Diferència entre revisions de la pàgina «Corrents de l'islam»

==== L'escola jurídica bàtini Alevis ====..{{Principal|Batinites|Alevis}}
(==== L'escola jurídica bàtini Alevis ====..{{Principal|Batinites|Alevis}})
A l'origen, diferents'' [[sahaba]]'' (aquells qui van conèixer Muhàmmad) van crear llur escola de jurisprudència, però amb el pas del temps, certes d'entre elles es van anar consolidant mentre que d'altres van desaparèixer. Les diferències entre aquestes escoles d'interpretació es manifesten en qüestions pràctiques menors, i la majoria dels sunnites les consideren totes legítimes.
 
Actualment hi ha quatre escoles reconegudes dins del sunnisme:
* [[Hanafita]]&nbsp;- Fundada per [[Abu-Hanifa an-Numan]], es considera que és l'escola més oberta a la modernitat. A escala mundial és seguida per un 45,5% de musulmans,<ref name=most>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=The 500 most influential muslims |url=http://www.coreis.it/Testi/500_MUSLIMS.pdf |llengua=anglès |editorial=The royal islamic strategic studies centre |data=2009 |pàgines=p.14 |isbn=978-9957-428-37-2 }}</ref> i és predominant a [[Egipte]] del nord, el [[Pakistan]], l'[[Índia]], l'[[Iraq]], [[Turquia]], els [[Balcans]] i a molts països occidentals.
==== AlevisHanafita ====
* [[Xafiïta]]&nbsp;- Va ser fundada per [[Muhàmmad ibn Idrís aix-Xafií]], i va tenir partidaris entre molts dels grans erudits musulmans. És practicada per tot el món musulmà, però és predominant a [[Egipte]], [[Somàlia]], [[Indonèsia]], [[Tailàndia]], [[Singapur]], pels [[kurds]] i a les [[Filipines]]. A escala mundial és seguida per un 28% de musulmans, sent la segona ''màdhhab'' més important en terme de seguidors.<ref name=most/>
* [[Hanafita]]&nbsp;- Fundada per [[Abu-Hanifa an-Numan]], es considera que és l'escola més oberta a la modernitat. A escala mundial és seguida per un 45,5% de musulmans,<ref name=most>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=The 500 most influential muslims |url=http://www.coreis.it/Testi/500_MUSLIMS.pdf |llengua=anglès |editorial=The royal islamic strategic studies centre |data=2009 |pàgines=p.14 |isbn=978-9957-428-37-2 }}</ref> i és predominant a [[Egipte]] del nord, el [[Pakistan]], l'[[Índia]], l'[[Iraq]], [[Turquia]], els [[Balcans]] i a molts països occidentals.
* [[Malikita]]&nbsp;- L'escola malikita deriva dels treballs de l'imam [[Màlik ibn Anas]]. Predomina a l'[[Àfrica del Nord]] i [[Àfrica Occidental|Occidental]]. És seguida per aproximadament un 15% de musulmans.<ref name=most/>
 
* [[Hanbalita]]&nbsp;- Considerada la més conservadora de les quatre escoles, és la que té més confiança en els [[hadit]]s i rebutja l'ús de l'argument filosòfic en qüestions de creença religiosa. L'escola va ser iniciada pels estudiants d'[[Àhmad ibn Hanbal]]. La jurisprudència hanbalita és predominant entre musulmans de la [[Península Aràbiga]]. En deriva el [[wahhabisme]], doctrina oficial de l'actual [[Aràbia Saudita]].
==== Xafiïta ====
* [[Xafiïta]]&nbsp;- Va ser fundada per [[Muhàmmad ibn Idrís aix-Xafií]], i va tenir partidaris entre molts dels grans erudits musulmans. És practicada per tot el món musulmà, però és predominant a [[Egipte]], [[Somàlia]], [[Indonèsia]], [[Tailàndia]], [[Singapur]], pels [[kurds]] i a les [[Filipines]]. A escala mundial és seguida per un 28% de musulmans, sent la segona ''màdhhab'' més important en terme de seguidors.<ref name=most/>
 
