Revisió del 20:43, 1 ago 2014 modifica Laura.Girona (discussió \| contribucions) Autopatrullats 5.998 edits →‎Escala analgèsia OMS Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 21:00, 2 ago 2014 modifica desfés ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors Edició següent →
Línia 24: Els nociceptors formen part dels mecanismes perifèrics de detecció del dolor. Aquests són terminacions nervioses i en podem distingir dues: Aδ i C * '''Fibres A delta: '''Aquestes se subdivideixen en diferents tipus, beta, gamma i delta. D'aquests subtipus les firbes A delta són les que condueixen els impulsos nociceptius. Són fibres de diàmetre petit i mielinitzades que condueixen impulsos nerviosos relativament ràpids que poden agafar velocitats d'entre 5 a 50 metres per segon. Condueixen l'anomenat "primer dolor". Aquestes fibres es poden activar per estimulació química, tèrmica o mecànica.<ref name=":1">{{Ref-web\|url = http://www.gencat.es:8000/salut/depsalut/pdf/dolor3.pdf\|títol = Dolor\|consulta = 1/08/2014\|llengua = Català\|editor = Generalitat de Catalunya, Departament de Salut\|data = \|pàgina = 39}}{{Ref-publicació\|cognom = \|nom = Generalitat de Catalunya\|article = Dolor\|publicació = \|url = http://www.gencat.es:8000/salut/depsalut/pdf/dolor3.pdf\|data = \|pàgines = 145}}</ref><ref name=":2">{{Ref-publicació\|cognom = Carregal\|nom = Dr.Alfonso\|article = Fisiología de la nocicepción y de sus mecanismos reguladores\|publicació = Universidad de Vigo\|url = http://webs.uvigo.es/dolor/Apuntes_archivos/Fisiologia%20del%20dolor-WEB.pdf\|data = \|pàgines = }}</ref> * '''Fibres C: '''Aquest tipus de fibres es caracteritzen per una conducció lenta, a diferència de les fibres A, i condueixen l'anomenat " segon dolor". Són estructures no mielinitzades o amielíniques. Aproximadament, hi ha 200 fibres tipus C per centímetre quadrat per pell. Aquestes es poden subdividir en : Peptidèrgiques o sensibles a la capasaicina i No peptidèrgiques. <ref name=":1" /><ref name=":2" /> ==== Percepció del dolor ==== Línia 99: ==== Primer esglaó (dolor lleu) ==== En el primer esglaó de l'escala terapèutica del dolor trobem els fàrmacs no opioides combinats amb fàrmacs coadjuvants. Aquests fàrmacs s'administren quan el dolor, valorar prèviament mitjançant l'escala EVA , és d'entre 1 i 3. Antigament, el fàrmac més conegut i utilitzat d'aquest grup era l'[[àcid acetilsalicílic]] però actualment és el [[paracetamol]]. * [[Analgèsics antiinflamatoris no esteroides]] (AINE): Aspirina, [[ibuprofe]], diclofenaco, [[ketorolaco]]. * Altres: [[Paracetamol]], [[metamizol]]( [[Nolotil]]), etc. Els fàrmacs del primer esglaó tenen l'anomenat "sostre terapèutic" és a dir, arriba un moment en el qual per més dosi de fàrmac que s'administri no s'incrementa l'analgèsia. Té un màxim.<ref name=":3" /> ==== Segons esglaó (dolor moderat) ==== En el segon esglaó de l'escala terapèutica del dolor hi trobem els fàrmacs opioides dèbils més els AINE i fàrmacs coadjuvants. Aquests fàrmacs s'administren quan el dolor , valorat mitjançant l'escala EVA és d'entre 4 i 7. El fàrmac representant d'aquest grup és el tramadol. * [[Opioides dèbils]]: [[Tramadol]], [[codeïna]], [[hidrocodona]] (o dihidrocodeinona, ''vicodina''), dihidrocodeïna (''dicodin''), [[oxicodona]] a dosis baixes, propofixeno, etc.<ref name=":3">{{Ref-web\|url = http://www.secpal.com/guiacp/index.php?acc=siete\|títol = Tratamiento dolor\|consulta = 1/08/2014\|llengua = Castellà\|editor = SECPAL\|data = }}</ref> ==== Tercer esglaó (dolor profund) ====

Dolor: diferència entre les revisions