Viquipèdia

Lavrenti Béria: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot inserta {{Autoritat}}
→‎Inicis i ascens al poder: correccions ortogràfiques, tipogràfiques i gramaticals.
Línia 44:
El 1926, Bèria esdevingué cap de l'OGPU Georgià i va conèixer al també georgià [[Ióssif Stalin]], convertint-se en un aliat de Stalin en el seu ascens del poder dins del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica|Partit Comunista]] i del règim soviètic. El 1931 Bèria esdevingué Secretari del Partit Comunista de Geòrgia, i a l'any següent, de tota la regió transcaucàsica, fins a arribar a ser membre del [[Comitè Central del PCUS|Comitè Central]] del Partit Comunista el 1934. En aquests moments començà a atacar els seus companys del Partit Comunista de Geòrgia, dirigint-se en particular cap a [[Gaioz Devdariani]], Ministre d'Educació de l'RSS de Geòrgia. Bèria ordenà la mort dels germans de Devdariani, George i Xalva, que ocupaven càrrecs importants a la Txeka i al Partit Comunista, respectivament. Gaioz Devdariani va ser acusat de violar l'Article 58, a l'haver portat a terme activitats contra-revolucionàries; sent executat el 1938. Fins i tot quan va abandonar Geòrgia, Bèria va controlar el Partit Comunista de la república fins al moment de la seva eliminació el [[1953]].
 
El 1935, Bèria era un dels subordinats de Stalin en qui aquest confiava més. Cimentà el seu lloc al costat de Stalin amb un llibret titulat ''Sobre la història de les organitzacions bolxevics al Transcaucas'', a on la que enfatitzavaemfasitzava el paper de Stalin. Quan el 1934 Stalin inicià la [[Gran Purga|purga]] del Partit Comunista i del govern, després de l'assassinat de [[Sergei Kirov]], Bèria inicià les purgues al Transcaucas.
 
{{cita|''Que els nostres enemics sàpiguen que qualsevol que provi d'aixecar una mà contra la voluntat del nostre poble, contra la voluntat del Partit de [[Vladímir Lenin|Lenin]] i [[Stalin]], serà esclafat i destruït sense pietat.|Lavrenti Bèria, juny de 1937}}
 
=== Bèria i el NKVD ===
A l'agost de 1938, Stalin va fer anar a Bèria cap a Moscou com a adjunt al Cap del Comissariat del Poble d'Afers Interns, el [[NKVD]], el ministeri que controlava la seguretat de l'estat i les forces de policia. Sota [[Nikolai Iejov]], el NKVD havia portat a terme la [[Gran Purga]], empresonantamb l'empresonament i executantl'execució ade milers de persones de tota la Unió Soviètica sota l'acusació de ser ''enemics del poble''. Però el 1938, l'opressió havia arribat a ser tan extensa que estava danyant la infraestructura, l'economia i les pròpies Forces Armades de l'estat soviètic, fentla qual cosa va fer que Stalin aturés de cop la purga. Al setembre, Bèria va ser nomenat cap de l'Administració Principal de la Seguretat de l'Estat (GUGB) del NKVD, succeinti aal novembre ava succeir Iejov com a cap del NKVD (el propi Iejov va ser executat el 1940). El propimateix NKVD va ser purgat, ambi la meitat delsdel seu personal sentfou substituït per gent lleial a Bèria.
 
Encara que el nom de Bèria està íntimament identificat amb la Gran Purga per la seva tasca com a segon al comandament del NKVD, la seva arribada al capdavant de l'organització coincidí amb un alleugerament de la repressió. Unes 100.000 persones van ser alliberades dels camps de treball, i es va admetre oficialment que hi havia hagut casos d'injustícies i excessos durant les purgues, dels quals Iejov va ser senyalat com a culpable. Però aquesta liberalització només va ser relativa, ja que les detencions i les execucions van continuar durant el 1940, accelerant-sei es van accelerar a mesura que la guerra s'apropava. Durant aquest període, Bèria supervisà les deportacions de [[Polònia]] i dels [[Estats Bàltics]] després de l'ocupació soviètica d'ambdues regions.
 
Al març de 1939, Bèria va ser nomenat candidat a membre del [[Politburó]] del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica|Partit Comunista]]. Encara que no va arribar a ser membre de ple dret fins al [[1946]], ja era un dels màxims líders de la Unió Soviètica. El 1941 Bèria va ser nomenat Comissari General de Seguretat de l'Estat, el màxim rang para-militar del sistema de la policia soviètica d'aquells moments, comparable al rang de [[Mariscal de la Unió Soviètica]].
 
El [[5 de març]] de 1940, Bèria va enviar una nota a Stalin (794/B), segonsen la qual afirmava que els presoners de guerra polonesos (majorment oficials de l'exèrcit), retinguts als camps de presoners de la Bielorússia occidental i Ucraïna, fossinhavien de ser declarats enemics de l'estat, recomananti lava sevarecomanar-ne l'execució (veure [[massacre de Katyn]]).
 
Al febrer de 1941 va ser nomenat Segon del President del [[Govern de la Unió Soviètica|Consell dels Comissaris del Poble]], i al juny, després de la [[Operació Barbarroja|invasió nazi de la Unió Soviètica]], va passar a formar part del [[Comitè de Defensa de l'Estat]] (GKO). Durant la [[Segona Guerra Mundial]] participà en la majoria de les responsabilitats domèstiques, fent servir milions de persones empresonades als camps de treball del NKVD per a la producció de guerra. Va assumir el control de la producció d'armaments, així com dels motors aeronàutics (això darrer amb [[Gueorgui Malenkov]]). Aquest seria l'inici de l'aliança de Bèria amb Malenkov, que posteriorment tindria una importància capital.
Línia 68:
Amb Stalin amb gairebé 70 anys, els anys de postguerra van ser dominats per una lluita per la successió entre els seus lloctinents. Al final de la guerra, el successor més ben situat semblava ser [[Andrei Jdànov]], líder del partit a [[Leningrad]] durant la guerra, i llavors al capdavant d'afers culturals. Durant la guerra, Bèria i Jdànov ja eren rivals, però després de 1946 Bèria va formar una aliança amb Malenkov per barrar el pas a Jdànov.
 
Al gener del 1946, Bèria dimití del seu càrrec de cap del NKVD, mentre que seguia retenint el control general sobre els afers de seguretat nacional des del seu càrrec d'Adjunt del Primer Ministre, sota Stalin. Però el nou cap del [[NKVD]], [[Sergei Kruglov]], no era un dels homes de Bèria. A més, a l'estiu de 1946, [[Vsèvolod Nikolaievitx Merkulov]], un dels homes de Bèria, va ser rellevat al capdavant del [[Ministeri de Seguretat de l'Estat (Unió Soviètica)|MGB]] per [[Víctor Semionovitx Abakumov|Víctor Abakumov]]. Kruglov i Abakumov no van perdre el temps en retirar a tots els homes de Bèria de la comandància de l'aparell de seguretat amb nova gent. Ben aviat, [[Stepan Mamulov]], viceministre del [[Ministeri d'Afers Interns (Rússia)|MVD]] va quedar com a únic home de Bèria. Durant els mesos següents, Abakumov començà a portar a terme diverses operacions d'importància sense consultar amb Bèria, sovint treballant en tàndem amb Jdanov, i de vegades sota les ordres directes de Stalin.
 
Un d'aquests primers moviments va ser l'afer del [[Comitè Jueu Anti-Feixista]], que s'inicià a l'octubre de 1946 i comportà l'assassinat de [[Solomon Mikhoels]] i la detenció d'altres membres. Aquest assumpte danyà a Bèria, doncsja que el seu propi cercle incloïa un nombre substancial de jueus.
 
Jdànov va morir de sobte a l'agost de 1948, i Bèria i Malenkov van moure's per consolidar el seu poder amb una purga dels homes de Jdànov (coneguda com a ''[[Afer de Leningrad]]''). Entre les 2.000 persones associades estava l'adjunt de Jdànov, [[Aleksei Kuznetsov (estadista)|Aleksei Kuznetsov]], el cap econòmic, [[Nikolai Voznesenski]], el cap del Partit a Leningrad, [[Piotr Popkov]], i el Primer Ministre de la [[República Socialista Federada Soviètica de Rússia|RSFS de Rússia]], [[Mikhail Rodionov]]. Només va ser a partir de la mort de Jdànov que [[Nikita Khrusxov]] començà a ser considerat com una alternativa possible al duet Bèria-Malenkov.
 
