Denominacions de la llengua catalana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Fusiono contingut de Bacavès |
||
Línia 23:
Com a conseqüència de la pèrdua de la dinastia pròpia i exclusiva de la Corona d'Aragó, el [[Casal de Barcelona]], per la [[Casa de Trastàmara|Trastàmara]] al [[Compromís de Casp]] (s.XV), i com a resultat després del canvi de la Casa de Trastamara per la d'[[Casa d'Àustria|Àustria]] (s. XVI), amb el qual la dinastia deixà de ser exclusiva, l'abast del significat del nom de ''català'' es reduí i tornà a tenir el seu valor primitiu de 'propi de Catalunya', al mateix nivell, doncs, que les altres denominacions regionals de ''valencià'' i ''mallorquí''. Aleshores la confusió sobre l'origen de l'idioma es reflectí en l'aparició del nom de ''[[llengua llemosina|llemosí]]''.
Amb la [[Renaixença catalana]] (s. XIX) començà la recuperació del nom de ''català'', com a única denominació històrica unitària, no genèrica i usada a tots els territoris als segles XIV i XV. Abans d'aquesta recuperació, però, es crearen algunes denominacions mixtes, mai populars, de les aplicades sobretot a Catalunya i al País Valencià, com "llemosi-català", que tenien el precedent de l'expressió "català i valencià" ([[Pere Miquel Carbonell]], darreria del s. XV). I per no renunciar als noms particularistes, aquests s'arribaren a combinar formant un acròstic com ''[[bacavès]]'' ([[Nicolau Primitiu]]), sense gens de difusió. '''Bacavès''', '''bacarrovaès''' i '''rocavabà''' són denominacions alternatives a la [[català|llengua catalana]], inventades a partir d'inicials dels territoris en els quals els parla aquesta llengua, amb l'objectiu de definir una denominació unitària per la llengua sense referències geogràfiques que provoquessin susceptibilitats. La proposta de ''bacavès'' data de principis del segle XX, com evolució del terme balear-català-valencià, a partir de les primeres síl·labes de '''ba'''lear, '''ca'''talà i '''va'''lencià, proposat pel valencià [[Nicolau Primitiu|Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] el [[1927]], utilitzant les síl·labes inicials dels tres gentilicis en ordre alfabètic. Més recentment, el 1978, en el Manifest de la Llengua Cavabana o Catalana-Valenciana-Balear (publicat al setmanari ''Hoja del Lunes'' de [[Palma]], en el mensual ''Terres Catalanes'' de [[Perpinyà]] i extret en la revista ''[[Ponent quaderns literaris]]''), es defensava el terme ''cavabà'' o ''cavabànic'', mot format a partir de les primeres lletres i síl·labes de català, valencià i balear (ordenades segons el nombre de parlants) i amb les tres ''a'' d'[[Aragó]] (per la [[Franja de Ponent]]), [[Andorra]] i [[l'Alguer]]. Una de les possibles objeccions a aquesta proposta és que aleshores la llengua castellana o espanyola hauria de passar a anomenar-se, per exemple, "mecavche", paraula formada per les inicials castellanes dels set estats més poblats on és majoritària (Mèxic, Espanya, Colòmbia, Argentina, Veneçuela, Xile i Equador), si bé aquesta objecció ignora que a la llengua cavabana se l'anomena català a Catalunya, valencià a València i mallorquí a l'antic Regne de Mallorques (Balears) des del segle XIV. Cap d'aquestes denominacions ha rebut un nombre d'adeptes significatiu, ni en els ambients acadèmics ni en els populars.
Al segle XX, després de les dues dictadures que perseguiren el català (les de [[Miguel Primo de Rivera]] i [[Francisco Franco]]), els contraris a la normalització lingüística volgueren sabotejar-la al País Valencià creant un conflicte onomàstic, cosa que també intentaren a les Illes Balears, sense tantes conseqüències. Al País Valencià, amb la pressió de la violència (un assassinat, agressions, bombes, amenaces, sabotatge d'actes, campanyes de premsa...), s'aconseguí incorporar només la denominació ''valencià'' a l'estatut d'autonomia.
Línia 76:
*[http://www.om-plural.org/proposta.html Organització pel Multilingüisme. ''Nosaltres que podem, dialoguem''.]
*[http://www.google.com/search?hl=ca&q=%22catal%C3%A0-valenci%C3%A0%22&lr= Buidatge d'articles de l'Estat de la qüestió : La polèmica català/valencià]
* [http://mirador.webcindario.com/cavaba.html Cavabà, cavabànic, bacavès, català - valencià - balear] {{es}} (escrit sobre el Manifest de la Llengua Cavabana o Catalana-Valenciana-Balear)
[[Categoria:Història del català]]
| |||