Ramon Folch i Guillèn: diferència entre les revisions

'''Ramon Folch i Guillèn''' ([[Barcelona]], [[1946]]) és un biòleg català.<ref name="GEC">{{GEC|0027313}}</ref> És doctor en [[biologia]] i, des de [[1994]], fundador i director general d'ERF, Gestió i Comunicació Ambiental SL. Ha estat president del [[Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya|Consell Social]] de la [[Universitat Politècnica de Catalunya]] (2004-08), secretari general del [[Consejo Asesor Internacional del Foro Latinoamericano de Ciencias Ambientales]] (La Plata, Argentina) i professor de la seva Càtedra UNESCO/FLACAM para alel Desarrollo Sustentable (1989-2006). Anteriorment havia estat professor de Botànica de la [[Universitat de Barcelona]] (1968-75) i havia dirigit (1975-82) els serveis ambientals de la Diputació de Barcelona i de la [[Generalitat de Catalunya]].<ref name="GEC"/>

A partir d'aquesta diversificada trajectòria, i després d'anys d'ensenyament, recerca i gestió a la universitat i a l'administració pública, s'ha dedicat a la gestió territorial i urbanística des d'una aproximació [[Desenvolupament sostenible|sostenibilista]], enfocament que ell mateix ha contribuït a definir i a desenvolupar, tant a nivell teòric com aplicat. Ha incidit especialment en el vessant comunicatiu, mitjançant publicacions convencionals i electròniques (director tècnic de [[Sostenible]]), grans exposicions, programes de ràdio i televisió, etc., sovint com a director o impulsor de grups de treball. És el cas de la ''Història Natural del Països Catalans'' (un centenar d'autors) o de ''Biosfera'' (dos centenars d'autors; versions catalana, anglesa, alemanya i japonesa), obres que ha concebut, promogut i dirigit. Inicià aquesta línia, de forma pionera, ja en els anys setanta del segle passat. El 1975 fou un dels fundadors de la [[Depana|Lliga per a la defensa del patrimoni natural]] (DEPANA), el 1976 fou secretari de redacció del “Llibre blanc de la gestió de la natura als [[Països Catalans]]” (un centenar d'autors), i des d'aleshores ha estat un dels principals impulsors dels moviments d'opinió favorables a una adequada gestió del patrimoni natural.<ref name="GEC"/> El 1976-1977 fou director de la campanya per a la salvaguarda del patrimoni natural del [[Congrés de Cultura Catalana]].

El 1990 li fou atorgat el [[Premi d'Honor Lluís Carulla]]. També ha rebut la [[medalla Narcís Monturiol]] al mèrit científic i tecnològic (1991), concedida per la [[Generalitat de Catalunya]], amb el premi Alzina (1992), concedit pel [[Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa]], i el premi Medi Ambient (1995), concedit per la [[Generalitat de Catalunya]].<ref name="GEC"/> Guanyador del Premi Ciutat de Barcelona (2004) per l'exposició "Habitar el món". Finalista (2006) del [[Descartes Communication Prize]] de la Unió Europea.