Obre el menú principal

Canvis

m
cap resum d'edició
3. Clau de do en quarta <br>
4. Clau de fa (en quarta)]]
En [[notació musical]], la '''clau''' és un signe que té la funció d'indicar l'[[Altura (so)|altura]] de les [[Nota|notes]] escrites.{{#tag:ref|Estrictament parlant, la clau no indica l'altura de les notes, sinó els seus noms; de fet, l'altura real pot variar depenent de quin sistema d'afinació s'utilitzi.|group = nota}}{{sfn|Michels|2009|p = ''67''}}{{sfn|Grabner|2001}}
SituadaSi està situada sobre una de les línies al principi del [[pentagrama]], indica el nom i l'altura de les notes d'aquella línia, que es pren com a punt de referència per establir els noms i altures de la resta de les notes d'aquell pentagrama.{{sfn|Pérez Guitérrez|1985}}
La clau pot canviar-se en qualsevol punt de l'obra si es requereix.
 
La necessitat d'escriure la música que es transmetia oralment va provocar el naixement de les claus musicals, que han anat evolucionant fins a les tres que s'utilitzen actualment: la '''clau de do''', la '''clau de fa''' i la '''clau de sol'''.
Els símbols utilitzats per representar-les són el resultat de l'evolució històrica de la grafia de les tres lletres «C», «F» i «G» amb què es designen les notes corresponents en la notació germànica.{{sfn|Michels|2009|pp = ''114-115''}}
 
Existeixen una sèrie de casos en els quals s'empren signes de clau especials o signes substitutius. És el cas de les ''claus de transposició d'[[Octava (música)|octava]]'', que afegeixen una xifra (el 8 o el 15) per damunt o per sota del signe de la clau per indicar quantes octaves i cap a on ha de [[Transport musical|transportar-se]] la música que apareix escrita en aquest [[pentagrama]].{{sfn|Michels|2009|p = ''67''}} Entre els signes substitutius, hi ha la ''clau neutral'' o clau de percussió que, a diferència de la resta de claus, es tracta d'una convenció que indica que el que està escrit a continuació en el pentagrama és per a [[Instrument de percussió|percussió]], i assigna a les diverses línies i espais instruments de percussió d'altura indeterminada en lloc d'altures o notes musicals. Un altre signe substitutiu de la clau és el que s'utilitza en la música per a instruments amb [[trast]]s que s'acostuma a escriure en [[tabulatura]]. S'indica que és una tabulatura mitjançant les lletres TAB disposades en sentit vertical al principi del pentagrama.
 
== Història ==
 
LaInicialment, la [[música]] inicialment es transmetia oralment, però amb el temps va sorgir la necessitat d'anotar-la per poder recordar-la recordar i transmetre-la. Els primers sistemes de notació eren bastant primitius i només indicaven la línia [[melodia|melòdica]] ascendent o descendent de la [[veu]]. Un dels problemes bàsics era nomenar i representar per escrit els sons que es [[Cant|cantaven]], de manera que la clau, l'origen de la qual es remunta al [[segle X]],{{sfn|De Candé|2002|p = ''74''}} va ser un dels primers signes musicals a aparèixer.
 
Als [[Segle XI|segles XI]] i [[Segle XII|XII]] ja s'usaven claus a l'inici dels [[tetragrama|tetragrames]].{{sfn|Randel|2003}} Al principi, en lloc d'un signe específic de clau, la línia de referència del pentagrama s'etiquetava només amb el nom de la nota que havia d'aparèixer, conforme a la notació alfabètica.{{sfn|Grabner|2001}} Aquestes claus de lletres (''litterae-clavis'' o ''claus signatae''){{sfn|De Candé|2002|p = ''74''}} eren les més freqüents en la notació del [[cant gregorià]]:
[[Fitxer:C clef evol.JPG|right|350px|thumb|Evolució de la clau de ''do''.]]
[[Fitxer:F clef evol.JPG|right|350px|thumb|Evolució de la clau de ''fa''.]]
* «G» (''sol''): representava la clau de ''sol'', que es va unir amb posterioritat a les altres dues claus. Apareixia escrita amb «g» minúscula.
 
