Regió de Brussel·les-Capital: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m En català, formem la passiva amb 'ser', no 'estar'.
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- ha sigut + ha estat)
Línia 32:
La '''Regió de Brussel·les-Capital''' ([[francès]]: ''Région de Bruxelles-Capitale'', [[neerlandès]]: ''Brussels Hoofdstedelijk Gewest'') és una regió de [[Bèlgica]], amb estatut de comunitat bilingüe<ref name="Belgian Constitution">{{ref-web|títol=Constitució Belga (versió anglesa) |url=http://www.dekamer.be/kvvcr/pdf_sections/publications/constitution/grondwetEN.pdf |format=PDF |editor=Belgian House of Representatives |data= gener 2009 |consulta=07-08-2010 |citació=Article 3: Bèlgica està constituïda per tres Regions: la Regió de Flandes, la Regió de Valònia i la Regió de Brussel·les. Article 4: Bèlgica està constituïda per quatre regions lingüístiques: la regió de parla neerlandesa, la regió de parla francesa, la regió bilingüe de Brussel·les-Capital i la regió de parla alemanya.}}</ref> ('''francès : 90%''' / '''neerlandès : 10%''').<ref name="CIRB-creation">{{ref-web|títol=Brussels-Capital Region: Creation |url=http://www.bruxelles.irisnet.be/en/region/region_de_bruxelles-capitale/creation.shtml |editor=''Centre d'Informatique pour la Région Bruxelloise'' (Brussels Regional Informatics Center) |any=2009 |consulta=2009-06-05 |citació=Des del 18 de juny del [[1989]], la data de les primeres eleccions regionals, la Regió de Brussel·les-Capital ha estat una regió autònoma comparable a les de [[Flandes]] o [[Valònia]]}}</ref> És l'aglomeració urbana més gran de Bèlgica, la capital de la regió és la ciutat de [[Brussel·les]], que ho és també del país, de [[Flandes]] i, de facto, de la [[Unió Europea]].<ref name="Demey">{{ref-llibre|cognom= Demey |nom= Thierry |altres= S. Strange (trans.) |títol= Brussels, capital of Europe |any= 2007 |editorial= Badeaux |lloc= Brussels |isbn= 2-9600414-2-9}}</ref> Brussel·les ha passat de ser una petita ciutat-fortalesa del [[segle X]], fundada per un descendent de [[Carlemany]], a una metròpoli de més d'un milió d'habitants, l'àrea metropolitana té una població de més d'1,8 milions de persones.
 
Des del final de la [[Segona Guerra Mundial]], Brussel·les ha sigutestat un centre de primer ordre de la política internacional. El fet de ser la seu de les principals [[institucions de la Unió Europea]]<ref name="12010E/PRO/06">{{ref-web|url=http://eur-lex.europa.eu/JOHtml.do?uri=OJ:C:2010:083:SOM:EN:HTML |títol=Protocol (No 6) on the location of the seats of the institutions and of certain bodies, offices, agencies and departments of the European Union, Consolidated version of the Treaty on the Functioning of the European Union, OJ C 83, 30.3.2010, p. 265–265 |editor=EUR-Lex |data=2010-03-30 |consulta=05-08-2010}}</ref> així com la seu de l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord|OTAN]] ha convertit la ciutat en un centre poliglota amb nombroses organitzacions internacionals, polítics, diplomàtics i funcionaris.<ref name="BBC Belgium">{{ref-web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/country_profiles/999709.stm |títol=Europe &#124; Country profiles &#124; Country profile: Belgium |editor=BBC News |data=2010-06-14 |consulta=05-08-2010}}</ref>
 
Tot i que Brussel·les fou històricament de parla [[Neerlandès|neerlandesa]] entre els segles [[segle XIX|XIX]] i [[segle XX|XX]] s'ha produït un afrancesament progressiu i avui dia la majoria dels habitants són de parla francesa, malgrat que els dos idiomes són oficials.<ref>{{ref-web|cognom=Hughes |nom=Dominic |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/7507506.stm |títol=Europe &#124; Analysis: Where now for Belgium? |editor=BBC News |data=2008-07-15 |consulta=05-08-2010}}</ref> Les tensions lingüístiques es mantenen vives, i les lleis sobre la llengua dels [[municipis amb facilitats lingüístiques|municipis que envolten Brussel·les]] són un tema que genera molta controvèrsia a Bèlgica.