Viquipèdia

Olivina: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: exemple de [[isomorfisme > exemple d'[[isomorfisme
Ampliació
Línia 1:
{{infotaula de mineral▼
{{fusió des de|data=abril de 2013|Grup de l'Olivina}}
| nom = Olivina ▼
▲{{mineral
| color = Olivina pura: verd oliva o groc. <br />Olivina alterada:, castany o negra.▼
▲|nom= Olivina
| imatge = Olivina, Banya del Boc, Girona.jpg
▲|color= Olivina pura: verd oliva o groc. <br />Olivina alterada: castany o negra.
| peu d'imatge = Olivina, de la Banya del Boc, [[Sant Martí de Llémena]], [[Província de Girona]]
|Imatge= Olivin-mt-erebus hg.jpg
| fórmula = (Mg, Fe<sup>2+</sup>)<sub>2</sub>[SiO<sub>4</sub>]
| classe = [[Nesosilicatnesosilicat]]
| ratlla =Blanca blanca
| lluentor =Vítria vítria
| sistema = [[ròmbicortoròmbic]]
| duresa = 6,5 -a 7,0
| pes específic = 3,27 -a 3,37
| densitat = 3,5
| refractive = nα = 1.630 - 1.650; nβ = 1.650 - 1.670; nγ = 1.670 - 1.690
| opticalprop = biaxial (+)
| referències = <ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-2983.html|consulta=2 agost 2014|títol=Olivine|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
}}
L'Es coneix com '''olivina''', és un grup de [[mineral]],s típicamentintermedis de la [[rocasolució sòlida|roques]] plutòniques com ara les peridotites isèrie de roquessolució [[volcàsòlida]]niques, formadaque peres unaforma barrejaentre dela [[silicat]] de [[ferroforsterita]] (Mg<sub>2</sub>SiO<sub>4</sub>, [[Fe2]] i [[faialita]]) i silicat dela [[magnesifayalita]] (SiOFe<sub>42</sub>, MgSiO<sub>24</sub>). iEs tracta d'uns [[forsteritanesosilicat]]. És un silicats de magnesi[[ferro]] i ferro[[magnesi]] corrent de les roques eruptives bàsiques.<ref name=enciclo/>Es Latroba sevatípicament fórmulaa químicales és:[[roques SiO<sub>4</sub>plutòniques]] (Mg,Fe)<sub>2</sub>.<refcom name=enciclo/>ara L'olivinales [[cristal·litzazcióperidotita|cristal·litzaperidotites]] eni ela sistemales ròmbic;[[roques volcàniques]].<ref name=enciclo/> perEl exemple,seu 3,27-4,2,nom duresa,deriva 6,5-7,del ésllatí d'un color verd brillant (encara'oliva'', que decom vegadesen potcatalà sersignifica gris[[oliva]], groc,en o vermell), té un brillar semblantal·lusió al d'uncolor [[vidre]]del imineral. fractura concoide.
 
== Característiques ==
L'olivina no és, de fet, un sol mineral, sinó que constitueix tota una sèrie, els termes extrems de la qual són la forsterita ([[magnesi|Mg]]<sub>2</sub>[[silici|Si]][[oxigen|O]]<sub>4</sub>) i la faialita ([[ferro|Fe]]<sub>2</sub>[[silici|Si]][[oxigen|O]]<sub>4</sub>).<ref name=enciclo>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0127607 Olivina] [[Enciclopèdia Catalana]]</ref> L'olivina, la forsterita, la faialita, així com el [[Granat (mineral)|granat]], la [[crisolita]] i el [[peridot]], són [[nesosilicat]]s.
[[Fitxer:Argo000712 001.jpg|thumb|Olivina vista amb el microscopi petrogràfic|220px.]]▼
 
== Etimologia ==
Olivina deriva del llatí oliva, que com en català significa [[oliva]], en al·lusió al color del mineral. La paraula ''peridotita'' ve del [[grec]] ''peri'', que significa ''al voltant'', i ''dota'', que vol dir ''don''. Aquest nom fa referència a l'abundància de cares dels seus [[cristall]]s.
 
