Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: les referencies als > les referències als
 
===Sistemes i fórmules de consens===
Davant d'aquesta dualitat de criteris, i a fi d'evitar confusions, és també una pràctica habitual entre els historiadors designar els sobirans pel nom i el sobrenom, anomenant-lo [[Pere el Cerimoniós]], sense l'ordinal, pràctica que aconsella el filòleg [[Joan Armangué i Herrero]]: «''Més val, doncs, que del bon rei del ''Punyalet'' em diguem ''el Cerimoniós'' i que ens referim a tots els nostres reis fent ús de l'apel·latiu, d'acord amb una sàvia tradició i amb el seny catalanoaragonès.''»<ref>[http://books.google.cat/books?id=VnhQKHgM1K0C&lpg=PA56&dq=numeracio%20reis%20arago&hl=ca&pg=PA56#v=onepage&q&f=false Joan Armangué i Herrero, 2005], pàg. 56{{cita|[..] va enterbolir els intensos anys de regnat del successor d'Alfons el Beninge, el rei Pere, IV d'Aragó, III de la dinastia de Barcelona, II de Mallorca... i I de Sardenya, d'acord amb una nova numeració que, per justa que sigui, no acaba de contribuir a simplificar la vida de l'estudiós i encara menys la del poble ciutadà. Més val, doncs, que del bon rei del ''Punyalet'' en diguem ''el Cerimoniós'' i que ens referim a tots els nostres reis fent ús de l'apel·latiu, d'acord amb una sàvia tradició i amb el seny catalanoaragonès.|Josep Massot i Muntaner|Les primeres ordinacions de Castells de Càller dins Miscel•lània Joan Veny, Volum 6 (L'Abadia de Montserrat, 2005); pàg. 56}}</ref> Aquesta mateixa pràctica fou l'aconsellada pel també filòleg i president de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] [[Ramon Aramon i Serra]]: «''En les referències als comtes-reis de Barcelona-Arago (n. 40) cal decididament usar, sempre que es pugui, per a evitar confusions, el sobrenom unit al nom.''»<ref>[http://www.raco.cat/index.php/Estudis/article/viewFile/236779/319041 Ramon Aramon i Serra, 2005], pàg. 56{{cita|En les referenciesreferències als comtes-reis de Barcelona-Arago (n. 40) cal decididament usar, sempre que es pugui, per a evitar confusions, el sobrenoni unit al nom. La numeracio que els nostres monarques es donaven ells mateixos - la que caldria usar, per tant - era sempre la catalana, per la doble rao que era la que els corresponia dins de la dinastia barcelonina i en tant que reis de la Confederacio. La numeracio aragonesa gairebe no to tradicio medieval, si no es en textos que es refereixen exclusivament a la historic particular d'Aragó. En cas de dubte, seria indicat d'usar la doble numeracio : la tradicional catalana, al costat de l'aragonesa, mes corrent aquesta avui entre els historiadors espanyols de parla no catalana.|Ramon Aramon i Serra|Estudis Romànics; Normas de transcripción y edición de textos y documentos, 1944.;pàg. 236}}</ref> Altres fórmules de consens són les que han seguit els directors de l'[[Arxiu de la Corona d'Aragó]]; l'actual director [[Carlos López Rodríguez]] reserva la pràctica d'usar el sobrenom només als reis que es presten a confusió -els que tingueren per nom Pere o Alfons-, de manera que utilitza l'ordinal quan parla de [[Jaume II d'Aragó|Jaume II]] o [[Joan I d'Aragó|Joan I]], però utilitza el sobrenom quan es refereix a [[Alfons el Benigne]] o [[Pere el Cerimoniós]]; una altra fórmula de consens és la de l'antic director de l'[[Arxiu de la Corona d'Aragó]], l'aragonès [[Rafael Conde y Delgado de Molina]], qui utilitzava un sistema de dobles ordinals combinat amb el sobrenom, de manera que pels sobirans que es presten a confusió emprava la fórmula Pere I-II el Catòlic, Pere II-III el Gran, o Alfons II-III el Liberal.<ref name="CONDE-2005">[[#CONDE-2005|Conde 2005]], pp. 61-62</ref>
 
== Vegeu també ==
1.121.444

modificacions