Obre el menú principal

Canvis

Una teoria popular que circulava en aquell moment era que Tryon havia confós el radi de gir del vaixell amb el diàmetre, i per això només havia deixat un espai de dos cables en comptes de quatre, més un marge de seguretat de dos cable més entre les dues columnes de vaixells. Van preguntar a Bourke sobre això, i va declarar que en aquell moment no se li havia acudit aquesta possibilitat. No obstant, també va demanar al tribunal que li permetés de no comentar una conversa amb Tryon, on havia fet notar abans de la col·lisió que els radis de gir del ''Victoria'' i el ''Camperdown'' eren d'uns 730 m, mentre que l'almirall havia ordenat que els vaixells només estiguessin a 1.100 m de separació. Malgrat la petició de Bourke de no parlar-ne, era ell qui havia tret el tema davant del tribunal, que no li ho havia preguntat. Bourke va informar que Tryon havia donat instruccions perquè la distància entre els vaixells es mantingués a sis cables, però va explicar la seva passivitat davant d'una amenaça tan evident contra els vaixells dient que esperava que en Tryon donés alguna solució al flagrant error a l'últim minut. Bourke va ser interrogat sobre el sistema TA de Tryon i com solia funcionar. Va contestar que normalment l'almirall anava cap al davant durant TA, deixant els oficials del vaixell a popa, mentre que en les altres situacions es quedava a popa. Aquesta vegada, Tryon havia anat cap endavant.<ref>Hough pp. 128–134.</ref>
[[File:Hms-victoria-c1888.jpg|thumb|El ''Victoria'', cap al 1888.]]
 
Gillford fou cridat a declarar, i va tornar a dir de mal grat al tribunal que després de la col·lisió li havia sentit dir a en Tryon, "Ha estat tot culpa meva". Hawkins-Smith ho va confirmar, dient que havia estat al pont amb Tryon i Gillford després de la col·lisió quan en Tryon havia dit, "Ho he fet tot jo, ha estat tot culpa meva". Hawkins-Smith va confirmar al tribunal que ningú no creia que el ''Victoria'' pogués enfonsar-se tan ràpid com ho va fer. Ningú no fou interrogat sobre si hagués estat millor o no de deixar els dos vaixells encaixats, almenys fins que totes les portes estanques s'haguessin tancat bé, abans de separar-los i per tant d'obrir els forats dels dos vaixells.<ref>Hough pp. 134ff.</ref>
 
Després de dos testimonis més, Markham fou convidat a respondre preguntes en qualitat de testimoni, encara que el fet que fos un potencial acusat en el futur va fer que el tribunal li permetés de suggerir preguntes a fer a altres testimonis. Va explicar la seva confusió quan va rebre per primer cop l'ordre de girar, i el seu refús d'assenyalar que la complia perquè no podia veure com es podia fer la maniobra de forma segura. Va observar que era conscient que els vaixells passaven del punt al qual havien d'haver girat i calia respondre de forma urgent. Va afirmar que finalment havia complert l'ordre, després que Tryon li preguntés pel retard, havent decidit que Tryon devia tenir intenció de girar a poc a poc, per fora del gir del ''Camperdown'', de manera que les dues línies passarien de costat en direccions oposades. Llavors, les dues línies s'haurien invertit, "mantenint l'ordre de la flota", tal com havia estat abans del gir. Llavors se li va llegir a Markham un memoràndum que va fer circular en Tryon abans mateix de la sortida de la flota, que incloïa la instrucció: "Quan l'obediència literal a qualsevol ordre, de qualsevol manera que es doni, provoqués una col·lisió amb un amic....les ordres principals indiquen que s'ha d'evitar el perill, mentre que l'objectiu de l'ordre s'ha d'aconseguir si és possible". Markham va observar que, mentre que no havia estat pensat precisament en el memoràndum, sí que havia pensat en la seguretat del seu vaixell. Quan es va fer evident que estava en curs de col·lisió, no podia girar més cap a estribord, ni girar cap a babord, perquè això hauria trencat "la regla de la carretera", de manera que l'únic que podia fer era invertir la marxa al màxim. Per desgràcia, només s'havien assenyalat tres quarts de marxa inversa. Se li va observar que podia havia girat més cap a estribord de manera que hauria evitat la col·lisió, però va tornar a respondre que això hauria anat contra 'la regla de la carretera'. Quan se'l va seguir interrogant, va admetre que "la regla de la carretera" no s'aplicava durant les maniobres. També va confirmar que durant tot el gir havia estat mirant amb atenció els senyals del timó del ''Victoria'', que indicaven que estava girant al màxim.<ref>Hough pp. 137–143.</ref>
 
==Referències==
54.032

modificacions