==== Malikita ====
* [[Malikita]]&nbsp;- L'escola malikita deriva dels treballs de l'imam [[Màlik ibn Anas]]. Predomina a l'[[Àfrica del Nord]] i [[Àfrica Occidental|Occidental]]. És seguida per aproximadament un 15% de musulmans.<ref name=most/>
 
==== Hanbalita ====
* [[Hanbalita]]&nbsp;- Considerada la més conservadora de les quatre escoles, és la que té més confiança en els [[hadit]]s i rebutja l'ús de l'argument filosòfic en qüestions de creença religiosa. L'escola va ser iniciada pels estudiants d'[[Àhmad ibn Hanbal]]. La jurisprudència hanbalita és predominant entre musulmans de la [[Península Aràbiga]]. En deriva el [[wahhabisme]], doctrina oficial de l'actual [[Aràbia Saudita]].
 
[[Fitxer:Madhhab Map2.png|thumb|center|700px|Distribució geogràfica de les diferents escoles de jurisprudència]]
 
El xiisme és sobretot predominant a l'[[Iran]] i a l'[[Iraq]], tot i que té seguidors disseminats per diverses zones d'Àsia i d'arreu. Es divideix en tres branques principals, de les quals van sorgir-ne una munió de subgrups: la més important i coneguda és l'[[imamisme]] (o els "duodecimams", ja que creuen en els [[dotze imams xiïtes]]); les altres dues, amb menys seguidors, són l'[[ismaïlisme]] ("septimams") i el [[zaidisme]], que discuteixen el llinatge dels dotze imams i diverses altres creences.<ref>Tabatabae (1979), pàg. 76 </ref>
 
=== L'escola de dret jafarita ===
El [[jafarisme]] és una de les primeres escoles de jurisprudència islàmica (''màdhhab'') que es va formar. Es basa en els ensenyaments de [[Jàfar as-Sàdiq]] ([[702]] - [[765]]), sisè [[imam xiïta]], i és la principal escola del ''[[fiqh]]'' dins del xiisme.
 
=== Imamisme ===
Els [[imamites]] consideren que el [[Muhàmmad al-Mahdí|dotzè imam]] és en "[[ocultació (islam)|ocultació]]" i que reapareixerà just abans del ''[[Yaum al-Qiyamah]]'' (dia del [[Judici Final]]) per redimir els homes. Són l'escola xiïta més extensa (un 85%), seguidors de la ''màdhhab'' jafarita, i predominen a l'[[Azerbaidjan]], l'[[Iran]], l'[[Iraq]], el [[Líban]] i [[Bahrain]], tenint un nombre de seguidors significatiu al [[Pakistan]], [[Kuwait]] i l'est de l'[[Aràbia Saudita]]. Es divideixen en els subgrups següents, encara que aquests no es consideren sectes diferents:
 
==== UssulismeL'escola de dret jafarita ====
El [[jafarisme]] és una de les primeres escoles de jurisprudència islàmica (''màdhhab'') que es va formar. Es basa en els ensenyaments de [[Jàfar as-Sàdiq]] ([[702]] - [[765]]), sisè [[imam xiïta]], i és la principal escola del ''[[fiqh]]'' dins del xiisme.
 
===== Ussulisme =====
Els practicants de l'[[ussulisme]] formen la majoria aclaparadora dels imamites. Segueixen un ''[[Marja-i taqlid]]'' ("Gran Aiatol·là") pel que fa al ''[[taqlid]]'' i al ''fiqh'' i es concentren a l'Iran, l'Iraq i el Líban.
 
===== Akhbarisme =====
L'[[akhbarisme]] és similar a l'ussulisme amb la diferència que rebutja l'''[[ijtihad]]'' a favor del [[hadit]]. És present al [[Bahrain]].
 
===== Xaykhisme =====
El [[xaykhisme]] és un corrent fundat pel [[Xaykh Àhmad al-Ahsaí]] a les primeries del [[segle XIX]] a l'[[Iran]] de la [[dinastia qajar]]. Es tracta d'una combinació de doctrines akhbarites i de sufisme. A mitjans del segle XIX, molts dels seus seguidors es van convertir al [[babisme]] i la [[Fe bahà'í]], on actualment s'hi té una gran consideració pel [[xeic]] Àhmad. Avui dia encara queda una minoria de xaykhites a l'Iran i l'Iraq.
 
