Diferència entre revisions de la pàgina «Tercer estat»

Sense canvi de mida ,  fa 6 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- ha sigut + ha estat)
m (La forma passiva és fa amb el verb 'ser'.)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- ha sigut + ha estat))
 
== Representació ==
Els parlaments, estats generals o talls de diferents països europeus en la Baixa Edat Mitjana van mantenir la representació política del tercer estat. Tot i ser el sector majoritari no tenien drets i estaven supeditats a les decisions del monarca i de la resta d'estaments. La relació entre tercer estat i [[monarquies autoritàries]] que es formen a partir de la [[crisi del segle XIV|crisi feudal]] ha sigutestat objecte de debat historiogràfic, en el sentit de si es van recolzar mútuament o la monarquia va operar més bé com [[superestructura]] dels interessos privilegiats.<ref> Perry Anderson '' L'estat absolut '' </ref>
 
En els regnes cristians de la península Ibèrica, la representació política del Tercer Estat en les corts es limitava a les ciutats amb vot en Corts (disset en les [[Corts de Castella i Lleó]]), i dins d'elles al [[patriciat urbà]] que les controlava, en moltes ocasions membres de la noblesa o burgesos ennoblits. La funció principal era la concessió i repartiment dels impostos, atès que les ciutats lliures són el principal component del [[reialenc]] (terres subjectes a la jurisdicció del rei, i la resta [[senyoriu]] laic o eclesiàstic), comportant- les ciutats com un senyoriu col·lectiu sobre el territori que depenia d'elles (terra o [[alfoz]]). Els estaments privilegiats van deixar de ser convocats a talls, que en l'Edat Moderna van quedar reduïdes tan sols als procuradors de les ciutats. En els regnes de la [[Corona d'Aragó]], en què la monarquia estava sotmesa a un règim [[pactista]], les corts tenien moltes més atribucions i poder efectiu, fins a la seva supressió en el segle XVIII. Les escasses convocatòries que es produeixen en aquest segle seran conjuntes. Les [[Corts de Cadis]] de [[1812]] responen ja a una dinàmica revolucionària que obre l'edat contemporània.
223.351

modificacions