]].
No obstant això, falta localitzar el port original que va ser utilitzat durant els cinc primers segles de la història púnica de la ciutat nord-africana, i es desconeix fins i tot si aquest port estava situat o no en l'emplaçament de les llacunes. En els dos primers segles de la seva existència, Cartago no va comptar amb més instal·lacions portuàries que qualsevol altra colònia del Mediterrani, doncs disposava merament d'un lloc des d'on havien de ser botades les [[vaixell|embarcacions]].<ref>Michel Gras, Pierre Rouillard i Javier Teixidor, ''L'univers phénicien'', ed. Arthaud, París, 1994, p. 210.</ref> De tals llocs no han quedat rastres visibles, ja que han
La qüestió de la localització dels ports cartaginesos ha estat lligada a la història i topografia del lloc. Se sap que la ubicació de la ciutat pel que fa a la [[riba]] va evolucionar molt al llarg dels segles i que durant l'[[Història antiga|Antiguitat]] es va dur a terme un procés de [[pòlder|polderització]], consistent en una acció humana que va ser acoblada al transport dels [[sediment]]s procedents del [[riu Medjerda]] que anaven a parar allí gràcies als [[Corrent marí|corrents marins]].
Línia 62:
A priori és difícil veure com haurien pogut tenir aquí 220 naus, com els [[quinquerreme]]s, vaixells amb cinc files de [[remer]]s. No obstant això, les excavacions britàniques han revelat que la llacuna circular era el port militar i que el pavelló del [[navarc]] havia d'estar a l'illot. S'han trobat els molls púnics, particularment les rampes dels dics de la [[dàrsena]] o dels dics secs per a la hivernada. Les rampes tenien el sòl de terra batuda lleugerament inclinat.<ref>M'hamed Hassine Fantar, « Afrique du Nord », ''Els Phéniciens'', éd. Estoc, París, 1997, p. 210.</ref> Aquestes dàrsenes eren sens dubte els magatzems condicionats per acollir els vaixells citats per [[Estrabó]].
Les restes arqueològiques descobertes han permès extrapolar la capacitat d'acolliment del lloc: 30 dics a l'illot circular i de 135 a 140 dics en tot el [[perímetre]]. En total, de 160 a 170 dics podien albergar tants vaixells de guerra com han
S'ha apuntat que els dics podien tenir sobretot la funció de [[drassana naval]], i que els vaixells no precisaven tots una intervenció simultània. D'altra banda, les aglomeracions no havien de tenir lloc més que durant l'hivern.<ref>Serge Lancel, ''op. cit.'', p. 250.</ref>
| |||