Regió de Brussel·les-Capital: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m En català, formem la passiva amb 'ser', no 'estar'. |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- ha sigut + ha estat) |
||
Línia 32:
La '''Regió de Brussel·les-Capital''' ([[francès]]: ''Région de Bruxelles-Capitale'', [[neerlandès]]: ''Brussels Hoofdstedelijk Gewest'') és una regió de [[Bèlgica]], amb estatut de comunitat bilingüe<ref name="Belgian Constitution">{{ref-web|títol=Constitució Belga (versió anglesa) |url=http://www.dekamer.be/kvvcr/pdf_sections/publications/constitution/grondwetEN.pdf |format=PDF |editor=Belgian House of Representatives |data= gener 2009 |consulta=07-08-2010 |citació=Article 3: Bèlgica està constituïda per tres Regions: la Regió de Flandes, la Regió de Valònia i la Regió de Brussel·les. Article 4: Bèlgica està constituïda per quatre regions lingüístiques: la regió de parla neerlandesa, la regió de parla francesa, la regió bilingüe de Brussel·les-Capital i la regió de parla alemanya.}}</ref> ('''francès : 90%''' / '''neerlandès : 10%''').<ref name="CIRB-creation">{{ref-web|títol=Brussels-Capital Region: Creation |url=http://www.bruxelles.irisnet.be/en/region/region_de_bruxelles-capitale/creation.shtml |editor=''Centre d'Informatique pour la Région Bruxelloise'' (Brussels Regional Informatics Center) |any=2009 |consulta=2009-06-05 |citació=Des del 18 de juny del [[1989]], la data de les primeres eleccions regionals, la Regió de Brussel·les-Capital ha estat una regió autònoma comparable a les de [[Flandes]] o [[Valònia]]}}</ref> És l'aglomeració urbana més gran de Bèlgica, la capital de la regió és la ciutat de [[Brussel·les]], que ho és també del país, de [[Flandes]] i, de facto, de la [[Unió Europea]].<ref name="Demey">{{ref-llibre|cognom= Demey |nom= Thierry |altres= S. Strange (trans.) |títol= Brussels, capital of Europe |any= 2007 |editorial= Badeaux |lloc= Brussels |isbn= 2-9600414-2-9}}</ref> Brussel·les ha passat de ser una petita ciutat-fortalesa del [[segle X]], fundada per un descendent de [[Carlemany]], a una metròpoli de més d'un milió d'habitants, l'àrea metropolitana té una població de més d'1,8 milions de persones.
Des del final de la [[Segona Guerra Mundial]], Brussel·les ha
Tot i que Brussel·les fou històricament de parla [[Neerlandès|neerlandesa]] entre els segles [[segle XIX|XIX]] i [[segle XX|XX]] s'ha produït un afrancesament progressiu i avui dia la majoria dels habitants són de parla francesa, malgrat que els dos idiomes són oficials.<ref>{{ref-web|cognom=Hughes |nom=Dominic |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/7507506.stm |títol=Europe | Analysis: Where now for Belgium? |editor=BBC News |data=2008-07-15 |consulta=05-08-2010}}</ref> Les tensions lingüístiques es mantenen vives, i les lleis sobre la llengua dels [[municipis amb facilitats lingüístiques|municipis que envolten Brussel·les]] són un tema que genera molta controvèrsia a Bèlgica.
|