Al principi s'empraven les claus de ''do'' i ''fa'' que es podien situar en diferents línies, en la segona, tercera i quarta del tetragrama.{{sfn|Michels|2009|pp = ''114-115''}} Aquest període s'associa a [[Guido d'Arezzo]], que va assentar les bases de la notació i el sistema musical actual, si bé amb anterioritat ja va haver-hi un altre intent de notació proposat per [[Hucbald]]. Més tard, es van utilitzar també per marcar les [[tessitures]] en les quals cantaven les diferents veus quan es va començar a usar un sistema musical [[polifonia|polifònic]]. Amb el temps, aquestes lletres es van anar estilitzant fins a conformar les grafies actuals de les claus.{{sfn|Grabner|2001}} Van començar a modificar-se durant l'[[Edat Mitjana]] i el [[Música del Renaixement|Renaixement]], però sobretot és a partir del [[segle XVII]] quan es comença a usar la grafia actual.{{sfn|Randel|2003}}
 
Moltes altres claus van ser emprades, sobretot en els primers temps de la notació de cant. Entre elles hi ha la majoria de les notes des de la baixa Γ (gamma, la nota que avui s'escriu en la primera línia de la clau de ''fa'' en quarta) fins a la nota G (''sol'') per sobre del ''do'' central, representada mitjançant una g minúscula. També s'inclouen dues formes de b minúscula per a la nota per sota del ''do'' central, representada amb una b rodona per al ''si'' [[bemoll]] (B♭) i una b quadrada per al ''si'' [[becaire]] (B♮). Aquestes claus van ser, en ordre de freqüència d'ús: F, c, f, C, D, a, g, i, Γ, B i b rodona/quadrada.{{sfn|Hiley|2001}}{{sfn|Smits van Wasberghe|1951|p = ''33''}}
 
== Claus individuals ==
En la [[notació musical]] actual s'empren tres tipus de clau (''do'', ''fa'' i ''sol''), cadascuna de les quals assigna una nota de referència diferent de la línia sobre la qual es col·loca en el pentagrama. Les claus supleixen les limitacions del pentagrama, ja que el nombre d'altures que poden representar-se en aquest —fins i tot amb línies addicionals— no és ni remotament proper al nombre de notes que pot produir una [[orquestra]]. Els criteris per usar una clau o una altra són bàsicament dos: que la tessitura de l'instrument que ho ha d'interpretar s'adeqüi al rang de notes que imposa la clau, i que sigui el més clar i senzill possible per facilitar la lectura de la partitura al músic. Així doncs, la clau determina la tessitura: la clau de ''sol'' per a tessitures [[To agut|agudes]] assigna el ''sol<sub>4</sub>''; la clau de ''fa'' per a tessitures [[Registre greu|greus]] assigna el ''fa<sub>3</sub>'' i la clau de ''do'' per a tessitures intermèdies assigna el ''do<sub>4</sub>''.{{sfn|Baxter|2007|pp = ''13-14''}} Com més a baix en el pentagrama se situa una clau, més aguda serà la tessitura que representi; per contra, com més amunt sigui la clau, més greu serà la tessitura que representarà.
 
En teoria, atès que hi ha cinc línies al [[pentagrama]] i tres claus, es podria disposar de quinze claus possibles. No obstant això, sis d'aquestes claus són redundants. Per exemple, una clau de ''sol'' en tercera seria exactament igual que una clau de ''do'' en primera. Això deixa nou claus, totes les quals històricament van utilitzar-se: dues per a la clau de ''sol'', tres per a la clau de ''fa'' i quatre per a la clau de ''do''.{{sfn|Pérez Guitérrez|1985}} Fins i tot la clau de ''do'' en cinquena va arribar a ser utilitzada encara que és redundant en ser igual que la clau de ''fa'' en tercera. Per això, la clau de ''do'' es va guanyar el nom de «clau de ''do'' mòbil». En qualsevol cas, actualment només quatre claus s'empren amb regularitat: ''sol'' en segona, ''fa'' en quarta, ''do'' en quarta i ''do'' en tercera, de les quals les dues primeres són les més freqüents.{{sfn|Grabner|2001}}{{sfn|Randel|2003}}
=== Clau de ''sol'' ===
El símbol emprat per representar aquesta clau prové d'una versió estilitzada de la lletra G, que en notació musical alfabètica representa la nota ''sol''. En concret, el signe es basa en una [[espiral]] semblada a una G, que va unida a una espècie de S. Aquesta clau situa en el pentagrama a la nota ''sol<sub>4</sub>'' (segons l'índex registral científic), G<sub>4</sub> (segons la notació anglosaxona) o ''sol<sub>3</sub>'' segons l'índex registral franc-belga<ref group="nota">Com el seu nom indica, l'índex acústic franc-belga s'utilitza a Bèlgica i França (i en algunes zones d'Espanya).</ref>
Es tracta de la nota ''sol'' que es troba quatre tecles blanques a la dreta del ''do'' central del piano. La clau de ''sol'', generalment utilitzada per representar [[To agut|sons aguts]],{{sfn|Michels|2009|p = ''67''}}{{sfn|Abromont|2005|pp = ''28-40''}} pot presentar dues posicions: a la segona i primera línia. Tal col·locació ve determinada per l'inici de l'espiral d'aquesta clau; si bé, en notació moderna l'última d'elles ha caigut en desús.
 
