Aristides Maillol: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 37:
A partir d'ací, fa exposicions a París, [[Nova York]], [[Berlín]], [[Chicago]], etc. Té encàrrecs i també il·lustra diversos llibres.
Fou molt amic de Sunyer i de [[Josep de Togores|Togores]], i els va ajudar sovint durant l'època de l'[[Ocupació franquista de Catalunya|ocupació franquista de Catalunya]].<ref name="ep">[http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Vindicacion/Maillol/elpepuespcat/20091020elpcat_22/Tes Elpais 20 d'octubre de 2009. Vindicación de Maillol]</ref> També ho fou de l'escultor català [[Joaquim Claret]], qui havia treballat al seu taller de [[Marly-le-Roi]] entre 1907 i 1908<ref>{{Ref-llibre|cognom = Rodríguez Samaniego|nom = Cristina|títol = Joaquim Claret, escultor de la Mediterrània.|url = |edició =2006a
Amb la decisió dels artistes de l'Escola Rossellonesa, una vegada formats a París, de quedar-se a viure i treballar al seu país, el panorama artístic nord-català es consolida i esdevé un referent per a la nova generació d'artistes emergents. Mentre que Maillol pren per deixebles [[Elie Rocaries]], [[Enric Frère]], [[Gaspar-Maillol]], per tècnics [[Joaquim Claret]] o [[Ricard Guinó]] i influencia nombrosos artistes joves com [[Jordi Caseblanque]] o [[Roger Maureso]], per la seva banda Terrús forma [[Enric Escarrà]] i [[Gustau Violet]] i pren sota la seva protecció [[Marcel Gili]] i [[Pierre Bardou]]. Artistes com [[Martí Vives]], [[Camil Descossy]], [[Andreu Suspuglas]], [[Lluís Cazals]] o [[Marcel Delaris]] fan aleshores les primeres exposicions.<ref name="culturcat"/>
| |||