La mort de Jdànov no va aturar, però, la campanya antisemita. Durant els anys de postguerra, Bèria supervisà l'establiment de règims comunistes a l'[[Europa Oriental]], nomenanti va nomenar a dit alsels líders, dels quals un nombre substancial eren jueus. A inicis de 1948, Abakumov inicià diverses investigacions contacontra aquests líders, que van culminar amb la detenció al novembre de 1951 de [[Rudolf Slánský]], Bedřich Geminder i d'altres a [[Txecoslovàquia]]. Tots ells van ser acusats de [[Sionisme]] i, més específicament, de proveir d'armes a [[Israel]]. Aquest càrrec era molt perillós per a Bèria, doncsperquè aquestes armes havien estat venudes sota les ordres directes del propi Bèria. A més, dels 14 líders del Partit Comunista Txecoslovac, 11 eren jueus, els quals van ser acusats, jutjats, condemnats i executats (veure [[Judici Slánský]]. Paral·lelament es van portar a terme investigacions similars a Polònia i a altres països satèl·lits soviètics.
 
En aquella època, Abakumov va ser substituït per [[Semion Ignàtiev]], que intensificà la campanya antisemita. El [[13 de gener]] de [[1953]], el major afer antisemita de la Unió Soviètica va ser iniciat al [[Pravda]]: el [[Complot dels metges]]. Diversos metges prominents jueus van ser acusats d'enverinar als líders soviètics i van ser detinguts, apareixent una campanya d'histerisme antisemític a la premsa soviètica. 37 metges (dels quals 17 eren jueus) van ser detinguts, i el MGB (obeint les ordres de Stalin) va iniciar els preparatius per procedir a la deportació dels jueus a l'extrem orient.
 
Dies després de la mort de Stalin (produïda el 5 de març), Bèria alliberà tots els metges encara detinguts, anunciant que tot el problema havia estat fabricat, i procedí a detenir als funcionaris del MGB que estaven directament involucrats. L'anunciada deportació dels jueus no es va produir mai. A més, a inicis dels 50 també tingué lloc l'[[Afer Mingrelià]], en el que diversos protegits de Bèria a Geòrgia van ser purgats, disminuintcosa que va disminuir encara més el poder de Bèria.
 
=== Després de Stalin ===
Stalin patí un infart durant la nit després de sopar amb Bèria i amb altres líders soviètics, morinti 4va morir quatre dies després ([[5 de març]] de [[1953]]). El Ministre d'Exteriors [[Viatxeslav Mólotov]], a les seves memòries polítiques, afirmà que Bèria li havia confessat que l'havia enverinat.
 
Després de la mort de Stalin, Bèria va ser nomenat Viceprimer Ministre, senti va tornar tornat a nomenarésser nomenat cap del MVD. El seu aliat Malenvok era [[President del Consell de Ministres de l'URSS|Primer Ministre de l'URSS]] i, de moment, era l'home més poderós de la Unió Soviètica. Bèria era el segon home més poderós, i donada la feblesa personal de Malenkov, es va situar per ser ell mateix el cap suprem de l'URSS. [[Nikita Khrusxov|Khrusxov]] va esdevenir Secretari del Partit, que era vist com un càrrec menys important que el de Primer Ministre.
 
Bèria se situà al capdavant de la liberalització després de la mort de Stalin. Bèria denuncià públicament el "Complot dels Metges" com un frau, investigà l'assassinat de Mikhoels i promulgà una amnistia que alliberà un milió de presoners no-polítics dels camps de treball forçats. A l'abril signà un decret prohibint l'ús de la tortura en les presons soviètiques.
 
Bèria també realitzà una política més liberal cap a les nacionalitats no-russes de la Unió Soviètica. Va convèncer alel Presídium (el nou nom del Politburó) i alel Consell de Ministres que permetés al règim comunista de l'[[República Democràtica Alemanya|Alemanya Oriental]] portar a terme unes polítiques econòmiques més liberals, així com reformes polítiques. A més, Bèria maniobrà per tal de reduir el paper de l'aparell del Partit en el procés de presa de decisions en qüestions polítiques i econòmiques.
 
DegutA acausa de tots aquests fets, no sorprèn que la resta de líders del Partit sospitessin dels veritables motius de Bèria en tot això. Khrusxov, s'oposava a l'aliança entre Bèria i Malenkov, però inicialment no era capaç d'enfrontar-se ellss'hi. La seva oportunitat vingué al juny de 1953, quan van esclatar [[Alçament de 1953 a l'Alemanya Oriental|revoltes contra el règim comunista de l'Alemanya Oriental]]. VanVa haver-hi sospites de quèque el que realment volia Bèria era unificar tota Alemanya i el final de la [[Guerra Freda]], per poder rebre ajut nord-americà com durant la guerra. Les demostracions de l'Alemanya Oriental van fer que [[Viatxeslav Mólotov|Mólotov]], [[Georgi Malenkov|Malenkov]] i [[Nikolai Bulganin|Bulganin]] es convencessin que les polítiques de Bèria eren perilloses i desestabilitzarien el règim soviètic. Pocs dies després dels fets a Alemanya, Khrusxov va convèncer alsels altres líders a donar un ''cop'' dins del Partit contra Bèria, cop en el quequal fins i tot [[Georgi Malenkov|Malenkov]], el seu principal aliat, l'abandonà.
 