==== Clau de ''sol'' en segona ====
La clau de ''sol'' situada sobre la segona línia del [[pentagrama]] es denomina clau de ''sol'' en segona o simplement clau de ''sol''. En el Barroc era coneguda com a «clau italiana» i en anglès actualment es diu ''«G clef»'' («clau de ''sol''») o ''«treble clef»'' («clau per a aguts»).
 
En ser apropiada per representar sons aguts, apareix en la música per als instruments amb tessitures més altes; sobretot l'[[oboè]], la [[flauta]], el [[violí]], alguns instruments de percussió i la mà dreta del dels instruments de teclat (a diferència de la mà esquerra, que sol estar en clau de ''fa'').{{sfn|Sembos|2006|pp = ''23-26''}} En [[Veu (polifonia)|música vocal]], les veus de [[soprano]] i [[contralt]] estan en aquesta clau, si bé en els seus orígens no era així perquè cadascuna tenia una clau pròpia. La clau de ''sol'' és la més usada en l'actualitat.{{sfn|Michels|2009|p = ''67''}}
|}
 
| valign="top" width=11%| [[Fitxer:French clef with ref.svg|80px|Clau de sol en primera]]
| valign="top" width=" " | [[Fitxer:Diatonic scale on C French violin clef.png|thumb|right|250px|Escala diatònica de ''do'' en clau de ''sol'' en 1a. {{audio|Diatonic scale on C sopranino clef.mid|Reproduir}}]]
La clau de ''sol'' situada sobre la primera línia del pentagrama es denomina clau de ''sol'' en primera o antigament «clau francesa» i «clau de violí», ja que s'utilitzava en les partitures per a violí.{{sfn|Michels|2009|p = ''67''}} Avui dia ha caigut en desús, però durant els [[Segle XVII|segles XVII]] i [[Segle XVIII|XVIII]] (sobretot a França) era costum escriure la música per a violí o flauta en la clau de ''sol'' en primera, ja que donava la possibilitat de representar en el pentagrama sons una mica més aguts.{{sfn|Hiley|2001}}{{sfn|Abromont|2005|pp = ''28-40''}}
Aquesta clau assigna a les notes el mateix nom que la clau de ''fa'' en tercera, però dues octaves més agudes.
|}
 
=== Clau de ''fa'' ===
El símbol emprat per representar aquesta clau prové d'una versió estilitzada de la lletra F, que en notació alfabètica representa la nota ''fa''. Aquesta clau situa en el pentagrama a la nota ''fa<sub>3</sub>'' (F<sub>3</sub> en notació científica americana i ''fa<sub>2</sub>'' en notació franc-belga). La línia a la qual es refereix es delimita amb dos petits punts, un damunt de l'altre, que es col·loquen a la dreta de la clau. Aquesta clau pot presentar tres posicions: en quarta, tercera i cinquena línia. Si bé, en notació moderna les dues últimes han caigut en desús. Generalment s'empra per representar [[Registre greu|sons greus]].{{sfn|Hiley|2001}}{{sfn|Abromont|2005|pp = ''28-40''}}
 
