Bernícia: diferència entre les revisions

La història de Bernícia com a regne anglosaxó és ben curta. Existeixen indicis de dos reis, [[Esa de Bernícia|Esa]] i [[Eoppa de Bernícia|Eoppa]], pare i fill, que haurien regnat entre el [[500]] i el [[547]], essent el primer el considerat fundador del renge. El primer rei del qual es té informació fidedigna és [[Ida de Bernícia|Ida]], fill de Eoppa, coronat l'any 547.

Sis dels seus fills ([[Glappa de Bernícia|Glappa]], [[Adda de Bernícia|Adda]], [[Etelric de Bernícia|Etelric]], [[Theodric de Bernícia|Theodric]], [[Frithewlf de Bernícia|Frithewlf]] i [[Hussa de Bernícia|Hussa]]) prengueren el tron successivament entre el [[559]] i el [[593]], i lluitaren llargament contra una coalició de regnes britons que envoltaven Bernícia, fins que aquesta aliança col·lapsà en una guerra civil.

Edwin es convertí en rei, i durant els seus primers anys es dedicà a la pacificació dels antics britons de Bryneich, exiliats al regne de [[Goddodin]]. Un cop reprimides aquestes revoltes, emprengué la conquesta de [[Elmet]], un regne [[celtes|celta]] proper. Això el dugué a un enfrontament directe amb [[Gal·les]]. Fou derrotat i mort a la [[batalla de Hatfield Chase]] el 12 d'octubre del [[633]] per una aliança del rei gal·lès [[Cadwallon ap Cadfan]] de [[Gwynned]] i el rei [[Penda de Mèrcia|Penda]] de [[Mèrcia]].

Mort Edwin, Northúmbria es tornà a separar en els regnes de Bernícia i Deira, ascendint al tron del primer [[Eanfrith de Bernícia|Eanfrith]], fill d'Etelfred, però fou assassinat quan intentava assolir la pau amb el rei gal·lès. El seu germà, [[Oswald de Northúmbria|Oswald]], reuní un exèrcit i derrotà Cadwallon ap Cadfan a la [[batalla de Heavenfield]] el [[634]]. Després de la victòria fou reconegut com a rei de Bernícia i Deira, unificant definitivament el regne de Northúmbria.