Santa Maria d'Arenys: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 13133756 de 83.42.202.144 (Discussió)
Retiro informació sense referències
Línia 1:
 
{{coord|41|34|50|N|2|32|57|E|type:landmark|display=title}}
{{Església
| nom = Santa Maria d'Arenys
Línia 9:
| municipi = Arenys de Mar
| localitzacio = A la riera al centre de la vila
| coordenades = <!-- Per exemple, {{Coord coord|41|34|50|N|2|32|57|E|type:landmark|display=inline,title}} -->
| altitud =
| diocesi = Bisbat de Girona
Línia 43:
| intervencio1_any =
}}
L''''església de Santa Maria d'Arenys''' ([[Arenys de Mar]]) és una [[Església (arquitectura)|església parroquial]] que pertany al [[Bisbat de Girona]]. Va néixer com una secessió de la parròquia de [[Església de Sant Martí d'Arenys|Sant Martí d'Arenys]] ([[Arenys de Munt]]) l'any [[1575]], encara que no fou independent del tot fins al [[1781]]. Va ser consagrada el [[28 de juliol]] de [[1686]] i posada sota el patronatge de la [[Mare de Déu Assumpta]], la imatge de la qual presideix el retaule de l'altar major.
 
==Història==
 
===Antecedents===
Fins al [[segle XVI]], [[Arenys de Mar]] era el barri de Ribera d'[[Arenys de Munt]]. De fet, a finals del [[segle XIV]], el veïnat de mar ja constituïa una comunitat diferenciada de la de [[Església de Sant Martí d'Arenys|Sant Martí d'Arenys]], i com que les seves necessitats també eren diferents, hi naixé el desig de regir-se pel seu compte. En aquell temps, les poblacions anaven lligades al terme de cada parròquia, de manera que, per independitzar-se, havien de tenir una [[església (arquitectura)|església]] pròpia.
 
Així és com, els de la ribera, sol·licitaren el permís per bastir una església parroquial, adduint la problemàtica de la llunyania respecte de [[Església de Sant Martí d'Arenys|Sant Martí d'Arenys]] i, també, la dificultat de desplaçar-s'hi per la llera de la [[Riera d'Arenys]], una via difícil de transitar quan plovia. D'altra banda, argumentaren raons com ara el perill sovintejat que representava la [[Pirateria marítima|pirateria]], cosa que els impedia allunyar-se del poblat per tal d'estar alerta constantment.
 
L'[[11 de juliol]] de [[1574]] convocaren, a tocs de campana, els caps de casa de la ribera de mar. Presidida pel [[batlle municipal|batlle]] d'[[Arenys de Munt]] i d'[[Arenys de Mar]]), Antic Tries, l'assemblea reunida a la torre de defensa de la platja (coneguda com La Fortalesa), acordà, entre altres qüestions, de demanar permís per bastir una església parroquial. Era el primer cop que es reunia la [[universitat]] amb només els homes del barri marítim (amb el consentiment del Governador General del [[Vescomtat de Cabrera]]). Després, els síndics elegits, presidits pel batlle natural, transmeten la sol·licitud al [[bisbe de Girona]], fra [[Benet de Tocco]], el qual es desplaçà fins a Sant Martí, on comprovà que la riera era un torrent que ''discorre quan plou, que el poblament havia augmentat considerablement'' (ja hi havia 140 cases) i que, per tant, les pretensions dels arenyencs de la ribera eren acceptables.
Línia 75:
El [[28 de juliol]] de [[1686]] el [[bisbe de Vic]], fill d'[[Arenys de Mar]], [[Antoni Pascual i Lleu|Antoni Pascual]], consagrà el Temple. La crònica diu que:
 
''"Tan bon punt apuntava l'alba aquell [[28 de juliol]], ja una multitud de veïns sortien de casa i es dirigien al Temple. A les 6 del matí, precedits de músiques i d'aclamacions, entraven a l'església els Obrers de la Parròquia, el Gremi de Mariners, la guarda de la Torre de Mar, les administracions, les clergues de la vila i els de [[Església de Sant Martí d'Arenys|Sant Martí d'Arenys]], els bisbes de [[Vic]] i de [[Girona]] i, tancant la comitiva, els Jurats vestits de festa. Tot seguit començà una cerimònia llarga i variada. El Prelat ungia l'ara de l'Altar Major i les columnes del Temple marcades amb una creu litúrgica. Els clergues cantaven salms i versets. La música omplia de notes el circuit, les nuvolades d'encens, formant gracioses espirals que es dilataven i es perdien, i aital en el temple de Salomó, la majestat del Senyor omplia l'espai, i els fidels veien davallar aquell foc místic, i postrats a terra, adoraven [[Déu]] i li cantaven lloances."''
 
Acabada la cerimònia es reuniren els Jurats, Homes de Consell i els clergues de la parròquia, presidits pel Prelat i acordaren de celebrar cada any la festa de la Consagració el vespre de la vigília del dia [[30 de juny]] (Sant Marçal). Així, cada any s'il·luminaria el campanar i, al mig de la Riera, es cremaria una bóta enquitranada (així faria més flama) que proporcionaria el Gremi de Sant Elm. En desaparèixer el gremi, la tradició continua, tot i que actualment la bóta no és enquitranada i es crema junt amb les palmes de Rams i altres andròmines.
Línia 112:
 
;Bandereta
Al campanar de Santa Maria d'Arenys, hi oneja la Bandereta. A la Bandereta, que es renova el primer diumenge de maig de cada any, hi ha pintat l'escut d'[[Arenys de Mar]] (un renyonera damunt del mar), dos xiprers i una creu (en commemoració de la separació civil de Santa Maria d'Arenys respecte de [[Església de Sant Martí d'Arenys|Sant Martí d'Arenys]]). A una banda de l'aranyoner hi ha una A, i a l'altra una R (que representen l'escut de la [[Localitat|vila]]). Els dos xiprers amb la creu al mig representen l'escut de [[sant Elm]] (patró de pescadors, mariners i navegants).
 
Des de temps molt antics, al cim del Turó de la Pietat (on actualment hi ha el [[Cementiri de Sinera]]) hi havia un pal on onejava una bandera blanca que indicava la direcció del vent als pescadors. Quan el [[1599]] les viles es van separar, els prohoms de la vila es reuniren i acordaren de col·locar la Bandereta al terradet del [[campanar]] de la parròquia perquè fos el símbol de l'emancipació.{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} Segons la [[llegenda]], les noies que es volien casar al cap de l'any donaven tres voltes al terrat amb la bandera abans d'hissar-la.
 
===El Comunidor===
 
El comunidor, acabat el [[1631]], és una peça destacable del conjunt arquitectònic. Adaptat sobre el que foren les sales de juntes de la Insigne Comunitat de Preveres i el seu arxiu, ofereix una silueta inconfusible que, potser, és una de les parts més característiques i originals d'aquest monument.
 
Linha 123 ⟶ 122:
 
==Interior==
 
===La pica baptismal===
 
La pica baptismal, del [[1575]], és procedent de la primera església que hi hagué a [[Arenys de Mar]]. Hi ha la inscripció: ''"Sebastià Doy i Miquel Riera - Sendichs"''. Aquests dos síndics elegits el [[1574]] són els que van demanar llicència al [[bisbe de Girona]] per bastir l'església actual.
 
Linha 131 ⟶ 128:
 
===El retaule major===
 
L'element més destacat de l'Església Parroquial de Santa Maria d'Arenys, que justifica la seva declaració com a monument és, sens dubte, el retaule major, una de les millors obres del [[barroc]] català.