Epigrafia: diferència entre les revisions

L''''epigrafia''' és una [[ciència]] autònoma i alhora auxiliar de la [[història]], a través de la qual s'estudien les inscripcions fetes sobre materials durs ([[pedra|pedres]], [[os]]sos, [[metall]], [[fusta]], [[ceràmica]], etc.), establint metodologies per a interpretar-les. La finalitat de l'epigrafia és el desxiframent, lectura i interpretació de les inscripcions, amb la finalitat d'obtenir la major quantitat possible d'informació de les mateixes. Segons les convencions internacionals, especialment per a la [[Unesco]], l'existència d'epigrafia pròpia és el marcador que indica el pas d'una cultura de prehistòrica a històrica, especialment quan entre les seues inscripcions compta amb [[anals]] i [[cròniques]]. L'Epigrafia es relaciona de forma directa amb ciències com la [[Història Antiga]], l'[[Arqueologia]] i la [[Paleografia]], i complementàriament amb unes altres com la [[Numismàtica]], la [[Història de les Religions]] o el [[Dret Romà]].

 

Els primers materials escrits que es documenten amb seguretat són en signari cuneïforme, dins de la cultura [[sumèria]], cap a 3.800 a. C. L'Epigrafia s'especialitza segons la seua època històrica i segons la cultura que la produeix, encara que històricament les més desenvolupades són la grega, la romana, la maia i l'egípcia. També pot dividir-se en seccions diferents en virtut del contingut o objecte de les inscripcions.