==== Clau de ''fa'' en quarta ====
| valign="top" width=11%| [[Fitxer:Bass clef with ref.svg|80px|Clau de fa en quarta]]
| valign="top" width="" | [[Fitxer:Diatonic scale on C bass clef.png|thumb|dreta|250px|Escala diatònica de ''do'' en clau de ''fa'' en quarta {{audio|Diatonic scale on C bass clef.mid|Reproduir}}]]
La clau de ''fa'' situada a la quarta línia del pentagrama es denomina clau de ''fa'' en quarta i antigament «clau de [[Baix (veu)|baix]]»,{{sfn|Michels|2009|p = ''67''}} ja que la música per a la veu de baix s'escrivia en aquesta clau. En l'actualitat, l'usen sobretot els instruments més greus de la corda fregada ([[violoncel]], [[contrabaix]]), juntament amb els més greus del vent-metall ([[tuba]], [[trombó]]) i del vent-fusta ([[fagot]], [[contrafagot]]). Pot trobar-se igualment en el pentagrama inferior de l'[[arpa]] o instruments de teclat com el [[piano]], així com en la música per a percussió (principalment usada per a [[timbales]], encara que a vegades també per a altres instruments com [[Caixa (instrument musical)|caixa]], [[bombo]] o [[Plat (instrument musical)|platerets]]). Es tracta de la clau en ús que permet escriure [[Registre greu|sons més greus]] sobre el pentagrama.{{sfn|Hiley|2001}}{{sfn|Sembos|2006|pp = ''23-26''}}
|}
 
| valign="top" width=11%| [[Fitxer:Baritone clef with ref.svg|80px|Clau de fa en tercera]]
| valign="top" width="" | [[Fitxer:Diatonic scale on C baritone F-clef.png|thumb|dreta|250px|Escala diatònica de ''do'' en clau de ''fa'' en tercera {{audio|Diatonic scale on C bass clef.mid|Reproduir}}]]
La clau de ''fa'' situada a la tercera línia del pentagrama es denomina clau de ''fa'' en tercera i antigament «clau de [[baríton]]», ja que la música vocal per a baríton s'escrivia en aquesta clau. Era emprada com a clau de transposició per a instruments de tessitures greus.{{sfn|Abromont|2005|pp = ''28-40''}} Avui dia, el seu ús està limitat pràcticament al transport per part dels intèrprets d'instruments no transpositors.
|}
 
|-
| valign="top" width=11%| [[Fitxer:Subbass clef with ref.svg|80px|Clau de fa en cinquena]]
| valign="top" width="" | La clau de ''fa'' situada a la cinquena línia del pentagrama es denomina clau de ''fa'' en cinquena i antigament «clau de subbaix». Alguns compositors la van arribar a utilitzar en alguna ocasió, com Ockeghem, [[Heinrich Schütz]] o més tard [[Bach]] a l{{'}}''[[Ofrena musical]]''; però en l'actualitat ha caigut en desús. Aquesta clau assigna a les notes el mateix nom que la clau de ''sol'' en segona, però en una tessitura dues [[octava (música)|octaves]] més greu, amb el que proporciona la tessitura més greu de totes.{{sfn|Apel|1969|pp = ''149-150''}}
|}
 
=== Clau de ''do'' ===
El símbol emprat per representar aquesta clau prové d'una versió estilitzada de la lletra C, que en notació alfabètica representa a la nota ''do''. En concret el signe és format per dues ''C'' a l'inrevés, una damunt de l'altra.
Aquesta clau situa en el [[pentagrama]] al do central o ''do<sub>4</sub>'' (C<sub>4</sub> en notació científica americana, ''do<sub>3</sub>'' en notació franc-belga i ''do<sub>5</sub>'' en notació de Riemann). Aquesta clau pot presentar cinc posicions: en cinquena, quarta, tercera, segona i primera línia. Si bé, en notació moderna la primera i les dues últimes han caigut en desús. Generalment s'empra per representar sons mitjans.{{sfn|Abromont|2005|pp = ''28-40''}}
 
==== Clau de ''do'' en tercera ====
| valign="top" width=11%| [[Fitxer:Alto clef with ref.svg|80px|Clau de do en tercera]]
| valign="top" width=" " | [[Fitxer:Diatonic scale on C alto clef.png|thumb|right|250px|Escala diatònica de ''do'' en clau de ''do'' el 3a. {{audio|Diatonic scale on C.mid|Reproduir}}]]
La clau de ''do'' situada sobre la tercera línia del pentagrama es denomina clau de ''do'' en tercera o «clau de [[contralt]]»,{{sfn|Michels|2009|p = ''67''}} a causa que la música per a contralt se solia representar en aquesta clau. També s'associa amb la veu de [[contratenor]], rebent també el nom de «clau de contratenor».{{sfn|Moore|1876|p = ''176''}}
 
