Cúria Pontifícia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{polisèmiaredirecció|Cúria Romana|cúria romana}}
{{Cúria Romana}}
La '''Cúria Pontifícia''', '''Cúria Vaticana''', o '''Cúria Romana''' és el conjunt d'òrgans de govern de la [[Santa Seu]] i de l'[[Església Catòlica]]. Està compost per un grup d'institucions, anomenades [[dicasteri]]s, sota la direcció del [[Papa]],<ref>La Santa Seu és citada sovint com "la Ciutat del Vaticà", un concepte de molts significats, ja que pot referir-se a la zona geogràfica, coneguda per aquest nom, fins i tot abans de la [[Cristianismecristianisme|Cristiandatcristiandat]], a la residència del papa, a la [[Santa Seu]], i a l’[[Estat de la Ciutat del Vaticà]], que va ser creat el 1929.</ref> que exerceixen les funcions legislatives, executives i judicials. Es coordina i proporciona la necessària organització central per al correcte funcionament de l'Església i l'assoliment dels seus objectius. La potestat de la cúria romana es considera vicària del papa:<ref>Segons Iuscanonicum, "La potestat de la Cúria romana és vicària del papa": [http://www.iuscanonicum.org/index.php/organizacion-eclesiastica/25-the-project/267-la-curia-romana.html L'organització de la Cúria Romana].</ref>
 
{{cita|En l'exercici suprem, ple i immediat del seu poder sobre tota l'Església, el Romà Pontífex se serveix dels dicasteris de la '''Cúria Romana''', que, en conseqüència, realitzen la seva tasca en el seu nom i sota la seva autoritat, per bé de les Esglésies i servei dels sagrats pastors |''' Decret sobre la funció pastoral dels bisbes en l'Església''', '''''[[ Christus Dominus]]'', 9'''.<ref>[http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_decree_19651028_christus-dominus_sp.html Decret ''Christus Dominus''] de [[Pau VI]].</ref>}}
 
''[[Cúria]]'' a l'[[edat mitjana]] i, posteriorment en el [[llatí]] usual, significa "[[tribunal]]", més aviat en el sentit de "[[Cort (noblesa)|cort reial]]", que no pas en el de "[[Cort de justícia|tribunal de justícia]]". La cúria romana, és la cort papal, i assisteix el papa en l'exercici de les seves funcions. La Cúria Romana pot semblar imprecisa en comparació amb els gabinets dels països amb governs de tipus occidental, i només la segona secció de la Secretaria d'Estat, conegut també com la secció de relacions amb els estats, i la [[Congregació per l'Educació Catòlica]], poden comparar-se directament amb els ministeris d'un govern civil.
 
És normal que cada [[diòcesi catòlica]] catòlica tingui la seva pròpia cúria per a la seva administració. Per a la diòcesi de Roma, aquestes funcions no es gestionen mitjançant la cúria romana, sinó pel ''Vicariat General de Sa Santedat per a la Ciutat de Roma'', segons el que disposa la [[constitució apostòlica]] ''Ecclesia in Urbe''. El vicari general de Roma, tradicionalment un [[cardenal]], i el seu delegat el vicari adjunt, que ostenta el títol personal d'arquebisbe, supervisen la gestió de la diòcesi per delegació d'aquest papa, però no amb més dependència de la cúria romana, com a tal, que altres diòcesis catòliques de tot el món.
 
Fins a recentment, hi havia càrrecs hereditaris a la cúria romana, ostentant títols denominats "funcions" que van finalitzar quan el papa va perdre els [[estats papals]]. Una reforma ordenada per [[Pius X]] va ser incorporada al [[Codi de Dret Canònic]] de 1917. Una altra reorganització va ser començada per [[Pau VI]] en 1960. Entre els èxits d'aquesta reforma curial hi ha la modernització d'aquells processos i la internalització de l'equip de la cúria. Aquestes reformes estan reflectides en el segon [[Codi de Dret Canònic]], de 1983.<ref>Cúria romana (2009). Enciclopèdia Británica.18 maig de 2009 </ref>
Línia 16:
[[Fitxer:Vladimir Putin in the Vatican City 5 November 2003-2.jpg|thumb|El Papa Joan Pau II durant una audiència privada amb el [[President de Rússia]], [[Vladímir Putin]] el 2003.]]
{{AP|Secretaria d'Estat de la Santa Seu}}
La '''Secretaria d'Estat'''<ref>[http://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/index_sp.htm Secretaria d'Estat de la Santa Seu]</ref> és el [[dicasteri]] més antic en la Cúria Romana, el govern de l'Església Catòlica Romana. És presidida pel cardenal secretari d'Estat, actualment (2010) el cardenal [[Tarcisio Bertone]], i exerceix totes les funcions polítiques i diplomàtiques de la Ciutat del Vaticà i la Santa Seu. La Secretaria es divideix en dues seccions, la Secció d'Assumptes Generals (Santa Seu del [[Ministeri de l'Interior]]) i la Secció de Relacions amb els Estats (Santa Seu del [[Ministeri d'Afers Exteriors]]), coneguda com la primera Secció i Segona Secció, respectivament, creada al segle XV, i és ara el dicasteri que més participa en la coordinació de les activitats de la Santa Seu.
 