==== L'escola dejurídica dretbàtini jafaritaAlevis ====
{{Principal|Batinites|Alevis}}
Els [[alevis]] tenen certes similituds amb l'imamisme però també grans diferències, tant filosòfiques com de costums i rituals, el que fa que sovint se'ls consideri com a adeptes d'una tradició religiosa independent; segueixen l'Alcorà i creuen en els imams xiïtes, però també comparteixen moltes característiques del [[sufisme]] (a vegades se'ls considera una mera branca sufí), rebutgen la [[poligàmia]] i accepten tradicions religioses que no precedeixen l'islam, com el [[xamanisme]] turc. A escala mundial són al voltant d'uns 25 milions d'individus, dels quals 22 milions es troben a [[Turquia]] i la resta als [[Balcans]], [[Albània]], [[Bòsnia i Hercegovina]], [[Azerbaidjan]], l'Iran i Síria.
 
=== Ismaïlisme ===
 
==== Nizarites ====
{{Principal|Nizarites}}
Els [[nizarites]] formen la branca més important (Un 90%) de l'ismaïlisme, i consideren que l'[[Aga Khan]] és l'imam vivent que personifica l'autoritat suprema a la Terra. Pels nizarites, l'imam de successor del califa [[fatimita]] [[Al-Mústansir (fatimita)|Al-Mústansir]] va ser el seu fill gran [[An-Nizar]]. Hi ha nizarites a l'Àsia Central, Rússia, Xina, Nova Zelanda, Afganistan, Papua Nova Guinea, Síria, Austràlia, Amèrica del Nord (incloent-hi el Canadà), el Regne Unit, [[Bangla Desh]] i a l'Àfrica també.
 
==== Mustalites ====
{{Principal|Mustalites}}
El grup [[Mustalisme|mustalita]] es diferencia del nizarita en creure que l'imam successor d'Al-Mústansir no era An-Nizar sinó el seu fill més jove, [[Al-Mustalí (fatimita)|Al-Mustalí]], nomenat califa pel regent [[Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí|Al-Àfdal Xahanxah]].
 
===== Bohores =====
{{Principal|Bohores}}
Els [[bohores]] són l'única branca sobrevivent del mustalisme i s'han subdividit en ''Bohores dawudites'' (al [[Pakistan]] i l'Índia), ''bohores sulaymànides'' (al [[Iemen]]) i ''bohres alavites''.
 
=== Zaidisme ===
{{Principal|Zaidisme}}
El [[zaidisme]] prové històricament dels seguidors de [[Zayd ibn Alí]], el nét gran d'Alí ibn Abi-Tàlib. Segueixen qualsevol descendent considerat erudit i virtuós d'Al-Hàssan i Al-Hussayn i són menys esotèrics que les dues altres branques. Actualment perduren al [[Iemen]].
 
=== Altres ===
==== Alawites ====
{{Principal|Alauites}}
Els [[alawites]], que també s'anomenen nusayrites, són al voltant d'un milió i viuen a Síria i el Líban.<ref>[http://www.globalsecurity.org/military/intro/islam-alawi.htm Alawi Islam]</ref> Es tracta d'un moviment esotèric que comparteix creences del xiisme però també del cristianisme i d'altres.
 
==== Alevis ====
Els [[alevis]] tenen certes similituds amb l'imamisme però també grans diferències, tant filosòfiques com de costums i rituals, el que fa que sovint se'ls consideri com a adeptes d'una tradició religiosa independent; segueixen l'Alcorà i creuen en els imams xiïtes, però també comparteixen moltes característiques del [[sufisme]] (a vegades se'ls considera una mera branca sufí), rebutgen la [[poligàmia]] i accepten tradicions religioses que no precedeixen l'islam, com el [[xamanisme]] turc. A escala mundial són al voltant d'uns 25 milions d'individus, dels quals 22 milions es troben a [[Turquia]] i la resta als [[Balcans]], [[Albània]], [[Bòsnia i Hercegovina]], [[Azerbaidjan]], l'Iran i Síria.
 
== Islam kharigita ==
Usuari anònim