Consells de la Monarquia d'Espanya: diferència entre les revisions

===Les tensions uniformistes i la crisi del comte-duc d'Olivares===

Paral·lelament aparegueren projectes de [[centralizació política]] tensionaren el model de monarquia composta i polisinodial propi de la Monarquia d'Espanya en favor de la imposició del [[cesarisme]] reial sobre el constitucionalisme propi de la Corona d'Aragó. Al llarg del [[segle XVI]] el [[Plet del virrei estranger]] enfrontà les institucions d'autogovern aragoneses amb la Corona espanyola. La tensió acabà esclatant arran del [[Privilegi de manifestació]], un [[privilegi]] exercit pel [[Justícia d'Aragó]] per intervenir en els tribunals i oficials reals. El procés començava quan un acusat al·legava injustícia per part dels oficials reials o considerava amenaçada la seva integritat física i, per tant, demanava la protecció del Justícia d'Aragó. Això portava a la investigació del cas per jutges competents i l'acusat passava a estar sota la protecció del [[Justícia d'Aragó]]. Aquest privilegi permetia a l'acusat poder obtenir immunitat respecte al poder reial, almenys mentre les seues al·legacions s'investigaven. Durant el regnat de [[Felip II de Castella]] el secretari reial [[Antonio Pérez]] va demanar aquesta protecció al Justícia d'Aragó, i davant els intents reals de jutjar-lo per mitjà de la Inquisició -tribunal contra el qual el Justícia no tenia cap poder- la situació va derivar cap a una revolta coneguda amb el nom d'[[Alteracions d'Aragó]], que finalitzà amb l'anorreament dels líders constitucionalistes aragonesos i l'esquarterment del poder competencial tant del [[Justícia d'Aragó]] com de la [[Generalitat d'Aragó]]. Posteriorment, el [[25 de juliol]] de [[1626]] el valgut [[Comte-Duc d'Olivares|Comte-Duc Olivares]] presentà el seu projecte «''[[Unión de Armas]]''», un organisme militar que pretenia fer contribuir tots els regnes de la monarquia d'Espanya al manteniment d'un exèrcit de 140.000 homes per mantenir les seves guerres Flandes, indispensable mercat per a la indústria llanera castellana. Després de més d'un segle de guerres ininterrompudes a Flandes per mantenir els seus mercats, la Corona de Castella havia passat de ser la corona espanyola més rica a la més empobrida i amb greus problemes de despoblament, tot i tenir tot l'Imperi americà en exclusiva pel seu finançament. Aquesta pulsió centralista tensionà el model fins a produir la [[crisi de 1640]] que comportà la separació definitiva de Portugal i transitòriament de Catalunya de la Monarquia d'Espanya.

El canvi de dinastia en 1700 a la [[Casa de Borbó]] i el subsegüent conflicte successori portaran a l'ocupació militar de la [[Corona d'Aragó]]. Els [[Decrets de Nova Planta]]<ref>[http://books.google.cat/books?id=4aYgR5YFEtAC&lpg=PA178&dq=&pg=PA178#v=onepage&q=&f=true Alcalá-Zamora, José N., ''Felipe IV: El hombre y el reinado'', Centro de Estudios Europa Hispánica (2005), págs.178-179]</ref> suposaran una ruptura amb el sistema de consells propi de la Monarquia d'Espanya i implantaran una centralització administrativa i unifomització política<ref>[http://books.google.cat/books?id=fuBp8aEMhWIC&lpg=PA114&pg=PA114#v=onepage&q&f=true Maqueda Abreu, Consuelo (1992), El auto de fe'', Ediciones AKAL, págs.114-115]</ref><ref>[http://books.google.cat/books?id=XCknhRuvlpUC&lpg=PA489&pg=PA489#v=onepage&q&f=true VV.AA.(1994), ''Introducción a la historia moderna'', Ediciones AKAL, págs.489-490]</ref> que plasmaran en gran mesura el projecte homogeneitzador basant-se en la Corona de Castella plantejat ja al segle anterior pel comte -duc d'Olivares. Tot el [[règim polisinodial]] fou replantejat i els consells perderen gran part de les seves facultat a excepció del Consell de Castella, ja que els territoris de la Corona d'Aragó veieren abolits els seus [[furs]] en virtut del [[dret de conquesta]] i els territoris italians i flamencs foren cedits a la Casa d'Àustria en el [[Tractat de Rastadt]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ingrao |nom=Charles W. |títol=The Habsburg Monarchy, 1618-1815 |url=http://books.google.es/books?id=Ncgq08FZYlQC&pg=PA119&dq=Treaty+of+Rastatt&hl=ca&sa=X&ei=9pLiUdX-E_TQ7AbMj4CoDg&ved=0CD8Q6AEwAjgK#v=onepage&q=Treaty%20of%20Rastatt&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2000 |pàgines=119 |isbn=0521785057}}</ref> Les successives reformes de la Hisenda, la Marina i la política americana faran el propi amb els consells temàtics. La [[Inquisició]] seguirà sent un eficaç instrument en mans dels elements més reaccionaris i antiil·lustrats. Els períodes d'incapacitat dels primers reis borbònics, [[Felip V de Castella]] i [[Ferran VI de Castella]], són mostra que sense necessitat d'impuls regi, la burocràcia espanyola encara funcionava. Els [[secretaris de despatx]], precedents dels actuals ministres, esdevingueren els elements més dinàmics de l'administració de la monarquia espanyola borbònica durant el segle XVIII. És per tant la segona meitat del XVIII i el començament del XIX, durant els regnats de [[Carles III de Castella]] i [[Carles IV de Castella]], l'últim període de vigència dels Consells testificat amb el govern de personatges com [[Macanaz]], [[Pedro Rodríguez de Campomanes]] o [[Jovellanos]], fiscals del Consell de Castella que evidencien que aquest continuava essent el centre de poder de la Monarquia Espanyola.