Directiva Marc de l'Aigua: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 3:
Al preàmbul de la directiva es posa que «l'aigua no és un bé comercial com els altres, sinó un patrimoni que cal protegir, defensar i tractar com a tal».<ref name =DMA /> La directiva testimonieja d'un objectiu ambiciós de protegir l'[[aigua]], de prevenir-ne la contaminació, promoure-ne un ús sostenible, protegir el seu entorn, millorar l'estat dels [[ecosistema aquàtic|ecosistemes]] i atenuar els efectes de les inundacions i dels episodis de sequera.<ref>[[Gabriel Ferraté Pascual|Gabriel Ferraté i Pascual]] al pròleg de l'edició catalana de la directiva, 2005, pàgina 7</ref> Com que l'aigua no respecta les fronteres polítiques, la Unió hi veu una aliada per a propulsar la cooperació transfronterera.
 
La directiva imposa entre altres sistemes uniformes i comparables entre els estats de mesura de la qualitat, de redacció d'un pla hidrològic, d'un registre públic de zones protegides, d'aigües utilitzades per a la captació d'aigua potable, un programa de mesures per a mantenir i millorar la qualitat per cada [[conca hidrogràfica|conca]] o subconca, una estratègia per combatre i de prevenir la contaminació. S'estipula tamabétambé una definició general de la qualitat d'aigües de superfície en tres categories: molt bon estat, bon estat i estat acceptable per a cada tipus d'aigua. Les aigües que assoleixin un estat inferior al que és acceptable s'han de classificar com a deficients o dolentes. S'utilitzen criteris de diversitat de la [[flora]] i [[fauna]], d'hidromorfologia ([[cabal]], continuïtat, format de les riberes…) i qualitat fiscioquímica.<ref>Directiva marc, traducció catalana, pàgines 73-90</ref>
===Nomenclatura===
{|border="2" cellspacing="2" cellpadding="2" style="text-align: center;"
Línia 22:
|----
|}
 
==La directiva als Països Catalans==
===Andorra===