Llengües dené-ienisseianes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m En català, formem la passiva amb 'ser', no 'estar'. |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- ha sigut + ha estat) |
||
Línia 15:
Aquesta teoria no és la primera hipòtesi que vincula les llengües na-dené amb llengües eurasiàtiques. La primera proposta vinculant aquestes dues famílies va ser el [[1923]], en l'obra d'un lingüista italià, l'Alfredo Trombetti. Des d'aleshores, alguns han proposat diverses versions d'una [[macrofamília]] [[llengües dené-caucàsiques|dené-caucàsica]], incloent (entre d'altres) les famílies ienisseiana i na-dené. Entre aquestes són propostes de lingüistes prominents com ara [[Morris Swadesh]] i [[Edward Sapir]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Mother Tongue: Journal of the Association for the Study of Language in Prehistory |url=http://books.google.es/books?id=5rYoAQAAIAAJ&q=Morris+Swadesh+Edward+Sapir+Den%C3%A9%E2%80%93Caucasian&dq=Morris+Swadesh+Edward+Sapir+Den%C3%A9%E2%80%93Caucasian&hl=ca&sa=X&ei=6EfFUd9ThJDsBrCQgNgB&ved=0CDkQ6AEwAQ |llengua=anglès |editorial=Association for the Study of Language in Prehistory |data=1995 |pàgines=154 |isbn=}}</ref> Aquestes macrofamílies hipotètiques solen incloure també les tres famílies [[llengües caucàsiques|caucàsiques]], la família [[llengües sinotibetanes|sinotibetana]], i sovint el [[basc]] i el [[buruixaski]] (els quals són [[llengua aïllada|llengües aïllades]]).
En el 2008, [[Edward J. Vajda]] publicà un article resumint deu anys d'investigació, on hi afirma que hi ha una connexió històrica entre aquestes famílies.<ref name=article>[http://www.uaf.edu/anlc/docs/vajda-2008.pdf A Siberian link with Na-Dene languages]</ref><ref name=main>[http://www.uaf.edu/anlc/dy.html Dene-Yeniseian Languages]</ref> El seu argument, el qual ha rebut l'aprovació de diversos experts en les llengües na-dené i ienisseianes, es basa en la comparació de paraules ienisseianes amb paraules de les protollengües reconstruïdes de na-dené i de les seves branques (Vajda no usà reconstruccions de proto-ienisseià perquè ja no existeix cap reconstrucció acceptada.) L'argument se centra en la [[Morfologia (lingüística)|morfologia]] verbal, identificant morfemes cognats i semblances entre les posicions de prefixos verbals en les dues famílies. Complica l'esforç el fet que la família ienisseiana actualment té només un membre viu, el [[Quet|ket]]; dues més són conegudes només per documentació recollida abans de les seves morts. El ket ha estat subjecte d'especulació intensa per lingüistes històrics durant molts anys;<ref>Lyle Campbell, ''Historical Linguistics: An Introduction'' (2nd Edition), MIT Press, 2004.</ref><ref>Merritt Ruhlen, ''The Origin of Language: Tracing the Evolution of the Mother Tongue'', Wiley, 1994.</ref> el seu sistema de morfologia verbal no s'assembla als dels seus veïns. De fet, el ket en general ha
:No és cap exageració dir que la posició del ket a Euràsia Central ha estat, fins ara, tan enigmàtica com la del [[basc]] a [[Europa]], el [[Llengua zuni|zuni]] al sud-oest dels Estats Units, o el [[buruixaski]] a [[Àsia Meridional]].<ref name=article/>
| |||