Farga catalana: diferència entre les revisions

 

A Catalunya va florir una brillant indústria siderúrgica transformadora, que amb les lògiques desviacions que exigeixen els temps moderns, encara perdura. Les principals indústries derivades de la farga catalana foren, entre d'altres, les d'armes portàtils, claus, reixes, béns d'equip, etc. Els productes manufacturats per la indústria transformadora proveïen el mercat del país i eren motiu d'exportació, també cap a Amèrica. La farga catalana va tenir importància durant l'[[edat mitjana]], però al [[segle XIX]] va anar en declivi. Aquest sistema es va estendre molt per tot [[Europa]] i, a Catalunya, es va estendre sobretot per la [[Vallferrera]], el [[Llobregat]], el [[Freser]], el [[Ter]] i al [[Vallespir]].

 

== Menerons, carboners i traginers ==

Per obtenir ferro eren necessaris diversos elements imprescindibles; en primer lloc, jaciments de minerals de ferro o meners, a continuació grans extensions de boscos per obtenir carbó vegetal i aigua abundant per moure els ginys de les fargues: les trompes i les rodes hidràuliques. L'activitat econòmica que es desenvolupava al voltant d'una sola farga era ingent. Al llarg del segle XVIII ocupava una vuitantena de persones, entre fargaires, menerons, carboners i traginers, sense comptar els manufacturers de la vila, als quals es proporcionava el ferro fargat i estirat per transformar-lo en claus, armes, serralleria, eines del camp, etc. Aquests, a la vegada contractaven els traginers per vendre els seus productes arreu.

 

== La farga ==

 

A la vila de Ripoll, des de l'època medieval es forjaven tot tipus d'eines pel camp i armes com destrals, espases, punyals, puntes de fletxes o ballestes. La fabricació d'armes de foc entra en escena durant el segle XVI i creix de la mateixa manera que tot el sector metal·lúrgic de la comarca i de la vila de Ripoll durant els segles XVII i XVIII. La producció de tot tipus d'armes per abastir el mercat era espectacular: l'any 1770 hi ha registrada una comanda de 6.000 pistoles; el 1771, 8.000 fusells; el 1772, 4.000 escopetes i 8.000 fusells, tots destinats als exèrcits; a part s'hi ha d'afegir els encàrrecs de particulars.

 

== La singularitat de la farga catalana: les trompes ==

La farga catalana va anar incorporant un seguit de millores que van repercutir en el procés de reducció del ferro i en la seva qualitat. La principal aportació va ser la substitució de les manxes de cuir per insuflar aire al forn per les trompes d'aigua. La trompa d'aigua és un enginyós artilugi utilitzat a Itàlia des de l'any 1640 que es va difondre pels Pirineus a finals del segle XVII. Aquest canvi innovador va aportar un flux d'aire constant i una pressió per la sortida de la tovera regulable, així com un percentatge d'humitat en l'aire expulsat per la tovera que ajudava a esponjar la mena. Una altra millora va ser, a mitjan segle XVIII, un manòmetre al tub de sortida de la caixa de vents per regular la pressió amb exactitud. Un altre factor, sense datar i que va contribuir a la millora de l'obtenció de ferro, va ser un nou sistema de construcció de les parets interiors del forn, és a dir, en el gresol, substituint els carreus relligats amb calç per planxes de ferro a l'''ore'', al ''lleteriol'' i a les ''porgues'' i peces ceràmiques a la part de la cava.

 

== Els treballadors de la farga catalana ==

 

El personal extern estava format per l'administrador i l'encarregat. L'administrador s'encarregava de la part comercial i econòmica; treballava pel propietari arrendador de la farga o pel fargaire. L'encarregat o ferrer tenia la responsabilitat de l'abastiment del carbó i de la mena, així com de la distribució als clients del ferro fargat o estirat.

 

== La crisi de la farga catalana ==

 

Malgrat que la producció de ferro a la comarca del Ripollès es va quasi aturar pels motius ja esmentats, a la resta de Catalunya se seguí utilitzant el mètode català per a l'obtenció de ferro o acer. Les fargues varen continuar subsistint al llarg del segle XIX gràcies a la qualitat i la puresa del ferro obtingut, molt baix en contingut de fòsfor i de carboni i cap resta de sofre, com també una homogeneïtat excepcional, aspectes que el ferro colat d'un alt forn no va poder aconseguir fins a la utilització dels sistemes Bessemer i Martin Siemens.

 

== Vegeu també ==

* [[Trompa d'aigua]]

* [[Farga Palau]]

 

== Referències ==

{{referències|2}}

 

== Bibliografia ==

* Fernàndez, M (coord.) La Farga Palau de Ripoll. Quaderns de Didàctica i Difusió del mNACTEC, 20. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Farga Palau de Ripoll. ISBN 9788439384823

 

== Enllaços externs ==