Revisió del 16:01, 21 jul 2014 modifica EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- estat + sigut ) ← Edició anterior		Revisió del 00:31, 27 jul 2014 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- han sigut + han estat) Edició següent →
Línia 17: Mathilde és molt fosc, amb un albedo comparable al de l'asfalt fresc, i se suposa que comparteix la mateixa composició que els meteorits de condrita carbonàcia CI1 o CM2, amb una superfície plena de minerals fil·losilicats. L'asteroide té un enorme nombre de cràters, els quals han rebut cadascun un nom de jaciments de carbó i conques del món sencer. Els dos cràters més grans són Ishikari (29'3 Km) i Karoo (33'4 Km), sent tan amplis com el radi mitjà de l'asteroide. Els impactes pels quals es van formar els cràters indiquen que aquests impactes van tenir lloc amb altres asteroides de gran mida, per la qual cosa es pot apreciar en les marques del fons d'aquests. Cap diferència de resplendor o de color són visibles en els cràters i no hi ha cap aspecte d'acodadura, per la qual cosa l'interior de l'asteroide ha de ser molt homogeni. Hi ha indicis de desplaçament de materials al llarg de la part sud de l'asteroide. La densitat mesura per la nau NEAR Shoemaker, 1.300 quilograms/m³, és menor que la mitjana del típic asteroide de condrita carbonàcia; el que pot significar que l'asteroide és un munt restes compactes. Això mateix passa amb altres asteroides de tipus C que han ~~sigut~~estat estudiats des de la terra amb òptiques adaptatives ([[(45) Eugenia]], [[(90) Antiope]], [[(87) Sylvia]] i [[(121) Hermione]]). Fins al 50% del volum interior de Mathilde consisteix en un espai buit. Tanmateix, l'existència de cadenes muntanyoses de 20 quilòmetres de llarg pot indicar que l'asteroide realment sí que té alguna força estructural, per la qual cosa podria tenir grans parts del seu interior compactades. La baixa densitat de Mathilde és un bon amortidor dels impactes amb altres asteroides, el que ajuda a conservar els trets superficials. L'òrbita de Mathilde és excèntrica i recorre els extrems exteriors del cinturó principal d'asteroides. Tanmateix, l'òrbita es troba completament entre les òrbites de Mart i Júpiter, és a dir, no creua les òrbites planetàries. Mathilde també té un dels períodes de rotació més lents d'entre tots els asteroides coneguts, ja que el període mitjà de rotació d'un asteroide és d'entre 2'4 i 24 hores, quan el seu és de 17'4 dies. A causa de la llarga durada de la seva rotació, la sonda NEAR Shoemaker tan sols va ser capaç de fotografiar el 60% de la superfície de l'asteroide. El lent període de rotació podia ser mostra de l'existència d'un satèl·lit de l'asteroide, però en una recerca realitzada per la nau NEAR, les imatges no van revelar cap satèl·lit amb més de 10 quilòmetres de diàmetre en una àrea a la rodona de 20 vegades el radi de Mathilde.

(253) Mathilde: diferència entre les revisions