S'usa en la música per a [[viola]], [[Viola d'arc|viola de gamba]], [[mandola]] i de vegades per a [[Trombó|trombó alt]]. Igualment es pot veure en instruments encarregats de veus intermèdies com l'[[oboè]] o la [[flauta dolça]];{{sfn|Sembos|2006|pp = ''23-26''}} a més d'aparèixer en la [[Veu (polifonia)|música vocal]] antiga.{{sfn|Baxter|2007|pp = ''16-17''}}{{sfn|Abromont|2005|pp = ''28-40''}}
Alguns vestigis d'aquesta clau sobreviuen en les parts escrites per a trompa per [[Serguei Prokófiev]], així com en les seves simfonies. A vegades, apareix en la música per a tecla fins als nostres dies com els corals per a orgue de [[Johannes Brahms|Brahms]] o'' Dream'' per a piano de [[John Cage]].
|}
| valign="top" width=11%| [[Fitxer:Tenor clef with ref.svg|80px|Clau de do en quarta]]
| valign="top" width=" " | [[Fitxer:Diatonic scale on C tenor clef.png|thumb|right|250px|Escala diatònica de ''do'' en clau de ''do'' en 4a. {{audio|Diatonic scale on C bass clef.mid|Reproduir}}]]
La clau de ''do'' situada sobre la quarta línia del pentagrama es denomina clau de ''do'' en quarta o «clau de [[tenor]]»,{{sfn|Michels|2009|p = ''67''}} a causa que la música per a tenor solia representar-se en aquesta clau. S'utilitza en la música escrita per a [[fagot]], com a clau de transició per a algunes notes agudes del [[violoncel]] així com per representar les [[To agut|notes agudes]] del [[Trombó|trombó tenor]] i del [[bombardí]].{{sfn|Abromont|2005|pp = ''28-40''}}{{sfn|Sembos|2006|pp = ''23-26''}}{{sfn|Baxter|2007|pp = ''16-17''}} A vegades es pot veure encara en partitures de [[Veu (polifonia)|música vocal]] antiga.
 
|}
| valign="top" width=11%| [[Fitxer:Soprano Clef - trimmed.png|80px|Clau de do en primera]]
| valign="top" width="" | [[Fitxer:Diatonic scale on C soprano clef.png|thumb|right|250px|Escala diatònica de ''do'' en clau de ''do'' en 1a. {{audio|Diatonic scale on C.mid|Reproduir}}]]
La clau de ''do'' situada sobre la primera línia del pentagrama es denomina clau de ''do'' en primera o «clau de [[soprano]]».{{sfn|Michels|2009|p = ''67''}} En l'actualitat ha caigut en desús limitant-se el seu ús pràcticament al transport per part dels intèrprets d'instruments no transpositores. En uns altres temps s'emprava sobretot per representar la part de soprano en les partitures vocals.{{sfn|Pedrell|2009|pp = ''98-99''}}
|}
 
| valign="top" width=11%| [[Fitxer:Mezzo-soprano clef with ref.svg|80px|Clau de do en segona]]
| valign="top" width="" | [[Fitxer:Diatonic scale on C mezzo-soprano clef.png|thumb|dreta|250px|Escala diatònica de ''do'' en clau de ''do'' en 2a. {{audio|Diatonic scale on C.mid|Reproduir}}]]
La clau de ''do'' situada sobre la segona línia del pentagrama es denomina clau de ''do'' en segona o «clau de [[mezzosoprano]]»,{{sfn|Michels|2009|p = ''67''}} a causa que la música per a mezzosoprano solia escriure's en aquesta clau. Actualment amb prou feines s'usa, excepte per a alguns fragments amb la finalitat d'evitar un excessiu nombre de línies addicionals en la música per a mezzosoprano,{{sfn|Alsina|1994|p = ''36''}}{{sfn|Gerou|1996|p = ''111''}} així com per al transport per part dels intèrprets d'instruments no transpositores.{{sfn|Abromont|2005|pp = ''28-40''}}
|}
 
| valign="top" width="" | [[Fitxer:Diatonic scale on C baritone C-clef.png|thumb|right|250px|Escala diatònica de ''do'' en clau de ''do'' en 5ª. {{audio|Diatonic scale on C bass clef.mid|Reproduir}}]]
La clau de ''do'' situada sobre la cinquena línia del pentagrama es denomina clau de ''do'' en cinquena.
Aquesta clau rares vegades apareix en partitures actuals,{{sfn|Gerou|1996|p = ''111''}} ja que és exactament equivalent a la clau de ''fa'' en tercera. De fet, ambdues reben la denominació «clau de baríton».{{sfn|Apel|1969|p = ''180''}}
|}
 
