Longobards: diferència entre les revisions

Els llombards van travessar els [[Alps]] quan [[Longinus]], que havia succeït a [[Narsés]] al govern d'Itàlia amb el títol d'[[exarca de Ravenna]], estava desprevingut. Van apoderar-se del [[FriulFriül]] i [[Milà]]. Posteriorment va caure la ciutat de [[Pavia]] (l'any 572), on els reis llombards van fixar la seva cort, eixamplaren els seus límits fins a la regió que actualment s'anomena [[Llombardia]] (i que agafà el seu nom d'aquest poble germànic) i la [[Toscana]], i van arribar a les portes de [[Roma]] i [[Ravenna]]. El regnat d'[[Alboí]] va durar poc més de tres anys però fou suficient per conquerir tot el nord d'[[Itàlia]]. A més, els lombardsllombards capitanejats per [[Zotto]] crearen dos ducats al sud d'Itàlia, els de [[ducat de Spoleto|Spoleto]] i [[ducat de Benevent|Benevent]] i que es mantingueren semi-independents respecte als lombardsllombards del nord, subsistint fins al [[segle XII]]. Al centre, els [[bizantins]] aconseguiren mantenir el control sobre l'[[exarcat de Ravenna]], que incloïa la ciutat de [[Roma]].

El territori lombardllombard fou dividit en 36 ducats. El rei lombardllombard governava sobre tots ells. Inicialment [[paganisme|pagans]], els lombardsllombards adoptaren el [[cristianisme]] [[arrianisme|arrià]]. Això provocà molts conflictes amb els catòlics romans.

[[Alboí]] s'havia casat el [[566]] amb [[Rosamunda]], la filla del rei [[gèpid]] [[Cunimond]], que havia estat derrotat pels lombardsllombards. Aquesta matà el seu martimarit a [[Verona]] i posteriorment fugí a [[Ravenna]]. El seu successor [[Clef]] també fou assassinat al cap de només divuit mesos. Això provocà un període d'inestabilitat de deu anys on els diferents ducats es governaren independentment sense un rei per damunt. Finalment, davant del perill que suposaven els [[francs]], el fill de Clef, [[Autari]], fou escollit rei. Aquest aconseguí aturar una invasió del franc [[Khildebert II]] que actuà amb el vistiplau de l'emperador bizantí [[Maurici]].

Les baralles de religió es mantingueren i el regne llombard no es recuperà fins l'arribada al poder de [[Liutprand]]. Aquest aconseguí un cert control sobre els ducats de [[ducat de Spoleto|Spoleto]] i [[ducat de Benevent|Benevent]], i, aprofitant les diferències que hi havia entre el [[Papa]] i l'[[emperador]] amb motiu de la lluita sobre la [[iconoclàstia]], s'apoderà d'àmplies zones de l'[[exarcat de Ravenna]] i del [[ducat de Roma]]. També ajudà al franc [[Carles Martell]] a derrotar els [[àrabs]] a [[Poitiers]]. El seu successor [[Aistulf de Friül]] ocupà [[Ravenna]], acabant definitivament amb l'[[exarcat de Ravenna|exarcat]] i intentà exercir el poder sobre [[Roma]]. El Papa [[Papa Gregori III]] va demanar ajut als [[francs]] de [[Pipí III]] que derrotà els llombards els quals foren obligats a retornar [[Ravenna]], format-se d'aquesta manera els [[Estats Pontificis]].<ref>{{en}} L. M. Duchesne, ''The Beginnings of the Temporal Sovereignty of the Popes, A.D. 754–1073'' {{en}} </ref> El darrer rei lombardllombard, [[Desideri d'Ístria]] no va córrer millor sort. Decidí de nou obrir hostilitats contra el Papa i entrà a [[Roma]] el [[772]]. Paral·lelament recolzàdonà suport a [[Carloman I]] en contra del seu germà [[Carlemany]]. Aquest entrà a la [[Llombardia]], ocupà [[Pavia]] i derrotà Desideri el [[774]]. Posteriorment es féu coronar Rei dels Llombards incorporant el territori als seus domins i acabant, així, amb el '''Regne Llombard'''.