Miguel de Unamuno y Jugo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m Corregit: trobaria el seu esplendor > trobaria la seva esplendor
Línia 100:
La influència d'alguns filòsofs com [[Adolf von Harnack]] va provocar el rebuig d'Unamuno pel racionalisme. Aquest abandonament queda manifest a la seva obra ''[[San Manuel Bueno, màrtir]]'', on la metàfora de la neu que cau sobre el llac ilustra la seva postura en favor de la fe — la muntanya sobre la qual la neu crea formes, paisatges, davant del llac, on aquesta es dissol i es transforma en res—.
 
Per a ell la mort és quelcom de definitiu; la vida s'acaba. No obstant això, pensava que la creença que la nostra ment sobreviu a la mort és necessària per a poder viure. És considerat com un dels predecessors de l'escola [[existencialista]] que -algunes dècades més tard- trobaria ella seuseva esplendor en el pensament europeu.
 
La preocupació per Espanya es manifestà als assajos recollits en les seves obres: