Stevens es va convertir a l'islam el desembre del 1977 i va adoptar el nom musulmà Yusuf Islam l'any següent. L'any 1979 va subhastar totes les seves guitarres, va donar tot els beneficis a [[ONG]]s, i va deixar la seva carrera musical per dedicar-se a causes filantròpiques i educatives en la comunitat musulmana. Se li ha donat diversos premis pel seu treball en la promoció de la pau al món, incloent el ''World Award'' (2003), el ''Man for Peace Award'' (2004) i el ''Mediterranean Prize for Peace'' (2007). El 2006, va tornar a la música pop amb un nou àlbum, el primer en 28 anys, titulat ''An Other Cup''. Ara usa professionalment el nom "Yusuf". El seu àlbum més recent, ''Roadsinger'', fou publicat el 5 de maig de 2009.
== BiografiaDiscografia ==
=== InfànciaCom ia joventutCat Stevens ===
* 1966 : ''[[Matthew and Son]]''
Steven Georgiou va néixer a Marylebone, Londres, Anglaterra, de pare grec-xipriota, Stavros Georgiou (n. 1900), i mare sueca, Ingrid Wickman (n. 1915). Té una germana gran, Anita, i un germà, David. La família vivia en un pis a sobre del restaurant Moulin Rouge, el negoci dels seus pares situat a Shaftesbury Avenue, a prop de Piccadilly Circus al districte de [[Soho]], en mig de la zona dels teatres de Londres. Els seus pares es van divorciar quan ell tenia uns 8 anys, però encara treballaven junts en el restaurant i vivien en el pis familiar.
* 1967 : ''[[New Masters]]''
* 1970 : ''[[Mona Bone Jakon]]''
* 1970 : ''[[Tea for the Tillerman]]''
* 1971 : ''[[Teaser and the Firecat]]''
* 1972 : ''[[Catch Bull at Four]]''
* 1973 : ''[[Foreigner]]''
* 1974 : ''[[Buddha and the Chocolate Box]]''
* 1974 : ''[[Saturnight]]'' (en concert)
* 1975 : ''[[Numbers|Numbers]]''
* 1977 : ''[[Izitso]]''
* 1978 : ''[[Back to Earth]]''
* 2004 : ''[[Majikat]]'' (en concert enregistrat el 1976)
=== Com a Yusuf Islam ===
El seu pare era de membre de l'[[Església Ortodoxa Grega|església ortodoxa grega]] i la seva mare de la [[Església Baptista|baptista sueca]], però varen enviar a Georgiou a una escola catòlica, la Saint Joseph Roman Primary School al carrer Macklin Street, l'escola més propera del negoci del seu pare en Drury Lane. Georgiou va començar a tocar el piano a una edat jove, aprenent els acords en el [[piano de cua]] de la família de manera autònoma, ja que ningú no li podia ensenyar. Inspirat per la popularitat dels [[Beatles]], als 15 anys, va interessar-se per la [[guitarra]], i el seu pare va pagar £ 8 per la seva primera guitarra. Tot d'una començà a tocar i escriure cançons. A vegades es fugia de les responsabilitats en el restaurant familiar al terrat per sobre de casa seva, des d'on escoltava les melodies dels musicals del teatres del carrer Denmark Street, que era aleshores el centre de la indústria musical britànica.
* 1995 : ''The Life of the Last Prophet''
* 1996 : ''Welcome to the Qur'an: Gateway to Faith''
* 1998 : ''Prayers of the Last Prophet''
* 1998 : ''I Have No Cannons That Roar''
* 2000 : ''A Is for Allah''
* 2001 : ''Bismillah''
* 2004 : ''I Look, I See''
* 2006 : ''An Other Cup''
* 2009 : ''Roadsinger''
Va viure durant un temps a Gävle, Suècia, on es va mudar amb la seva mare, i va assistir a l'escola Solängsskolan. A Gävle també va començar a desenvolupar les seves habilitats de dibuix, influenciat pel seu oncle Hugo Wickman, que era pintor. Va tornar a Londres i assistí a altres escoles locals del West End, on diu que el castigaven tot sovint, i va treure males notes en tot menys en l'art. Va ser anomenat "el nen artista" i comenta que "em van colpejar, però em vaig fer notar". Va estudiar un any a la Hammersmith School of Art, i contemplava una carrera com caricaturista. Encara que li agradava l'art (a les portades dels seus àlbums posteriors hi figuren obres d'art originals fetes per ell), estava decidit a dedicar-se a la música. Va començar a interpretar originalment amb el nom artístic de "Steve Adams" en 1965, a Hammersmith. En aquest moment, la seva meta era convertir-se en compositor. Entre els músics que el van influenciar hi ha Bob Dylan, Nina Simone, els artistes de Blues Lead Belly i Muddy Waters, John Lennon, Biff Rose (que va tocar en el seu primer àlbum), Leo Kottke i Paul Simon. També volia emular als compositors que van escriure obres musicals, com Ira Gershwin i Leonard Bernstein. El 1965 va signar un contracte editorial amb Ardmore & Beechwood i ver enregistrar diversos discos de prova, entre ells ''The First Cut is the Deepest''.
== Referències ==
|