Les 95 tesis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espai sobrant |
mCap resum de modificació |
||
Línia 38:
13. La mort ho deslliga tot; els moribunds ja estan morts segons les [[Dret canònic|lleis canòniques]], i aquestes ja no els afecten.
14. Una [[pietat]] incompleta, un amor imperfecte
15. Aquesta por, aquest terror és suficient, per no parlar d'altres sancions, per constituir la pena del [[purgatori]], ja que s'acosta més a l'horror de la desesperació.
Línia 54:
21. És per això que els predicadors d'[[Indulgència|indulgències]] estan equivocats quan diuen que les [[Indulgència|indulgències]] del [[Lleó X|Papa]] deslliuren de totes les penes i el salven.
22. Car el [[Lleó X|Papa]] no podria assignar a les ànimes
23. Si la remissió de totes les penes mai no es pogués donar, això només hauria de ser a favor dels més perfectes, és a dir, el nombre més petit.
Línia 66:
27. Els homes prediquen que tan aviat com una moneda dringa a la caixa, una ànima vola fora (del [[Purgatori]]).
28. És cert que quan els diners dringuen al cofre, la cobdícia i l'avarícia poden anar en augment, però quan els intercedeix l'Església,
29. Qui sap si totes les ànimes del [[Purgatori]] desitgen ser deslliurades, cosa de la
30. Ningú no està segur de la veritat del seu penediment, i molt menys pot estar-ho de la remissió completa.
31. També és estrany trobar un home que compra
32. Seran eternament condemnats juntament amb els seus mestres, els que creuen que les cartes d'[[Indulgència|indulgències]] asseguren llur salvació.
Línia 84:
36. Tot [[cristianisme|cristià]] realment penedit té dret a la remissió plena de la pena i el pecat, fins i tot sense cartes d'[[Indulgència|indulgències]].
37. Tot veritable [[cristianisme|cristià]], viu o mort, participa en totes les propietats de [[Jesús|Crist]] i l'[[Església Catòlica Romana|
38. No obstant això, no hem de menysprear la gràcia que el [[Lleó X|Papa]] dispensa, ja que és, com he dit, una declaració del perdó de [[Déu]].
Línia 110:
49. Cal ensenyar als [[cristianisme|cristians]] que les [[Indulgència|indulgències]] del [[Lleó X|Papa]] són bones si no confiem en elles, però més aviat fatals, si per elles, perden la por a [[Déu]].
50. Cal ensenyar als [[Cristianisme|cristians]] que si el [[Lleó X|Papa]] conegués les exaccions dels predicadors d'[[Indulgència|indulgències]], preferiria que la [[Basílica de Sant Pere del Vaticà]] fos reduïda a cendres
51. Cal ensenyar als [[cristianisme|cristians]] que seria el desig del [[Lleó X|Papa]], així com el seu deure, donar el seu peculi a moltíssims d'aquells als quals certs predicadors d'[[indulgència|indulgències]] prenen llurs diners, fins i tot en el cas que s'hagués de vendre l'Església de Sant Pere.
Línia 116:
52. No és realista confiar en [[Indulgència|indulgències]] per a la salvació, fins i tot el Comissionat del [[Lleó X|Papa]] o el mateix Papa posen la seva ànima com a garantia.
53. Són enemics de [[Jesús|Crist]] i el [[Lleó X|Papa]] els que, a causa de la predicació de les [[Indulgència|indulgències]], prohibeixen a
54. És un insult a la paraula de [[Déu]] quan en un sermó s'utilitza el mateix temps o més per predicar les [[Indulgència|indulgències]] que per anunciar la Paraula.
Línia 154:
71. Maleït sia el que parla en contra de la veritat de les [[Indulgència|indulgències]] apostòliques.
72. Però benaurat sia el que es preocupa per la llicència i paraules imprudents dels predicadors d'[[Indulgència|
73. Així com el [[Lleó X|Papa]] excomunica justament a aquells que només maquinen contra les seves [[Indulgència| indulgències]]
Línia 166:
77. Es diu que [[Sant Pere]], si fos Papa avui, no podria concedir majors gràcies. Això és una blasfèmia contra Sant Pere i contra el [[Lleó X|Papa]].
78. Diem, per contra, que tant [[Lleó X|ell]] com qualsevol altre Papa, té majors gràcies a la seva disposició, és a dir, l'[[Evangeli]], virtuts, dons de sanitat, etc ..., tal com està escrit en la Primera Epístola als Corintis XII
79. Afirmar que la Creu de l'escut d'armes del [[Lleó X|Papa]] és igual a la creu de Crist és una blasfèmia.
Línia 178:
83. Per què deixa intactes els serveis i els aniversaris dels morts? Per què es fa o no se li permet reprendre les dotacions establertes per a ells, atès que no és just pregar pels redimits ?
84. I de nou: què és aquesta nova santedat de [[Déu]] i del [[Lleó X|Papa]] que per diners, li donen a un no creient, a un enemic, el poder de deslliurar
85. I una altra vegada: per què els [[Dret Canònic|cànons]] penitencials derogats pel dret i extingits per la mort encara es redimeixen per diners mitjançant la venda d'[[indulgència|indulgències]], com si estiguessin encara en vigor?
86. I una altra vegada: per què el [[Lleó X|Papa]] no edifica la Basílica de Sant Pere amb els seus propis diners, en lloc
87. Una vegada més: per què el [[Lleó X|Papa]] atorga la remissió a aquells que, per una perfecta contrició ja han obtingut la remissió plenària i la participació plena en la gràcia?
Línia 205:
Luter va escriure les seves 95 tesis com a suport per a un debat, [[disputa teològica]], una pràctica comuna en l'època. Concebuts per ser distribuïts en un cercle de teòlegs, el seu èxit sorprendria el mateix Luter. Si la fixació a la porta de l'església de Wittenberg no és clara, però, se suposa que Luter va enviar còpies als seus amics i clergues, entre els quals l'[[arquebisbe]] [[Albert de Brandenburg]].
Les 95 tesis s'imprimiren en grans quantitats i es difongueren àmpliament. Davant el seu impacte, però, les autoritats religioses es neguen a condemnar Luter. Es continua bregant amb els teòlegs que defensen la posició de Roma, com [[Johannes Eck]]
Les 95 tesis van ser condemnades finalment el 15 de juny del 1520 amb la butlla [[Exsurge Domine]] del Papa [[Lleó X]]. Luter, llavors en conflicte obert amb l'Església, va ser excomunicat a principis de l'any següent.
|