Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 33:
| colspan=3 style="text-align: center;" |El primer Manament d'acord al ''Catecisme de l'Església Catòlica''<ref>{{Citar Bíblia|Ex|20:2-5}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Dt|5:6-9}}</ref>
|}
El primer manament, segons la [[Doctrina de l'Església Catòlica|doctrina de l'Església]], significa que convé «pregar i adorar només a Déu, perquè Déu és l'únic». {{sfn|Kreeft|2001|p=207}} El Catecisme explica que això prohibeix la [[idolatria]], i proporciona exemples de pràctiques prohibides, com l'adoració a qualsevol persona i als «dimonis... del poder, el plaer, la raça, l'Estat, els diners». {{sfn|Kreeft|2001|p=207}} Sant Agustí interpreta aquest manament com «Estima a Déu i fes el que vulguis«.{{sfn|Kreeft|2001|p=205}} Per a explicar-ho, Kreeft indica que qualsevol pecat «serveix algun altre déu, obeeix a algun altre mandat: del món, de la carn o del diable».{{sfn|Kreeft|2001|p=205}}
 
El Catecisme associa aquest manament amb les tres [[virtut teologal|virtuts teologals]]. La primera virtut, la [[fe]], instrueix als catòlics a creure en Déu i a evitar l'[[heretgia]], l'[[apostasia]] i el [[cisma]]. La segona, l'[[esperança (virtut)|esperança]], adverteix als catòlics contra la desesperació i la manca d'humilitat. La darrera, la [[caritat]], només pot assolir-se si els catòlics s'abstenen a la indiferència o la ingratitud vers Déu, i eviten la mandra espiritual i l'odi vers Déu que es deriva de l'orgull.{{sfn|Schreck|1999|p=304}} El Catecisme enumera les faltes específiques contra aquest manament, incloent-hi la [[superstició]], el [[politeisme]], el [[sacrilegi]], l'[[ateisme]] i totes les pràctiques de [[màgia]] i [[bruixeria]]. També es prohibeix l'[[astrologia]], la [[quiromància]] i l'[[horòscop]] i altres maneres similars de predir el futur. En aquest últim cas considera que són accions que incorporen una «voluntat de poder sobre el temps, la història i, en última instància, altres éssers humans, així com un desig de conciliar els poders ocults».{{sfn|Kreeft|2001|p=208}}