Cúria Pontifícia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{
{{Cúria Romana}}
La '''Cúria Pontifícia''', '''Cúria Vaticana'''
{{cita|En l'exercici suprem, ple i immediat del seu poder sobre tota l'Església, el Romà Pontífex se serveix dels dicasteris de la '''Cúria Romana''', que, en conseqüència, realitzen la seva tasca en el seu nom i sota la seva autoritat, per bé de les Esglésies i servei dels sagrats pastors |''' Decret sobre la funció pastoral dels bisbes en l'Església''', '''''[[
''
És normal que cada [[diòcesi
Fins a recentment, hi havia càrrecs hereditaris a la cúria romana, ostentant títols denominats "funcions" que van finalitzar quan el papa va perdre els [[estats papals]]. Una reforma ordenada per [[Pius X]] va ser incorporada al [[Codi de Dret Canònic]] de 1917. Una altra reorganització va ser començada per [[Pau VI]] en 1960. Entre els èxits d'aquesta reforma curial hi ha la modernització d'aquells processos i la internalització de l'equip de la cúria. Aquestes reformes estan reflectides en el segon [[Codi de Dret Canònic]], de 1983.<ref>Cúria romana (2009). Enciclopèdia Británica.18 maig de 2009 </ref>
Línia 16:
[[Fitxer:Vladimir Putin in the Vatican City 5 November 2003-2.jpg|thumb|El Papa Joan Pau II durant una audiència privada amb el [[President de Rússia]], [[Vladímir Putin]] el 2003.]]
{{AP|Secretaria d'Estat de la Santa Seu}}
La '''Secretaria d'Estat'''<ref>[http://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/index_sp.htm Secretaria d'Estat de la Santa Seu]</ref> és el [[dicasteri]] més antic en la Cúria Romana, el govern de l'Església Catòlica Romana. És presidida pel cardenal secretari d'Estat, actualment (2010) el cardenal [[Tarcisio Bertone]], i exerceix totes les funcions polítiques i diplomàtiques de la Ciutat del Vaticà i la Santa Seu. La Secretaria es divideix en dues seccions, la Secció d'Assumptes Generals (Santa Seu del
== Les Congregacions ==
Línia 27:
=== Congregació per les Esglésies Orientals ===
[[Fitxer:Nazareth Church of the Annunciation.jpg|thumb|esquerra|L'[[Església de l'Anunciació]] de [[Natzaret]] és el més gran edifici de l'església cristiana a l'Orient Mitjà sota la supervisió de la Congregació per a les Esglésies Orientals.]]
La '''''Congregació per les Esglésies Orientals'''''<ref>[http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/orientchurch/index_sp.htm Congregació per les Esglésies Orientals]</ref> (
▲La '''''Congregació per les Esglésies Orientals'''''<ref>[http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/orientchurch/index_sp.htm Congregació per les Esglésies Orientals]</ref> ([[llatí]]: ''Congregatio pro Ecclesiis Orientalibus'') és la [[congregació]] de la '''Cúria Romana''' encarregada de contactar amb les [[Esglésies orientals catòliques]] per tal d'ajudar al seu desenvolupament, per la protecció dels seus drets i també del manteniment d'un conjunt sencer i únic dins de l'Església Catòlica, juntament amb la litúrgia, la disciplina i el patrimoni espiritual del [[Església Llatina|Ritus Llatí]], i l'herència de les diverses tradicions cristianes orientals. Té autoritat exclusiva sobre les següents regions: [[Egipte]] i la [[Península del Sinaí]], [[Eritrea]] i el nord d'[[Etiòpia]], el sud d'[[Albània]] i [[Bulgària]], [[Xipre]], [[Grècia]], [[Israel]], [[Iran]], [[Iraq]], [[Líban]], els [[Territoris Palestins]], [[Síria]], [[Jordània]], [[Turquia]] i [[Ucraïna]].
La Congregació per a les Esglésies Orientals té l'origen en la ''Congregatio de Propaganda Fide pro negotiis ritus orientalis'' fundada pel [[Papa Pius IX]], el [[6 de gener]] de [[1862]]. Inclosos com a membres de la congregació hi ha tots els [[patriarca|patriarques]] catòlics orientals i arquebisbes majors, així com el president del "Pontifici Consell per al Foment de la Unitat dels Cristians" (''[[Pastor Bonus]] '', Arts. 135-138).<ref name=PBJPII>[http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/apost_constitutions/documents/hf_jp-ii_apc_19880628_pastor-bonus-index_sp.html Constitució Apostòlica ''Pastor Bonus''] de [[Joan Pau II]]</ref> Va ser creat pel papa [[Benet XV]], l'[[1 de maig]] de [[1917]]. El títol de prefecte, va ser mantingut pels papes des de 1917 fins a 1967, amb el cap de la congregació titulat com a secretari.
=== Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments ===
La '''''Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments'''''<ref>[http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/ccdds/index_sp.htm Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments]</ref> ([[llatí]]: ''Congregatio de Cultura Divino et Disciplina Sacramentorum'') és la [[congregació]] de la '''Cúria Romana''' que gestiona la majoria dels assumptes relatius a les pràctiques litúrgiques de l'Església Catòlica llatina a diferència de les [[Esglésies orientals catòliques]] i també algunes qüestions tècniques relacionades amb els sagraments. El cardenal [[Antonio Cañizares Llovera]] és el cardenal prefecte, el cardenal [[Francis Arinze]] és el prefecte emèrit, l'arquebisbe [[Malcolm Ranjith Patabendige Don]] és el secretari, i el pare Anthony Ward, SM, és el subsecretari.
Linha 39 ⟶ 37:
=== Congregació per a les Causes dels Sants ===
La '''''Congregació per les Causes dels Sants'''''<ref>[http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/csaints/index_sp.htm Congregació per les Causes dels Sants]</ref> ([[llatí]]: ''Congregatio de Causis Sanctorum'') és la [[congregació]] de la '''cúria romana''' que supervisa el complex procés que condueix a la [[canonització]] de [[sant]]s, passant pels passos d'una declaració de "virtuts heroiques" i de "beatificació". Després de preparar un cas, inclosa l'aprovació dels [[miracle]]s, el cas es presenta al [[papa]], qui decideix si procedir o no a la beatificació o canonització.
Linha 51 ⟶ 48:
=== Congregació per a l'evangelització dels pobles ===
{{AP|Congregació per a
La '''''Congregació per a l'evangelització dels Pobles'''''<ref>[http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/cevang/index_sp.htm Congregació per a l’Evangelització dels Pobles]</ref> ([[llatí]]: ''Congregatio pro Gentium Evangelisatione'') és la [[congregació]] de la '''cúria romana''' encarregada de la tasca de missió i les activitats que s'hi relacionen. És potser més coneguda pel seu antic nom, la '''Sagrada Congregació per a la Propagació de la Fe''' (''Sacra Congregatio de Propaganda Fide''). Va ser reanomenada pel papa [[Joan Pau II]] el 1982, però la seva missió seguí intacta. El modern concepte de "[[propaganda]]" deriva del nom de la congregació i la seva missió; la paraula no va adquirir connotacions negatives fins a les campanyes de propaganda nacionalista de la [[Primera Guerra Mundial]].
=== Congregació pel Clergat ===
La '''''Congregació pel Clergat'''''<ref>[http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/cclergy/index_sp.htm Congregació pel Clergat]</ref> és la [[congregació]] de la '''cúria romana''' encarregada de supervisar les qüestions relatives als [[sacerdot]]s i [[diaca|diaques]] que no pertanyen a ordes religiosos. El seu prefecte és el cardenal [[Cláudio Hummes]], i el secretari és l'arquebisbe [[Mauro Piacenza]]. La congregació pel clergat s'encarrega de les sol·licituds de dispensa del ministeri sacerdotal actiu, així com de la legislació que regula els consells presbiterià i altres organitzacions dels sacerdots de tot el món. La congregació no s'ocupa dels [[casos d'abús perpetrat per membres de l'Església catòlica]], que són tractats exclusivament per la [[Congregació per la Doctrina de la Fe]].
=== Congregació pels Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica ===
La '''''Congregació pels Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica'''''<ref>[http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/ccscrlife/index_sp.htm Congregació pels Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica]</ref> ([[llatí]]: ''Congregatio pro Institutis Vitae Consecratae Vitae Apostolicae et Societatibus'') és la [[congregació]] de la '''Cúria Romana''' encarregada de tot allò que es fa als [[Vida consagrada|Instituts de Vida Consagrada]] ([[Ordre religiosa catòlica|ordres]] i [[congregació religiosa catòlica|congregacions religioses]], tant d'homes com de dones, [[instituts seculars]]) i les [[Societat de Vida Apostòlica|Societats de Vida Apostòlica]] pel que fa al seu govern, disciplina, estudis, béns, drets i privilegis.
=== Congregació per l'Educació Catòlica ===
La '''''Congregació per l'Educació Catòlica'''''<ref>[http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/ccatheduc/index_sp.htm Congregació per l’Educació Catòlica (pels Seminaris i Instituts d'Estudi)] </ref> (pels Seminaris i Instituts d'Estudi) ([[llatí]]:''Congregatio de institutione Catholica (de Seminariis atque Studiorum Institutis)'') és la congregació pontifica de la '''cúria romana''' encarregada de:
Linha 71 ⟶ 65:
=== Congregació pels Bisbes ===
{{AP|Congregació
La '''''Congregació pels Bisbes'''''<ref>[http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/cbishops/index_sp.htm Congregació pels Bisbes]</ref> (
== Notes i referències ==
|