Geografia física: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 19:
Cada branca de la geografia física estudia un component específic del paisatge o interrelacions entre factors geogràfics. Nombroses branques constitueixen la Geografia física i entre elles destaquen:
 
* La [[climatologia]], que emfatitza l'estudi del [[clima]]. Un antic i valuós manual d'aquesta ciència és el d'Austin Miller. El desenvolupament i divulgació de programes d'accés lliure amb imatges via satèl·lit de la superfície terrestre, que inclouen els patrons i processos atmosfèrics (Centrescentres d'acció com ara els [[anticicló|anticiclons]] és i [[Depressió atmosfèrica| depressions]]) han fet créixer ràpidament aquesta ciència i la seva interpretació encara que els resultats de les noves tecnologies encara estan per veure's d'una manera més completa i coherent.
* La [[geomorfologia]], que és l'estudi i comprensió de les [[Relleu terrestre|formes del relleu]] a la superfície terrestre ([[muntanya|muntanyes]], [[altiplà]], [[plana]] sobre [[Conca sedimentària|conques sedimentàries]], [[Volcà|volcans]], etc.). Inclou també els processos que van originar aquestes formes del relleu i els processos geomorfològics actuals: [[meteorització]], [[erosió]], [[sedimentació]], [[lliscament|esllavissades en massa]], etc. Branca fundada a principis del segle XX pel geògraf nord-americà [[William Morris Davis]], actualment nombrosos geògrafs de moltes nacionalitats han desenvolupat aquesta disciplina, com per exemple, els francesos [[Jean Tricart]], [[Emmanuel de Martonne]], [[Max Derruau]], [[Roland Paskoff]] i altres.
* [[Orografia]]. Part de la geografia física que tracta de la descripció i estudi de les [[muntanya|muntanyes]].