Dissonància: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Consonance and dissonance
mCap resum de modificació
Línia 1:
La ''' dissonància''' és la sensació poc agradable o directament desagradable que, segons l'[[harmonia]] i el [[contrapunt]] tradicionals, produeix la simultaneïtat de determinats sons que es troben a una determinada distància. En virtut d'això, hi ha uns [[Interval harmònic|intervals harmònics]] que tradicionalment s'han considerat dissonants. Aquests són les [[Segona (música)|segones]] menors i majors i les [[Sèptima|sèptimes]] menors i majors. A més, i en funció del rol que tenen en el seu context, també s'han considerat dissonants els intervals augmentats i els disminuïts.
 
La manera de resoldre les dissonàncies havia estat motiu de freqüents i llargues polèmiques, sobretot al llarg dels segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]] en les quals s'havien vist involucrats, sovint, tant teòrics com compositors. En sintonia amb l'evolució que ha pres la història de la música europea, els autors que s'adscrivien a estils més moderns sovint preconitzaven resolucions més lliures d'aquestes dissonàncies, mentre que els autors més ancorats en els passat -i—i sovint els teòrics no autors, fent-los costat-costat— pretenien que només les resolucions més estrictes eren permeses. Igualment va ser elements d'intenses discussions sobre la resolució de les dissonàncies si calia atendre'satenir-se a allò que marcava la teoria o a allò que l'oïda considerava adequat.
 
La teoria musical al llarg del [[segle XX]], ja des del moment en què es formulen els principis de l'[[atonalitat]] transforma totalment el sentit de la dissonància i de la [[consonància]] i aquests dos conceptes deixen de tenir el sentit que havien tingut en contextos tonals.