Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
| lloc_defuncio = Barcelona
| esposa = <!-- indiqueu-hi el marit si es tracta d'una dona -->
| art = pinturaPintura, gravat i ceràmica
| moviment = [[informalismeInformalisme]]
| educacio = [[Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell]]
| obresdestacades =
| patrons =
| peuobra =
}}
'''Joan Vila i Casas''', conegut com a '''Joan Vilacasas''' ([[Sabadell]], [[3 de juny]] de [[1920]] - [[Barcelona]], [[17 de gener]] de [[2007]])<ref name=GEC>{{GEC|0070606}}</ref> fou un [[pintor]], gravador, ceramista, [[escriptor]] i col·leccionista [[Catalunya|català]]. Vilacasas és un dels noms clausclau de la generació informalista catalana. Com molts altres artistes del moment, l'any 1949 emprengué el camí cap a París a la recerca d'un llenguatge propi que pogués superar el panorama desolador i l'aïllament empobridor que es patia el nostre país al llarg dels anys de la dura postguerra. Un cop allí, i després de connectar amb els artistes de l'avantguarda artística internacional, inicià un canvi progressiu en la seva obra, primer fortament influenciatinfluït pels impressionistes i el cubisme [[Picasso|picassià]], dels quals es derivaria una figuració ingenuïsta profusament colorista, per després cap–cap al 19531953— realitzar les seves primeres obres abstractes.<ref name=moreraweb>{{ref-web|cognom=Navarro|nom=Jesús|cognom2=Gabarrell|nom2=Francesc|url=http://emp-web-07.zetcom.ch/eMuseumPlus?service=direct/1/ResultListView/result.t2.artist_list.$TspTitleLink$1.link&sp=10&sp=Sartist&sp=SfilterDefinition&sp=0&sp=1&sp=3&sp=SsimpleList&sp=0&sp=Sdetail&sp=0&sp=F&sp=T&sp=3 |consulta=5 agost de 2013| títol=Índex d'artistes amb obra al Museu d'Art Jaume Morera|obra=Web|editor=[[Museu d'Art Jaume Morera]]}}</ref>
 
Considerat un dels pintors catalans més destacats de l'abstracció dels [[dècada del 1950|anys 50]]. Com a pintor, les seves obres s'han exposat arreu del món i qualsevol suport era vàlid: una tela, el seu 600 o els objectes que trobava als [[Encants]]. Com a escriptor, podem trobar en la seva obra literària: novel·les, teatre, guions per a la ràdio i per a la televisió.
El [[1960]] torna a Barcelona i funda la revista ''O Figura'', i junt amb [[Joan Josep Tharrats i Vidal|Tharrats]], [[Joan Hernández i Pijuan|Hernández Pijuan]], [[Joan Claret i Corominas|Claret]], [[Rafael Santos i Torroella|Santos Torroella]] i [[Josep Maria Subirachs i Sitjar|Subirachs]] formen el grup que porta el mateix nom. El mateix any rep el premi Joan Gris.
 
Amb el pseudònim de '''Carles Valls''', ha escrit comèdies iròniques, com ''Jo, el serial i la gallina'', ''El funerari'', ''L'enterrament és a les 4'', ''Mercè dels uns, Mercè dels altres'', etc.
 
En els [[dècada del 1960|anys 60]] va destacar especialment per les seves novel·les, signades amb el seu nom, on sovint denuncia amb un humor amarg el món de l'art i els seus grups de pressió: ''Doble blanc'' (1960), ''Matèria definitiva'' (1961), ''Operació viaducte'' (1962), ''Nnoba fygurassió'' (1965), ''Jourdain 65'' (1966) i ''Aiguafort del XII'' (1966). Per a la televisió, ha escrit guions per ''Marta sempre, Marta tothora'' i per [[Joan Capri]].
18.726

modificacions