== Les Congregacions ==
Línia 27:
=== Congregació per les Esglésies Orientals ===
[[Fitxer:Nazareth Church of the Annunciation.jpg|thumb|esquerra|L'[[Església de l'Anunciació]] de [[Natzaret]] és el més gran edifici de l'església cristiana a l'Orient Mitjà sota la supervisió de la Congregació per a les Esglésies Orientals.]]
La '''''Congregació per les Esglésies Orientals'''''<ref>[http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/orientchurch/index_sp.htm Congregació per les Esglésies Orientals]</ref> ([[en llatí]]: ''Congregatio pro Ecclesiis Orientalibus'') és la [[congregació]] de la '''Cúria Romana''' encarregada de contactar amb les [[Esglésies orientals catòliques]] per tal d'ajudar al seu desenvolupament, per la protecció dels seus drets i també del manteniment d'un conjunt sencer i únic dins de l'Església Catòlica, juntament amb la litúrgia, la disciplina i el patrimoni espiritual del [[Església Llatina|Ritus Llatí]], i l'herència de les diverses tradicions cristianes orientals. Té autoritat exclusiva sobre les següents regions: [[Egipte]] i la [[Península del Sinaí]], [[Eritrea]] i el nord d'[[Etiòpia]], el sud d'[[Albània]] i [[Bulgària]], [[Xipre]], [[Grècia]], [[Israel]], [[Iran]], [[Iraq]], [[Líban]], els [[Territoris Palestins]], [[Síria]], [[Jordània]], [[Turquia]] i [[Ucraïna]].
{{AP|Congregació per les Esglésies Orientals}}
La '''''Congregació per les Esglésies Orientals'''''<ref>[http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/orientchurch/index_sp.htm Congregació per les Esglésies Orientals]</ref> ([[llatí]]: ''Congregatio pro Ecclesiis Orientalibus'') és la [[congregació]] de la '''Cúria Romana''' encarregada de contactar amb les [[Esglésies orientals catòliques]] per tal d'ajudar al seu desenvolupament, per la protecció dels seus drets i també del manteniment d'un conjunt sencer i únic dins de l'Església Catòlica, juntament amb la litúrgia, la disciplina i el patrimoni espiritual del [[Església Llatina|Ritus Llatí]], i l'herència de les diverses tradicions cristianes orientals. Té autoritat exclusiva sobre les següents regions: [[Egipte]] i la [[Península del Sinaí]], [[Eritrea]] i el nord d'[[Etiòpia]], el sud d'[[Albània]] i [[Bulgària]], [[Xipre]], [[Grècia]], [[Israel]], [[Iran]], [[Iraq]], [[Líban]], els [[Territoris Palestins]], [[Síria]], [[Jordània]], [[Turquia]] i [[Ucraïna]].
 
La Congregació per a les Esglésies Orientals té l'origen en la ''Congregatio de Propaganda Fide pro negotiis ritus orientalis'' fundada pel [[Papa Pius IX]], el [[6 de gener]] de [[1862]]. Inclosos com a membres de la congregació hi ha tots els [[patriarca|patriarques]] catòlics orientals i arquebisbes majors, així com el president del "Pontifici Consell per al Foment de la Unitat dels Cristians" (''[[Pastor Bonus]] '', Arts. 135-138).<ref name=PBJPII>[http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/apost_constitutions/documents/hf_jp-ii_apc_19880628_pastor-bonus-index_sp.html Constitució Apostòlica ''Pastor Bonus''] de [[Joan Pau II]]</ref> Va ser creat pel papa [[Benet XV]], l'[[1 de maig]] de [[1917]]. El títol de prefecte, va ser mantingut pels papes des de 1917 fins a 1967, amb el cap de la congregació titulat com a secretari.
 
=== Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments ===
{{AP| Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments}}
La '''''Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments'''''<ref>[http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/ccdds/index_sp.htm Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments]</ref> ([[llatí]]: ''Congregatio de Cultura Divino et Disciplina Sacramentorum'') és la [[congregació]] de la '''Cúria Romana''' que gestiona la majoria dels assumptes relatius a les pràctiques litúrgiques de l'Església Catòlica llatina a diferència de les [[Esglésies orientals catòliques]] i també algunes qüestions tècniques relacionades amb els sagraments. El cardenal [[Antonio Cañizares Llovera]] és el cardenal prefecte, el cardenal [[Francis Arinze]] és el prefecte emèrit, l'arquebisbe [[Malcolm Ranjith Patabendige Don]] és el secretari, i el pare Anthony Ward, SM, és el subsecretari.
 