[[Fitxer:Diatonic scale on C transposing clef.png|thumb|dreta|250px|Escala diatònica de ''do'' en clau de transposició d'octava baixa.<br> {{audio|Diatonic scale on C bass clef.mid|Reproduir}}]]
[[Fitxer:Diatonic scale on C sopranino clef.png|thumb|dreta|250px|Escala diatònica de ''do'' en clau de transposició d'octava alta.<br> {{audio|Diatonic scale on C sopranino clef.mid|Reproduir}}]]
A vegades les claus no representen el so real que emet un instrument. En alguns casos l'instrument està afinat una [[Octava (música)|octava]] més greu del que indica la clau en la qual està escrit i en altres casos l'instrument està afinat una octava més agut. Això és conegut com a «transposició d'octava».{{sfn|Apel|1969|p = ''180''}}
 
====Clau de Sol====
Per evitar ambigüitats, especialment en el context de la música coral, s'empren claus modificades:
 
* La clau de ''sol'' amb un «8» per sota: indica que les altures sonen una octava per sota del valor escrit.{{sfn|Michels|2009|p = ''67''}} Atès que la veritable clau de tenor o clau de ''do'' en quarta en general ha caigut en desús en les partitures vocals, la clau de ''sol'' "octavada cap avall" sovint es diu «clau de tenor». Sol aparèixer en les parts de tenor escrites conforme a la configuració SATB{{sfn|Gerou|1996}} i de vegades s'utilitza també per al [[bombardí]]. Existeixen altres opcions per representar el mateix concepte:
** Una doble clau formada per dues claus de ''sol'' en part superposades entre si.{{sfn|Gerou|1996}}<ref name="VirginiaTech">{{ref-web|url=http://www.music.vt.edu/musicdictionary/texto/Octaveclef.html|consulta=31/12/2012|títol=Virginia Tech Departament of Music Website|llengua=anglès}}</ref>
** La clau de ''sol'' amb un «8» per damunt: indica que les altures sonen una octava per sobre del valor escrit. Aquesta transposició es pot utilitzar en el ''[[flautí|piccolo]]'' que s'escriu en clau de ''sol'', el ''[[whistle|tin whistle]]'', la [[flauta dolça|flauta dolça soprano]] i altres instruments aguts de vent-fusta.<ref name="VirginiaTech" />
* També existeix la possibilitat d'afegir un «15» tant per sota com per sobre de la clau de ''sol'', la qual cosa suposaria dues octaves de diferència. El «15» per sota de la clau es pot veure en les partitures per a orgue.{{sfn|Abromont|2005|pp = ''28-40''}}
|}
 
La clau de ''fa'' també pot ser anotada amb un signe de transposició d'octava:{{sfn|Gerou|1996}}<ref name="VirginiaTech" />
* La clau de ''fa'' amb un «8» per sota: de vegades s'usa per a instruments com el [[contrabaix]] o el [[contrafagot]].
* La clau de ''fa'' amb un «8» per damunt: s'utilitza per a la [[flauta dolça]], i a vegades, encara que rarament, s'utilitza per a les parts de [[contratenor]]. És anomenada «clau de contratenor», ja que per un [[baix (veu)|baix]] o un [[baríton]] és fàcil de llegir mentre canta la part en ''[[falsetto]]''. No obstant això, ambdues són molt rares.{{sfn|Hubbard|2005|pp = ''27-28''}}
* La clau de ''fa'' sense modificacions és tan comuna que els intèrprets d'instruments i veus els rangs de les quals es troben per sota del pentagrama, simplement coneixen el nombre de línies addicionals de cada nota per la pràctica. Si les notes reals d'una línia es troben significativament per sobre de la clau de ''fa'', el [[compositor]] o editor sovint escriu la part, ja sigui en la clau de ''sol'' estricta o ben anotades una octava per sota.{{sfn|Bennet|1999|p = ''19''}}
|}
 