=== La caiguda de Bèria ===
Línia 98:
A més de Bèria, també van ser empresonats diversos dels seus dofins, com [[Vsèvolod Nikolaievitx Merkulov|Merkulov]], [[Bogdan Kobulov]], [[Sergei Goglidze]], [[Vladimir Dekanozov]], [[Pavel Meixik]] i [[Lev Vlodzimirskii]].
 
[[Pravda]] no va anunciar la detenció de Bèria fins al [[10 de juliol]], atorgantva atorgar tot el crèdit a Malenkov i referint-seva aparlar de ''les activitats criminals de Bèria contra el Partit i l'Estat''. Al desembre es va anunciar que Bèria i els altres 6sis còmplices mencionatsesmentats havien estat conspirant duran anys per erosionar el poder de la Unió Soviètica i tornar al capitalisme.
 
Bèria i els seus 6sis companys van ser jutjats en una sessió especial ("Spetsialnoie Sudebnoie Prisutstvie") del [[Jutjat Suprem de la Unió Soviètica]], sense advocat defensor ni dret d'apel·lació. El Mariscal [[Ivan Koniev]] va ser el President del judici, en el que Bèria va ser trobat culpable de:
 
# [[Traïció]]: Va ser acusat (sense proves) de ''mantenir i desenvolupar fins al moment del seu arrest connexions secretes amb els serveis d'intel·ligència estrangers''. En particular, d'haver intentat iniciar converses de pau amb [[Adolf Hitler|Hitler]] el 1941 a través de l'ambaixador de Bulgària (tot i que era obeint ordres de Stalin i Mólotov). També va ser acusat que, tot i que col·laborà aen l'organització de la [[Batalla del Caucas|defensa del nord del Caucas]], intentàd'intentar deixar que els alemanys ocupessin el Caucas. També va haver-hi acusacions de quèque, ''planejant aconseguir el poder, Bèria intentà obtenir el suport dels estats imperialistes a costa de violar la integritat territorial de la Unió Soviètica i cedir regions del territori soviètic als estats capitalistes'' (això va ser degut al fet que Bèria suggerí als seus assistents que, per tal de millorar les relacions exteriors soviètiques, seria raonable transferir l'[[Óblast de Kaliningrad]] a Alemanya, una part de Karèlia a Finlàndia i les [[illes Kurils]] al Japó.).
# [[Terrorisme]]: l'ordre d'executar a 25 presoners polítics a l'octubre de 1941 sense judici va ser classificat com un acte de terrorisme.
# Activitats contrarevolucionàries durant la [[Guerra Civil Russa]]: el 1919, Bèria treballà al servei de seguretat de la [[República Popular d'Azerbaijan]]. Bèria afirmà que va ser encarregat d'aquella tasca pel [[Partit Social Democràtic Musulmà|Partit Hummet]], d'on sortí el Partit Adalat, el Partit [[Ahrar]], i els bolxevics de Bakú per establir el [[Partit Comunista d'Azerbaijan]].
 
Bèria i els altres acusats van ser sentenciats a mort,. Es va procedint-seprocedir immediatament amb les sentències, senti tots foren afusellats el [[23 de desembre]] de [[1953]]. La seva vidua i el seu fill van ser exiliats a [[Iekaterinburg|Sverdlovsk]], senti van ser alliberats el 1964.
 
Després de la mort de Bèria, el MGB va ser separat del MVD i reduït de ministeri a comitè (conegut com a [[KGB]]), i cap altre cap de policia soviètic tornà a tenir el poder quede què havia disposat Bèria.
 
Al maig del 2000 la Cort Suprema de la Federació Russa rebutjà una apel·lació dels membres de la família de Bèria per retirar la seva condemna de 1953, basant-se en les lleis russes per rehabilitar als falsament acusats de crims polítics; però en aquest cas, el jutge dictaminà que ''Bèria va ser l'organitzador de la repressió contra el seu propi poble i per tant no se'l podia considerar una víctima''. Però si que va trobar a Vladimir Dekanozov, Pavel Meixik i a Lev Vlodzimirskii culpables d'abús d'autoritat i no pas de crims contra l'estat, i la sentència va ser pòstumament modificada de mort a 25 anys de reclusió.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Lavrenti_Béria»