Charles Bordes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
Cap resum de modificació
Línia 4:
Deixeble de [[César Franck]], el qual el considerà un dels seus alumnes predilectes; en acabar els estudis passà com a mestre a la capella de [[Noget-sur-Marne]], època en la qual el ministeri de [[Belles Arts]] el comissionà per fer una recopilació dels cants populars bascos, i després amb el mateix càrrec a l'església de [[Saint-Gervais]] de [[París]], en la que el [[1890]] fundà la [[Compagnie de Chanteurs de Saint-Gervais,]] a la que se'l hi deu el renaixement de la [[música gregoriana]] i d'altres obres dels mestres dels segles XV, XVI, i XVII, entre elles el ''Stabat Mater'', de [[Giovanni Pierluigi da Palestrina]], desconegut fins aleshores a [[França]]. Aquella feliç temptativa es veié coronada per l'èxit, i l'església de Saint-Gervais restava atestada de gent que acudia a escoltar una música que resultava una vertadera evocació d'un passat desconegut.
 
Desgraciadament dificultats sorgides entre el capítol de l'església i la capella de música, obligaren a Bordes a retirar-se. Malgrat tot, l'associació no es va desfer, sinó que, al contrari, es traslladà al carrer Saint-Jacques, on, amb la col·laboració de [[Vincent d'Indy]] i [[Francis Marie Louis Arnal de Serres|Serres]],<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Apèndix núm. 9, pàg. 1248'' (ISBN 94-239-4579-0)</ref> fundà la cèlebre [[Schola Cantorum de Paris|Schola Cantorum]], que donà una sèrie de concerts històrics, molt interessants, en els que s'executaren entre altres obres mestres, el famós ''[[L'Orfeo]]'' de [[Claudio Monteverdi]]. La Schola Cantorum recorregué alguns països d'[[Europa]], sent rebuda per a tot arreu amb gran entusiasme pels vertaders afeccionats.
 
El [[1895]] començà a publicar ''[[La tribune de Saint-Gervais]]'', orgue de l'associació que dirigia. Atacat d'embòlia tingué de separar-se de la direcció de l'anomenat ''conservatoire de la rive gauche'', que en passar a altres mans agafà un rumb diferent de l'anterior. El [[1906]], dirigí un concert en el [[teatre Novetats de Barcelona]], acompanyat per l'[[Orfeó Català]] però atacat ja de la cruel malaltia que el portà al sepulcre, no va poder donar a les obres el relleu que les hi hagués donat en altre temps. A la recerca de [[guariment]] de llurs mals, s'establí pels voltants de [[Montpeller]], en el Mas Saint-Genes, proper a Palavas, fundant la [[Schola de Montpeller]] i establint sucursals a [[Lió]], [[Marsella]] i altres ciutats, les quals crearen un moviment musical, desconegut fins aleshores en el [[Migdia francès]]. L'apassionament per la música dels seus mestres favorits li prengué el temps que necessitava per escriure la música pròpia, i malgrat les seves innates condicions per la composició, no deixà només que les ''Tradicions del país basc'', ''L'Anthologie des maitres d'autrefois'' i ''Concerts spirituels''.
 
== Referències ==
* ''Tom núm. 9 de'' l'[[Enciclopèdia Espasa]] (ISBN 84-239-4509-X)
<references />
 
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Bordes, Charles}}