Linha 39 ⟶ 37:
 
=== Congregació per a les Causes dels Sants ===
{{AP|Congregació per les Causes dels Sants}}
La '''''Congregació per les Causes dels Sants'''''<ref>[http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/csaints/index_sp.htm Congregació per les Causes dels Sants]</ref> ([[llatí]]: ''Congregatio de Causis Sanctorum'') és la [[congregació]] de la '''cúria romana''' que supervisa el complex procés que condueix a la [[canonització]] de [[sant]]s, passant pels passos d'una declaració de "virtuts heroiques" i de "beatificació". Després de preparar un cas, inclosa l'aprovació dels [[miracle]]s, el cas es presenta al [[papa]], qui decideix si procedir o no a la beatificació o canonització.
 
Linha 51 ⟶ 48:
 
=== Congregació per a l'evangelització dels pobles ===
{{AP|Congregació per a l’evangelitzaciól'Evangelització dels poblesPobles}}
La '''''Congregació per a l'evangelització dels Pobles'''''<ref>[http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/cevang/index_sp.htm Congregació per a l’Evangelització dels Pobles]</ref> ([[llatí]]: ''Congregatio pro Gentium Evangelisatione'') és la [[congregació]] de la '''cúria romana''' encarregada de la tasca de missió i les activitats que s'hi relacionen. És potser més coneguda pel seu antic nom, la '''Sagrada Congregació per a la Propagació de la Fe''' (''Sacra Congregatio de Propaganda Fide''). Va ser reanomenada pel papa [[Joan Pau II]] el 1982, però la seva missió seguí intacta. El modern concepte de "[[propaganda]]" deriva del nom de la congregació i la seva missió; la paraula no va adquirir connotacions negatives fins a les campanyes de propaganda nacionalista de la [[Primera Guerra Mundial]].
 
=== Congregació pel Clergat ===
{{AP|Congregació pel Clergat}}
La '''''Congregació pel Clergat'''''<ref>[http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/cclergy/index_sp.htm Congregació pel Clergat]</ref> és la [[congregació]] de la '''cúria romana''' encarregada de supervisar les qüestions relatives als [[sacerdot]]s i [[diaca|diaques]] que no pertanyen a ordes religiosos. El seu prefecte és el cardenal [[Cláudio Hummes]], i el secretari és l'arquebisbe [[Mauro Piacenza]]. La congregació pel clergat s'encarrega de les sol·licituds de dispensa del ministeri sacerdotal actiu, així com de la legislació que regula els consells presbiterià i altres organitzacions dels sacerdots de tot el món. La congregació no s'ocupa dels [[casos d'abús perpetrat per membres de l'Església catòlica]], que són tractats exclusivament per la [[Congregació per la Doctrina de la Fe]].
 
=== Congregació pels Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica ===
{{AP|Congregació pels Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica}}
La '''''Congregació pels Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica'''''<ref>[http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/ccscrlife/index_sp.htm Congregació pels Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica]</ref> ([[llatí]]: ''Congregatio pro Institutis Vitae Consecratae Vitae Apostolicae et Societatibus'') és la [[congregació]] de la '''Cúria Romana''' encarregada de tot allò que es fa als [[Vida consagrada|Instituts de Vida Consagrada]] ([[Ordre religiosa catòlica|ordres]] i [[congregació religiosa catòlica|congregacions religioses]], tant d'homes com de dones, [[instituts seculars]]) i les [[Societat de Vida Apostòlica|Societats de Vida Apostòlica]] pel que fa al seu govern, disciplina, estudis, béns, drets i privilegis.
 
=== Congregació per l'Educació Catòlica ===
{{AP|Congregació per l’Educació Catòlica}}
La '''''Congregació per l'Educació Catòlica'''''<ref>[http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/ccatheduc/index_sp.htm Congregació per l’Educació Catòlica (pels Seminaris i Instituts d'Estudi)] </ref> (pels Seminaris i Instituts d'Estudi) ([[llatí]]:''Congregatio de institutione Catholica (de Seminariis atque Studiorum Institutis)'') és la congregació pontifica de la '''cúria romana''' encarregada de:
 
Linha 71 ⟶ 65:
 
=== Congregació pels Bisbes ===
{{AP|Congregació pelsper als Bisbes}}
La '''''Congregació pels Bisbes'''''<ref>[http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/cbishops/index_sp.htm Congregació pels Bisbes]</ref> ([[llatí]]: ''Congregatio pro Episcopis'' en llatí) és la [[congregació]] de la '''Cúria Romana''' que supervisa la selecció de nous [[bisbe]]s que no estan en territoris de missió o de les zones que es trobin sota la jurisdicció de la [[Congregació per a les Esglésies orientals]] que s'ocupen dels [[Esglésies orientals catòliques|catòlics de l'Est]], a l'espera d'aprovació papal. Així mateix, estableix el programa de les [[Visita ad limina|audiències papals]] quinquennals als bisbes i organitza la creació de noves diòcesis.
 
== Notes i referències ==