== Història ==
[[Fitxer:Olivine-gemmes.jpg|thumb|left|Olivina tallada i polida]]▼
Els [[Croades|croats]] van portar la [[peridotita]] a [[Europa]], i a l’[[Edat Mitjana]] va ser molt utilitzada amb fins [[eclesiàstic (església)|eclesiàstic]]s. Al [[Barroc]] va ser la pedra preferida de l'època.▼
 
== Propietats ==
L'olivina és un [[nesosilicat]] o ortosilicat, és a dir, un mineral del grup de [[silicat]]s caracteritzat pel fet de tenir una estructura en la qual els [[tetràedre]]s de ([[silici|Si]][[oxigen|O]])<sup>4-</sup> són disposats individualment i només van lligats entre ells per [[catió|cations]]. Els nesosilicats són [[densitat|densos]] i [[duresa|durs]].<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0126108 Nesosilicat] [[Enciclopèdia Catalana]]</ref>
 
Les propietats físiques de l'olivina, depenen, en gran part, de la seva composició química. Les olivines ferríferes són [[Fusió (canvi d'estat)|fusibles]] al [[bufador]], mentre que les [[magnèsiques]], són infusibles. La [[fórmula química]] de l'olivina és: (Mg,Fe<sup>2+</sup>)<sub>2</sub>SiO<sub>4</sub>. Cristal·litza en el [[sistema ortoròmbic]] i la seva duresa és de 6,5 a 7 a l'escala de Mohs. Els cristalls solen ser prismàtics o tabulars gruixuts. Això no obstant generalment es troba formant [[macla|macles]] pseudohexagonals de cristalls microscòpics de manera que forma masses de fractura irregular. El seu color característic és un color verd brillant (encara que de vegades pot ser gris, groc, o vermell). Té una [[Lluentor (mineralogia)|lluentor]] semblant al d'un [[vidre]] i [[Fractura (mineralogia)|fractura]] concoïdal.
 
L'olivina no és, de fet, un sol mineral, sinó que constitueix tota una sèrie, els [[Endmember|termes extrems]] de la qual són la forsterita ([[magnesi|Mg]]<sub>2</sub>[[silici|Si]][[oxigen|O]]<sub>4</sub>) i la faialita ([[ferro|Fe]]<sub>2</sub>[[silici|Si]][[oxigen|O]]<sub>4</sub>).<ref name=enciclo>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0127607 Olivina] [[Enciclopèdia Catalana]]</ref> L'olivina presenta un clar exemple d'[[isomorfisme]], a causa del fet que els minerals que la constitueixen (faialita i forsterita), tenen una [[estructura cristal·lina]] idèntica. L'olivina s'altera amb bastant facilitat, tant per l'acció de solucions aquoses calentes, com per l'acció de solucions riques en [[anhídrid carbònic]]. L'alteració més freqüent dóna lloc a ''la [[serpentina]]'', podenarribant arribar,fins ai vegades,tot a una [[Pseudomorfisme|pseudomorfosis]]. serpentina sobre la roca.
 
== Formació i jaciments ==
▲[[Fitxer:Argo000712 001.jpg|thumb|Olivina vista amb el microscopi petrogràfic|220px]]
L'olivina és un mineral d'origen [[Magma (vulcanisme)|magmàtic]]; és el constituent essencial a moltes roques pobres o faltades de [[silici]], característic en les [[roques peridotites]] (roques molt bàsiques), i està present en els [[basalts]]. Com a mineral d'origen metamòrfic, aquesta roca, es pot trobar en [[pissarres]] cristal·lines, de origen bastant profund. Cal esmentar, que l'olivina, ha estat trobada, en petits fragments, dins de diversos [[meteorits]].▼
 
A les [[lava|laves]] de San Giovanni en el [[Mar Roig]] ([[Egipte]]), [[Noruega]], [[Bohèmia]],<ref name=enciclo/> [[Moràvia]],<ref name=enciclo/> [[Eifel]] (Alemania),<ref name=enciclo/> [[Arizona]] (Estats Units), [[Birmania]] i a les laves del [[Vesubi]]. A [[Espanya]] és abundant als [[basalt]]s de [[Girona]],<ref name=enciclo/> [[Sóller]] ([[Mallorca]] occidental),<ref name=enciclo/> [[Ciudad Real]] i a [[Serrania de Ronda]] ([[Andalusia]]<ref name=enciclo/>).▼
== Morfologia ==
Els cristalls poden solen ser prismàtics o tabulars gruixuts. Això no obstant generalment es troba formant macles pseudohexagonals de cristalls microscòpics de manera que forma masses de fractura irregular.
 
== OrigenHistòria i usos ==
▲[[Fitxer:Olivine-gemmes.jpg|thumb|left|Olivina tallada i polida]]
▲L'olivina és un mineral d'origen [[Magma (vulcanisme)|magmàtic]]; és el constituent essencial a moltes roques pobres o faltades de [[silici]], característic en les [[roques peridotites]] (roques molt bàsiques), està present en els [[basalts]].
▲Els [[Croades|croats]] van portar la [[peridotita]] a [[Europa]], i a l’[[Edat Mitjana]] va ser molt utilitzada amb fins [[eclesiàstic (església)|eclesiàstic]]s. Al [[Barroc]] va ser la pedra preferida de l'època.
 
