Palau Bofarull: diferència entre les revisions

Els Bofarull es van enriquir en el segle XVIII i el [[1760]] [[Josep Bofarull i Gavaldà]] va ser ennoblit pel rei [[Carles III d'Espanya|Carles III]]. Aquest Bofarull va ser batlle de la ciutat i la condició nobiliària li fou confirmada per concessions reials de [[1772]] i [[1774]], anys en els quals es va construir el Palau, obra de l'arquitecte [[Francesc Bofarull Gavaldà]], que era el seu germà. La part més notable fou el saló noble, datat el [[1788]], que està decorat amb pintures del pintor [[Pere Pau Montaña]]., amb al·legories al·lusives a Carles III i a [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]].

La família Bofarull va residir al Palau fins al [[1836]] i la propietat va passar per herència a la família de Querol Rius, comte de Rius. Més tard, el 1863, l'edifici va passar a la societat recreativa [[El Olimpo]], que el 1910 va reconvertir el primer pis i el saló noble per adaptar-lo a les funcions d'ateneu de l'entitat, i va ocupar el casal fins al [[1936]], en quèquan va ser confiscat per la [[Federació Anarquista Ibèrica]]. PassadaAixò lava guerrafacilitar vaque estarel ocupat1939 pelpassés a mans de Frentes y Hospitales, una organització carlina que havia sobreviscut al decret d'unificació de l'Espanya franquista. Posteriorment l'ocupà Educación y Descanso i després la [[FrenteFalange Española Tradicionalista y de Juventudeslas JONS|Falange]] fins, que, perva venda,ser expulsada d'[[El Círcol]] quan aquesta entitat va passarser reoberta. Durant l'ocupació falangista el governador civil va obrir-hi un despatx on els dilluns rebia els reusencs que li havien demanat audiència. A principis de [[1948]] als'hi va instal·lar el [[Club Natació Reus Ploms]], al qual s'afiliaren bona part dels antics socis d'El Olimpo per poder seguir utilitzant el seu antic estatge social. El 1950 es fraccionà la propietat. Els "Ploms" es quedaren la part central de l'edifici i una part dels baixos, i la resta de la planta baixa del carrer de Llovera la van comprar els botiguers que hi havia instal·lats<ref>{{ref-llibre|cognom=Anguera|nom=Pere|títol=Urbanisme i arquitectura de Reus|pàgines=96-103|lloc=Reus|editorial=La Caixa|any=1988|isbn=8440423306}}</ref>. L'entitat el va conservar el Palau en la part essencial però va fer modificacions a la part posterior per construir-hi dues sales de ball, després convertides en discoteca i bingo. El [[1986]] el va comprar la [[Diputació de Tarragona]] amb l'objectiu de d'ubicar-hi la filial del [[Conservatori de Música de Reus|Conservatori de Música]]. Als baixos del edifici la part principal és ocupada per una sucursal del BBVA (abans fou la tenda Las Americas, copropietat del poeta i polític [[Xavier Amorós]]; després fou l'oficina central de la Caja Postal que, ja anomenada Argentaria, va ser absorbida pel Banc de Bilbao Vizcaya). El projecte de restauració fou obra de l'arquitecte Xavier Olivé. El conservatori fou dotat d'una sala d'audició i aules que mantenen en mesura del possible l'estructura original de l'edifici.