| valign="top" width=11%| [[Fitxer:Music-neutralclef.png|80px|Clau neutral]]
| valign="top" width=" " | [[Fitxer:Characteristic rock drum pattern.png|thumb|dreta|250px|Patró rítmic de rock per a bateria. <br> {{audio|Characteristic rock drum pattern.mid|Reproduir}}]]
La clau neutral o clau de percussió, a diferència de la resta de claus, no assigna notes musicals a les diverses línies i espais sinó que assigna instruments de [[Instrument de percussió|percussió d'altura no determinada]]. Es tracta d'una convenció que indica que l'escrit a continuació en el pentagrama és per a aquest tipus d'instruments, i per tant no té cap altura o [[afinació]] concreta. Amb l'excepció d'algunes distribucions de percussió comunes com la bateria, la codificació de línies i espais a instruments no està estandarditzada, per la qual cosa és necessària una llegenda o indicació sobre el pentagrama que assenyali el que cal tocar.{{sfn|Harnum|2004|pp = ''119-121''}} D'altra banda, els pentagrames amb una clau neutral no sempre tenen cinc línies; a vegades, les pautes musicals per a percussió només tenen una línia, encara que poden ser utilitzades altres configuracions.{{sfn|Fox|1995|pp = ''4-5''}}{{sfn|McGrain|1986|pp = ''14-33''}}
 
Els instruments de [[instrument de percussió|percussió d'altura determinada]] no utilitzen la clau neutral, sinó que solen ser anotats en pentagrames diferents de la percussió d'altura no definida. La música per a [[timbales]] s'anota en clau de ''fa'' {{sfn|McGrain|1986|pp = ''14-33''}} i la música per a instruments de percussió de làmines ([[xilòfons]], [[metal·lòfons]], [[marimbes]], etc.) s'escriuen en clau de ''sol'' o bé en un [[Pentagrama|sistema de dos pentagrames]].{{sfn|Gerou|1996|pp = ''183-184''}}
 
Així mateix, la clau neutral s'usa de vegades per indicar l'ocupació de tècniques esteses sense altura definida en instruments que no són de percussió, tals com copejar el cos d'un [[violí]], d'un [[violoncel]] o d'una [[guitarra acústica]], o quan a un [[cor (música)|cor]] se li donen instruccions de calcigar, aplaudir o espetegar els dits.{{sfn|King Fung|2011}} No obstant això, el més freqüent és que els ritmes siguin representats mitjançant signes de «X» en el pentagrama convencional amb un comentari col·locat per damunt sobre l'acció rítmica apropiada.{{sfn|McGrain|1986|pp = ''14-33''}}
|}
 
| valign="top" width=" " | [[Fitxer:Diatonic scale on C tablature clef.png|thumb|dreta|250px|Escala diatònica de ''do'' en tabulatura. <br> {{audio|Diatonic scale on C tablature.mid|Reproduir}} ]]
La música per a guitarra, baix i altres instruments amb [[trasts]] en moltes ocasions no apareix escrita en pentagrames tradicionals sinó en [[Tabulatura|tabulatures]]. A diferència dels pentagrames, no es representa la nota sinó la posició dels dits sobre els trasts. Per assenyalar que és una tabulatura s'indica al començament de l'obra amb les lletres TAB en sentit vertical en lloc d'una clau. El signe de TAB tindria el mateix significat que la clau de percussió, ja que no és una clau en sentit estricte sinó més aviat un símbol que s'empra en comptes d'una clau.{{sfn|Rudolph|Leonard|2005}}
El nombre de línies de la tabulatura no és necessàriament cinc, ja que cada línia representa una de les cordes de l'instrument. Així per exemple, s'utilitzen sis línies per a les guitarres de sis cordes i quatre línies per al baix tradicional. Els nombres que apareixen sobre les línies mostren en quin trast ha de tocar-se la corda.{{sfn|Snyder|1993|p = ''7''}}{{sfn|Fox|1995|p = ''3''}}
|}
 
[[Fitxer:HaydnQuartetOpus33No2Mvt3M60-72.gif|thumb|300px|Música per a quartet de corda en quatre pentagrames.<br> (''Quartet de corda núm. 2, op. 33'' de Haydn).]]
 