ComSi ala mineralroca d'origenconté metamòrfic,molta aquestaolivina roca,i espoc pot[[ferro]] trobarés enutilitzada per fabricar materials [[pissarresrefractari]]s cristal·lines,o de origenper bastantextreure profund[[magnesi]]. CalLes esmentar,varietats quetransparentes de l'olivina, hasón estatbuscades trobada,com en petits fragments, dins de diversosa [[meteoritsgemma|gemmes]] de gran valor. El [[crisòtil]], és un tipus d'olivina apreciat dins el camp de la [[joieria]].
 
== FormacióGrup olivina ==
S'anomena '''grup de l'Olivina''' a un grup d'[[ortosilicat]]s simples, amb fórmula genèrica ''M'' <sub>2</sub>SiO<sub>4</sub>, on ''M'' pot ser Ca, Fe, Mn, Ni o Mg. Tots aquests [[Catió|cations]] es substitueixen mútuament dins la xarxa crital·lina formant sèries isomorfes. La gran dimensió dels radis iònics d'alguns elements condiciona la formació de compostos dobles. Les propietats físiques i òptiques d'aquests minerals varien en funció de la seva composició química, així per exemple les varietats pobres en FeO (<13%) són biàxiques positives, mentre que les que en són riques ho són negatives.
# Si conté molt magnesi es forma a partir de roques magmàtiques màfiques i ultramàfiques, ja siguin intrusives o extrusives.
# Primer mineral que se solidifica a la cambra magmàtica i forma peridotites i Dunites.
# Mineral fonamental a la composició de: Gabres, Diabases. Melafirs i Basalts.
 
Aquest grup està format per les següents espècies minerals: Calcio-olivina (Ca<sub>2</sub>SiO<sub>4</sub>), [[fayalita]] (Fe<sup>2+</sup><sub>2</sub>SiO<sub>4</sub>), [[forsterita]] (Mg<sub>2</sub>SiO<sub>4</sub>), glaucocroïta (CaMn<sup>2+</sup><sub>2</sub>SiO<sub>4</sub>), kirschsteinita (CaFe<sup>2+</sup><sub>2</sub>SiO<sub>4</sub>), laihunita (Fe<sup>2+</sup>Fe<sup>3+</sup><sub>2</sub>SiO<sub>4</sub>), liebenbergita ((Ni,Mg)<sub>2</sub>SiO<sub>4</sub>), monticellita (CaMgSiO<sub>4</sub>), olivina ((Mg,Fe<sup>2+</sup>)<sub>2</sub>SiO<sub>4</sub>), roepperita ((Fe<sup>2+</sup><sub>2</sub>,Mn,Zn)SiO<sub>4</sub>) i tefroïta (Mn<sup>2+</sup><sub>2</sub>SiO<sub>4</sub>).<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-29264.html|consulta=2 agost 2014|títol=Olivine Group|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
== Usos ==
Si la roca conté molta olivina i poc [[ferro]] és utilitzada per fabricar materials [[refractari]]s o per extreure [[magnesi]]. Les varietats transparentes de l'olivina són buscades com a [[gemma|gemmes]] de gran valor.
 
[[Fitxer:Serie_de_la_olivina.gif|thumb|dreta|Sèrie entre la fayalita, la forsterita i la tefroïta.]]
== Localitats on es poden trobar ==
L'olivina és l'equivalent als minerals de la sèrie que es forma entre la fayalita i la forsterita, normalment es tracta de forsterita amb un major o menor contingut de [[ferro]]. També es formen altres [[solució sòlida|sèries de solució sòlida]] a dins del grup, com les que es donen entre la [[tefroïta]] i els altres dos [[endmember]]s.<ref>{{ref-web|url=http://www.uned.es/cristamine/min_descr/grupos/olivino/olivino_gr.htm|consulta=2 agost 2014|títol=Curs de Mineralogia Descriptiva|obra=UNED}}</ref> Les espècies càlciques, com la monticellita i la kirscheinita, són força rares.
▲A les [[lava|laves]] de San Giovanni en el [[Mar Roig]] ([[Egipte]]), [[Noruega]], [[Bohèmia]],<ref name=enciclo/> [[Moràvia]],<ref name=enciclo/> [[Eifel]] (Alemania),<ref name=enciclo/> [[Arizona]] (Estats Units), [[Birmania]] i a les laves del [[Vesubi]]. A [[Espanya]] és abundant als [[basalt]]s de [[Girona]],<ref name=enciclo/> [[Sóller]] ([[Mallorca]] occidental),<ref name=enciclo/> [[Ciudad Real]] i a [[Serrania de Ronda]] ([[Andalusia]]<ref name=enciclo/>).
 
== Referències ==
{{referències|2}}
<references />
 
== Bibliografia ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Olivina»