Diferència entre revisions de la pàgina «Madame de Maintenon»

amplio i trec la referència a esborrany
m (Robot inserta {{Autoritat}})
(amplio i trec la referència a esborrany)
'''Françoise d’Aubigné, marquesa de Maintenon''', més coneguda com a '''Madame de Maintenon''' ([[Niòrt]], [[27 de novembre]] de [[1635]] - [[Saint-Cyr-l'École]], [[15 d'abril]] de [[1719]]). Fou, secretament, la darrera esposa del rei [[Lluís XIV de França]] amb qui es casà la nit del [[9 d'octubre|9]] al [[10 d'octubre]] de [[1685]].
 
Va ser l'[[amant]] del rei Lluís XIV de França i la seva segona esposa, en [[matrimoni morganàtic]] i secret. Després del seu primer matrimoni va passar a ser '''Madame Scarron''', més tard rebria el títol de de '''Marquesa de Maintenon'''.
 
A través de la seva relació amb el rei de frança, va tenir gran influència sobre la vida política de la seva època
== Infantesa ==
[[Fitxer:Francoise Aubigne 1.jpg |thumb|165px|left|La jove Françoise d'Aubigné.]]
 
Va néixer a la presó de Niort, on el seu pare Constant d'Aubigné, fill del famós poeta [[hugonot]] [[Théodore Agrippa d'Aubigné]] havia stat empresonat per falsificador. Ella era catòlica i va anar amb els seus pares a l'illa Guadalupe de les Anilles on el seu pare esperava ser nomenat governador però no va ser així i ell va tornar a França deixant la seva família a les Antilles fins que ells també van tornar a frança el 1645. A França Madame de Maintenon es convertí durant uns anys a la fe hugonot.
 
== Primer matrimoni ==
Després de tornar al catolicisme, abril de 1652, als 17 anys, se li va proposar matrimoni amb el poeta [[Paul Scarron]] (1610–1660), protegit de Madame de Neuillant. El matrimoni durà 8 anys durant ekls quals Madame Scarron, ''faute de mieux'', es convertí en l'animadora del saló literarii mundà inaugurat pel seu marit on hi van assistir personatges com [[Jean Racine]] i [[Madame de Sévigné]].
 
El 1660, amb 25 anys, Françoise d'Aubigné quedà vídua. Anna d'Àustria, esposa de Lluís XIII i mare de Lluís XIV, va concedir a la vídua de Scarron una petita pensió. A la mort de la reina mare es convertí en la governanta dels bastards reials Lluís August de Borbó i Lluís Alexandre.
 
El 1673, una vegada legitimats els dos primers fills de Madame de Montespan, Madame Scarron es traslladà a Versalles amb els nenes.
 
== «Marquesa de Maintenon» ==
Segons el diari del rei, la relació entre ambdòs va començar el 1675:
 
{{cita|''... il ya quelques jours, un gentilhomme de gris vêtu, peut-être un prince errant incognito entreprit durant la nuit une nymphe égarée dans le parc de Saint-Germain. Il savoit le nom de cette nymphe qu'elle étoit belle, bonne, pleine d'esprit mais sage. La nymphe cependant se laissa faire et ne lui refusa aucune faveur. Cette nymphe ressemblait à s'y méprendre à Mme Sc. ; et je crois deviner qui étoit le prince vêtu de gris. Ce prince est comme moi, il déteste les femmes légères, il honnit les prudes, il aime les sages''.|col2=Fa uns dies,un gentilhome vestit de gris...}}
 
El rei la proclamà Madame de Maintenon (senyora de Maintenon).
 
El rei li va donar l'any 1680 el lloc de cambrera de l'esposa de Lluís, el Gran Dofí de França (1661–1711).
 
== Matrimoni amb el Rei Sol ==
S'uniren en matrimoni morganàtic en una cerimònia secreta entre el 9 i 10 d'octubre de 1683. Els fills d'un matrimoni morganàtic no són bastards però tampos són legítims.
 
L'any 1686 ella va fundar Saint-Cyr (méstard dit, Saint-Cyr-l'École), la Maison royale de Saint-Louis, un col·legi femení. A partir de 1808 va passar a ser l'[[Escola Militar Especial de Saint-Cyr]].
 
 
{{Commonscat|Madame de Maintenon}}
 
{{Autoritat}}
 
{{Esborrany d'història}}