Les claus han de representar-se a l'inici de l'obra, situant-se abans de l'[[Armadura (música)|armadura]] i del compàs. Així mateix, hauran d'aparèixer en el primer compàs de cada pentagrama al llarg de tota l'obra, sempre abans de l'armadura; encara que alguns editors no ho fan. Si fos necessari canviar la clau enmig d'una partitura, perquè canvia la [[tessitura]] i un fragment més agut o més greu requeriria massa línies addicionals, el canvi podrà realitzar-se en qualsevol punt de l'obra, encara que no sigui el primer compàs del pentagrama.{{sfn|Pérez Guitérrez|1985}}{{sfn|De Candé|2002|p = ''74''}}{{sfn|Gerou|1996}}
 
; Música pianística
La música per a [[piano]], instrument de gran registre, s'escriu generalment en un [[Pentagrama|sistema de dos pentagrames]]:{{#tag:ref|Un sistema és un grup de pentagrames que es llegeix simultàniament, i que ve agrupat mitjançant unes claus o corxets.|group = nota}}{{#tag:ref|Tot i que el més habitual és que les peces per a piano estiguin escrites en un sistema de dos pentagrames, també hi han alguns exemples, des de l'inici del [[segle XX]], de composicions pianístiques escrites per a un sistema de tres pentagrames.|group = nota}} el superior —que es toca amb la mà dreta— en clau de ''sol'' i l'inferior —que es toca amb l'esquerra— en clau de ''fa''.{{sfn|Baxter|2007|pp = ''16-17''}} Excepcionalment, en algunes peces tots dos pentagrames poden estar en clau de ''sol'' o de ''fa''; altres vegades aquesta regla es canvia en exigir creus de mans o en escriure ambdues mans en un únic pentagrama. Per exemple, la [[Transcripció musical|transcripció]] feta per [[György Cziffra]] de la'' Tritsch-Tratsch Polka'' de [[Johann Strauss II|Johann Strauss fill]], el començament de la qual està escrit en solament un pentagrama. En els sistemes de pentagrames, les claus funcionen exactament igual que si només hi hagués un pentagrama, complint-se les normes generals de claus ja descrites.{{sfn|Martin|2010|p = ''22''}}
 
; Música per a més d'un instrument
Quan s'escriu música per a duos, [[trios]], [[Quartet (música)|quartets]], [[quintets]], orquestres de cambra, orquestres simfòniques, etc., tots els instruments se solen representar en una sola partitura, ordenant-se de manera vertical des de les tessitures més agudes a les més greus. En les partitures orquestrals, que són utilitzades com a guia pel [[director d'orquestra]], es mantenen les regles generals de col·locació de les claus. Així doncs, el pentagrama de cada instrument és independent i es representa en la clau corresponent. D'altra banda, hi ha les [[Particel·la|particel·les]] o partitures específiques per a cada instrument, que són utilitzades per cada [[Instrumentista|intèrpret]].{{sfn|Michels|2009|p = ''67''}}{{sfn|Abromont|2005|pp = ''28-40''}}
 
; Música per a més d'una veu
En la [[veu (polifonia)|música vocal]] i coral totes les veus se solen representar en una sola partitura, cadascuna en el seu pentagrama corresponent, igual que en les particel·les.{{sfn|Gauldin|2009|p = ''77''}} En [[polifonia]] vocal les veus més habituals són quatre: soprano, contralt, tenor i baix. Fins fa un segle, les claus emprades per a cada veu eren diferents de les que se solen usar en l'actualitat.
* La veu de [[soprano]] era representada en clau de ''do'' en primera o «clau de soprano».
* La veu de [[contralt]] era representada en clau de ''do'' en tercera o «clau de contralt».
* La veu de baix és representada en clau de ''fa'' en quarta.
 
A vegades, les partitures vocals poden aparèixer escrites en dos pentagrames en lloc de quatre. D'aquesta manera, en el pentagrama superior, en clau de ''sol'', es representen les veus de soprano i contralt; mentre en l'inferior, en clau de ''fa'' en quarta es representen les veus de tenor i baix.{{sfn|Gauldin|2009|p = 77 }}
 
==Notes ==