Analogia: diferència entre les revisions

A més, ampliant-ne el seu significat, l'analogia estudia el nombre i categories de les [[paraules]], amb les quals es formen les [[preposicions]], i els accidents que hi poden ocórrer.

 

Per a Aristòtil l’analogia és un modo de coneixement indirecte d’alguna cosa, a través d’una identitat o semblança de relacions, això és, del tipus X és a A el que B és a C; essent A, B i C natures conegudes i X allò que coneixem per analogia. Per exemple, a la ''Física'' (llibre I cap. 7) diu Aristòtil que la matèria prima, component necessari de tot ens natural capaç de canvi o moviment, la coneixem mitjançant aquesta analogia: “El que el bronze és a l’estàtua, o la fusta al llit, és aquella a la substància i a l’aquest quelcom i a l’ens”. També als tractats zoològics parla d’analogia en les parts i els òrgans dels animals, quan, en espècies diferents, determinades parts són diferents, però realitzen la mateixa funció. Per exemple: “el que la ploma és per a l’au, és l’escata per al peix”.