Armand Jean du Plessis de Richelieu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
tan sols correccions ortogràfiques i de normativa lingüística
Canvis ortogràfics i de normativa lingüística
Línia 52:
 
=== Etapa de primer ministre ===
La política del Cardenalcardenal esse centrava en dos objectius: Aa l’interior, centralitzar el poder de França; i a l’exterior, neutralitzar alsels Habsburg, regnantsels quals regnaven aleshores a [[Espanya]] i [[Alemanya]]. Per a aquest motiu, s’alià amb els rebels de les [[Províncies Unides]], en guerra contra Espanya, i féu costat als estats [[Protestantisme|protestants]] alemanys que s’enfrontaven als Habsburg en la Guerra dels Trenta Anys. D’igual forma, acordà el matrimoni entre [[Enriqueta Maria de França|Enriqueta Maria]], germana del rei i el futur [[Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia|Carles I]] d’[[Anglaterra]], buscant ununa aproximamentaproximació entre els dos regnes. Poc després de ser nombratnomenat primer ministre, hagué de fer front a la crisis de [[Valtelina]], una vall a la regió de [[Llombardia]], en la quequal per frenar l’avenç Habsburg (que controlavencontrolava el [[ducat de Milà]], donà suport als protestants suissossuïssos. Les tropes desplegades pel cardenal a Valtelina, expulsaren les guarnicions papals, donanti undonaren suport a una potència protestant contra el [[papa]] que li guanyà nombrosos enemics dins l’església catòlica de França.
 
Per tal de consolidar el poder central a França, el Cardenalcardenal suprimí el poder de la noblesa [[Feudalisme|feudal]] mitjançant mesures com l’abolició del càrrec de [[Conestable]] de França l’any [[1626]], o la destrucció de totes les fortaleses interiors del país (deixant només aquelles situades a les fronteres, necessàries per a la guerra). Aquesta última mesura, deixà alsels ducs i comtes sense defenses contra el rei en cas d’una hipotètica rebel·lió. Aquestes mesures, li comportaren l’odi de la noblesa.
 
Un altre obstacle per a la centralització del poder, fou la divisió religiosa de França. Els hugonots, una facció protestant que disposava d’una important força militar i que, amb el suport del rei Carles I d’Anglaterra, s’havien rebel·lat. L’any [[1627]], Richelieu ordenà a l’exèrcit real el setge de la ciutat portuària de [[La Rochelle]], sota el seu propi comandament. Les expedicions d’auxili comandades per [[George Villiers]], primer [[duc de Buckingham]] fracassaren, capitulanti la ciutat capitulà el [[1628]]. 
[[File:RichelieuRochelle.jpg|thumb|289x289px|El Cardenal Richelieu durant el setge de [[La Rochelle]], per [[Henri-Paul Motte]] ([[1881]])]]
Tot i la derrota a La Rochelle, els hugonots continuaren la lluita sota el lideratge d’[[Henri de Rohan]]. L’any [[1629]], després d’una nova derrota, acceptaren la [[Pau d'Alais|Pau d’Alais]], que permetia el culte [[Calvinisme|calvinista]] tal com l’[[Edicte de Nantes]] garantia, però abolintabolia els furs particulars. Rohan, a diferència de la majoria de líders rebels que s’enfrontaren a Richelieu, no fou executat, si nosinó que passà a ser oficial de l’exèrcit francès.
 
Aprofitant el conflicte intern francès, i finançant els rebels per mantenir l’exèrcit francès ocupat, els Habsburg espanyols aprofitaren per expandir la seva influència al nord de França. Com a resposta, Richelieu, un cop guanyada La Rochelle, liderà un exèrcit contra Espanya al nord de França.
 
L’ anyL’any següent, la posició del Cardenalcardenal es veié severament amenaçada per la seva antiga protectora, Maria de MédiciMèdici, qui considerava que el Cardenalcardenal li havia robat el seu poder polític i n’exigí la dimissió. Les pobres relacions entre Lluis XIII i Ricehlieu, decantaren en un primer moment al rei en favor de la petició. Tot i així, el ministre fou capaç de convèncer-lo. L’[[11 de novembre de 1630]], Maria de MédiciMèdici i Gastó, [[Duc d'Orleans|duc d’Orleans]] i germà del rei, recolzaren la proposta reial de dimissió, que el mateix rei feu enrere persuadit per Richelieu.  Aprofitant que el rei necessitava del seu suport, el Cardenalcardenal fou nombratnomenrat [[Ducduc de Richelieu]] i [[Par de França|Parpar de França.]] Maria de MédiciMèdici fou exiliada a [[Compiègne]] i, un nou intent de conspiració contra el Cardenalcardenal per part seva i del seu fill, el duc d’Orleans, fou frustrat. Alhora, la noblesa fou també definitivament debilitada després de l’execució del [[duc de Montmorency]] l’any [[1632]], alel qual Richelieu ordena executar, aconseguint intimidar als seus enemics. Creà també, una xarxa d’espionatge per tal de vigilar els seus enemics.
 
