Les 95 tesis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
mCap resum de modificació
Línia 38:
13. La mort ho deslliga tot; els moribunds ja estan morts segons les [[Dret canònic|lleis canòniques]], i aquestes ja no els afecten.
 
14. Una [[pietat]] incompleta, un amor imperfecte donendona necessàriament una gran por al moribund. Com més petit és l'amor, més gran és el terror.
 
15. Aquesta por, aquest terror és suficient, per no parlar d'altres sancions, per constituir la pena del [[purgatori]], ja que s'acosta més a l'horror de la desesperació.
Línia 54:
21. És per això que els predicadors d'[[Indulgència|indulgències]] estan equivocats quan diuen que les [[Indulgència|indulgències]] del [[Lleó X|Papa]] deslliuren de totes les penes i el salven.
 
22. Car el [[Lleó X|Papa]] no podria assignar a les ànimes delsdel [[purgatori]] altres penes que les que haurien hagut de patir en aquesta vida en virtut dels [[Dret canònic|cànons]].
 
23. Si la remissió de totes les penes mai no es pogués donar, això només hauria de ser a favor dels més perfectes, és a dir, el nombre més petit.
Línia 66:
27. Els homes prediquen que tan aviat com una moneda dringa a la caixa, una ànima vola fora (del [[Purgatori]]).
 
28. És cert que quan els diners dringuen al cofre, la cobdícia i l'avarícia poden anar en augment, però quan els intercedeix l'Església, ésel resultat és només a les mans de Déu.
 
29. Qui sap si totes les ànimes del [[Purgatori]] desitgen ser deslliurades, cosa de la quequal som testimonis pel que ens diuen Sant Severí i Sant Pau Pasqual.
 
30. Ningú no està segur de la veritat del seu penediment, i molt menys pot estar-ho de la remissió completa.
 
31. També és estrany trobar un home que compra ununa veritable [[indulgència]] i que sigui veritablement penitent.
 
32. Seran eternament condemnats juntament amb els seus mestres, els que creuen que les cartes d'[[Indulgència|indulgències]] asseguren llur salvació.
Línia 84:
36. Tot [[cristianisme|cristià]] realment penedit té dret a la remissió plena de la pena i el pecat, fins i tot sense cartes d'[[Indulgència|indulgències]].
 
37. Tot veritable [[cristianisme|cristià]], viu o mort, participa en totes les propietats de [[Jesús|Crist]] i l'[[Església Catòlica Romana| Església]], per la gràcia de [[Déu ]], i sense cartes d'[[Indulgència|indulgències]].
 
38. No obstant això, no hem de menysprear la gràcia que el [[Lleó X|Papa]] dispensa, ja que és, com he dit, una declaració del perdó de [[Déu]].
Línia 110:
49. Cal ensenyar als [[cristianisme|cristians]] que les [[Indulgència|indulgències]] del [[Lleó X|Papa]] són bones si no confiem en elles, però més aviat fatals, si per elles, perden la por a [[Déu]].
 
50. Cal ensenyar als [[Cristianisme|cristians]] que si el [[Lleó X|Papa]] conegués les exaccions dels predicadors d'[[Indulgència|indulgències]], preferiria que la [[Basílica de Sant Pere del Vaticà]] fos reduïda a cendres peren comptes d'ésser edificada amb la [[carn]], la sang i els ossos de les seves ovelles.
 
51. Cal ensenyar als [[cristianisme|cristians]] que seria el desig del [[Lleó X|Papa]], així com el seu deure, donar el seu peculi a moltíssims d'aquells als quals certs predicadors d'[[indulgència|indulgències]] prenen llurs diners, fins i tot en el cas que s'hagués de vendre l'Església de Sant Pere.
Línia 116:
52. No és realista confiar en [[Indulgència|indulgències]] per a la salvació, fins i tot el Comissionat del [[Lleó X|Papa]] o el mateix Papa posen la seva ànima com a garantia.
 
53. Són enemics de [[Jesús|Crist]] i el [[Lleó X|Papa]] els que, a causa de la predicació de les [[Indulgència|indulgències]], prohibeixen a d'altres esglésies predicar la paraula de [[Déu]].
 
54. És un insult a la paraula de [[Déu]] quan en un sermó s'utilitza el mateix temps o més per predicar les [[Indulgència|indulgències]] que per anunciar la Paraula.
Línia 154:
71. Maleït sia el que parla en contra de la veritat de les [[Indulgència|indulgències]] apostòliques.
 
72. Però benaurat sia el que es preocupa per la llicència i paraules imprudents dels predicadors d'[[Indulgència| indulgències]].
 
73. Així com el [[Lleó X|Papa]] excomunica justament a aquells que només maquinen contra les seves [[Indulgència| indulgències]]
Línia 166:
77. Es diu que [[Sant Pere]], si fos Papa avui, no podria concedir majors gràcies. Això és una blasfèmia contra Sant Pere i contra el [[Lleó X|Papa]].
 
78. Diem, per contra, que tant [[Lleó X|ell]] com qualsevol altre Papa, té majors gràcies a la seva disposició, és a dir, l'[[Evangeli]], virtuts, dons de sanitat, etc ..., tal com està escrit en la Primera Epístola als Corintis XII .
 
79. Afirmar que la Creu de l'escut d'armes del [[Lleó X|Papa]] és igual a la creu de Crist és una blasfèmia.
Línia 178:
83. Per què deixa intactes els serveis i els aniversaris dels morts? Per què es fa o no se li permet reprendre les dotacions establertes per a ells, atès que no és just pregar pels redimits ?
 
84. I de nou: què és aquesta nova santedat de [[Déu]] i del [[Lleó X|Papa]] que per diners, li donen a un no creient, a un enemic, el poder de deslliurar ununa ànima pietosa i estimada de [[Déu]], mentre que es neguen a deslliurar l'ànima pietosa i estimada, per compassió pes seu patiment, per amor i de forma gratuïta?
 
85. I una altra vegada: per què els [[Dret Canònic|cànons]] penitencials derogats pel dret i extingits per la mort encara es redimeixen per diners mitjançant la venda d'[[indulgència|indulgències]], com si estiguessin encara en vigor?
 
86. I una altra vegada: per què el [[Lleó X|Papa]] no edifica la Basílica de Sant Pere amb els seus propis diners, en lloc de d'amb els diners dels pobres creients, ja que les seves riqueses són avui més grans que les dels rics més grans?
 
87. Una vegada més: per què el [[Lleó X|Papa]] atorga la remissió a aquells que, per una perfecta contrició ja han obtingut la remissió plenària i la participació plena en la gràcia?
Línia 205:
Luter va escriure les seves 95 tesis com a suport per a un debat, [[disputa teològica]], una pràctica comuna en l'època. Concebuts per ser distribuïts en un cercle de teòlegs, el seu èxit sorprendria el mateix Luter. Si la fixació a la porta de l'església de Wittenberg no és clara, però, se suposa que Luter va enviar còpies als seus amics i clergues, entre els quals l'[[arquebisbe]] [[Albert de Brandenburg]].
 
Les 95 tesis s'imprimiren en grans quantitats i es difongueren àmpliament. Davant el seu impacte, però, les autoritats religioses es neguen a condemnar Luter. Es continua bregant amb els teòlegs que defensen la posició de Roma, com [[Johannes Eck]] quani la famosa disputa de [[Leipzig]] de [[1519]].
 
Les 95 tesis van ser condemnades finalment el 15 de juny del 1520 amb la butlla [[Exsurge Domine]] del Papa [[Lleó X]]. Luter, llavors en conflicte obert amb l'Església, va ser excomunicat a principis de l'any següent.