=== La Guerra dels Trenta Anys ===
Gran part d’[[Europa]] s’havia vist implicada en la Guerra dels Trenta Anys ja abans de l’ascens al poder del cardenal Richelieu. Els estats Habsburg havien vençut alsels seus oponents protestants, incrementanti havien incrementat el seu poder al continent. Alarmat per la influència que havia guanyat [[Ferran II d'Habsburg, de Tirol i Àustria Anterior|Ferran II d’Habsburg]], Richelieu incità a [[Suècia]] a intervenir, acceptant ajudar econòmicament alel rei [[Gustau Adolf II]] de forma encoberta, ja que França no estava en guerra amb el Sacre Imperi Romanogermànic. Mentrestant, els enfrontaments entre Espanya i França al nord d’Itàlia prosseguien, aconseguinti Richelieu aconseguí que Lluís XIII refuses l’acord de pau gestat el [[1630]] entre els ambaixadors francesos i espanyols a [[Ratisbona]], pau que hagués significat la prohibició a les interferències franceses a les hostilitats a Alemanya.
 
A l’inici de la [[dècada de 1630]], els prínceps protestants alemanys s’enfrontaren a les forces catòliques imperials, acceptanti acceptaren després d’un seguit de derrotes, la [[Pau de Praga (1635)|Pau de Praga]] de [[1635]]. França, oposant-ses'oposava a aquesta pau, en la quequal els Habsburg sortien clarament victoriosos, i declarà la guerra al Sacre Imperi,. sent aquestaAquesta aliança oberta entre França i els protestants seria causa de denúncia a Richelieu per traïció a l’església catòlica. La guerra, comença de forma desfavorable per als francesos, que patiren diverses derrotes davant d’[[Àustria]] i Espanya. Tot i això, aquests no pogueren obtenir un avantatge clar sobre els francesos que, els quals obligaren al replegament de les forces imperials amb un contraatac sobre [[Itàlia]] i [[Catalunya]]. La [[Sublevacio de Catalunya|Sublevació de Catalunya]], donà avantatge als francesos, que reclamaren la sobirania de Catalunya. La guerra es prolongaria fins després de la mort del Cardenal i de Lluís XIII en diversos fronts, fins a acabar amb la [[Pau de Westfalia]].
 
Les despeses militars, posaren perill les finances reials, pel que Richelieu creà la [[gabella]], un impost sobre la sal, i la ''talla'', un impost directe sobre la terra que el clergat i la noblesa aconseguiren evitar, caient-ne la gran càrrega sobre els estrats més pobres de la població. Per facilitar el cobrament d’aquests impostos i lluitar contra la corrupció, el Cardenal substituí alsels recaptadors locals per funcionaris al servei de la corona, ella qual cosa no va ser ben acceptatacceptada i va causar diverses revoltes entre [[1936]] i [[1939]], que foren violentament sufocades. 
[[File:Cardinal Mazarin.jpg|thumb|222x222px|El cardenal [[Giulio Mazzarino]] succeí a Richelieu com a primer ministre recomanat a Lluís XIII pel mateix Cardenal. Retrat de [[Pierre Louis Bouchart]]]]
 
=== Mort ===
En els seus últims anys, la popularitat del Cardenal caigué en picat, arribanti s'arribaren a gestar-se diversos complots frustrats per atemptar contra la seva vida. Abans de morir, recomanà al rei el seu successor, [[Mazzarino]]. A la seva mort, deixà uns 20 milions de lliures, dels quals un fou llegat al rei. També deixa una casa i menjar assegurats per als seus gats, a més de dos persones encarregades de cuidar-los. Richelieu fou un dels homes més rics de la seva època, amb una fortuna superada en la història de França només per la del seu successor, el Cardenal Mazzarino.
 
encarregades de cuidar-los. Richelieu fou un dels homes més rics de la seva època, amb una fortuna superada en la història de França només per la del seu successor, el Cardenal Mazzarino.
 
Després de la seva mort,  el [[4 de desembre de 1642]], fou enterrat a la capella de la [[La Sorbona|Sorbona]], a París.
 
=== Profanació de la seva tomba ===
El [[5 de desembre de 1793]], tot i la intervenció de l’arqueòleg [[Alexandre Lenoir]], els revolucionaris van saquejar la seva tomba. Els atacants, exhumaren el cos del Cardenalcardenal i el degollaren i, tot i la intenció inicial de llançar-ne el cos al [[Sena]], finalment aquest fou dipositat al soterrani de la Sorbona, en una fosa comúcomuna juntament amb el de diversos membres de la seva família, inclòs el del [[mariscal de Richelieu]].
 
El cap del Cardenalcardenal, passà per diverses mans fins a acabar amagadaamagat a [[Saint-Brieuc]], des d’on tornà a la Sorbona el [[15 de desembre de 1866,]] durant una cerimònia fúnebre. L’any [[1896]], l’historiador [[Gabriel Hanotaux]] examinà el crani per última vegada abans de col·locar-lo dins d’una caixa segellada i coberta d’una capa de ciment en un lloc secret prop de la tomba.
 
== Influència ==