Revisió del 20:24, 24 març 2014 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.428 edits m Robot posa descripció a la imatge Proverb scroll.PNG a partir del peu de foto ← Edició anterior		Revisió del 11:45, 14 ago 2014 modifica desfés Medol (discussió \| contribucions) Administradors 152.173 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: ~~{{FR\|data=novembre de 2012}}~~ {{Polisèmia\|Proverbi}} [[Fitxer:Incunabulum Blackletter Bible 1497.jpg\|thumb~~\|300px~~\|El llibre dels Proverbis en una Bíblia del 1497.]] El '''Llibre dels Proverbis''' ([[hebreu]] '''מִשְׁלֵי''', ''Mishlei'') és un llibre [[Bíblia\|bíblic]] de l'[[Antic Testament]] i del [[Tanakh]] hebreu~~, que~~. esEs classifica entre els [[Llibres Sapiencials]] del [[cristianisme]], i entre els [[Ketuvim]] o "Escrits" del [[judaisme]]. Està compost per extenses col·leccions de màximes o [[Sentència\|sentències]] de contingut religiós o moral i s'ubica en la Bíblia entre [[Salms]] i [[Eclesiastés]], i en la Bíblia jueva entre els llibres de [[Llibre de Job\|Job]] i [[Llibre de Rut\|Rut]].{{sfn\|Tábet\|2007\|p=186}} ==Nom del llibre == [[Fitxer:Proverb scroll.PNG\|~~right\|230px~~thumb\|Pergamí dels Proverbis]]▼ A la [[Bíblia Hebraica]] aquest llibre porta el nom de [מִשְׁלֵי [שְׁלֹמֹה o miš'lēj [Šǝlo'mo]. "mā'šāl" (plural: mǝšā'līm; plural constructe: miš'lēj) és en [[hebreu]] una paraula que significa poema, oracle o discurs on domina una comparació o bé a un màxima o refrany popular. Totes aquestes formes literàries estan contingudes en aquest llibre per la qual cosa el títol, més aviat genèric, resulta adient. H. Lusseau ofereix una definició de ''mǝšā'līm'': A la [[Bíblia Hebrea]] aquest llibre porta el nom de [מִשְׁלֵי [שְׁלֹמֹה o miš'lēj [Šǝlo'mo] (''mashal''), un mot hebreu que s'aplica a les sentències breus que amb imatges o comparacions configuren una observació útil per la vida pràctica. En el cas dels Proverbis designa generalment dites a través de semblances, comparacions, epigrames, sentències morals, màximes breus, endevinalles, paradoxes o ironies. La paraula es completa amb la indicació del qui és considerat autor principal: "de Salomó, fill de David, rei d'Israel''.{{sfn\|Tábet\|2007\|p=185}} La [[Septuaginta]] la denomina Παροιμίαι [Σαλωμῶντος] (''paroimíai''), que no és més que la traducció llatina ''proverbia'', adoptat a les principals versions llatines com ''Liber proverbiorum''. ''Mashal'' es pot definir senzillament com un ensenyament religiós basat en l'experiència mil·lenària del poble d'Israel a través de figures retòriques.{{sfn\|Tábet\|2007\|p=186}} {{cita\|Ensenyances d'inspiració més aviat religiosa i moral, basades en observacions comunes, la majoria de les vegades expressades mitjançant imatges evocades o suggerides, que reclamen un esforç de reflexió per a ser compreses<ref>Obra de Cazelles citada en la bibliografía, pág. 617.</ref>}} La [[Septuaginta]] la denomina Παροιμίαι [Σαλωμῶντος] i la [[Vulgata]] usa ''prouerbia''. Ambdós són termes que restringeixen el sentit original del mot hebreu al de refrany o màxima. Aquestes sentències morals són amb freqüència el fruit de la revelació divina i altres vegades provenen de l'experiència humana i de la seva saviesa (uns altres aspectes de la influència de [[Déu]]). Solen expressar-se, com altres conceptes de la pedagogia bíblica, en forma de comparacions, ritmes verbals, expressions agudes o relats [[misteri\|enigmàtics]]. Està destinat a lectors intel·ligents, perquè la major part de les vegades l'esforç de desentranyar els seus continguts exigeix una certa preparació. La paraula "proverbi" s'entén també com a [[refrany]] concís, [[al·legoria]] o [[adagi]], sempre contenint una ensenyança simple de l'experiència humana que pot contenir o no una afirmació [[Teologia\|teològica]]. ▲[[Fitxer:Proverb scroll.PNG\|right\|230px\|Pergamí dels Proverbis]] ==Autor i època == Els Proverbis s'atribueixen tradicionalment al [[rei Salomó]]. Els capítols 10 al 22, 16 i també 25 al 29 són atribuïts a [[rei Salomó\|Salomó]] i si més no es pot demostrar, mitjançant l'ús que s'hi fa de gèneres literaris més arcaics, com el [[dístic]], que són dels més antics del llibre. Així mateix es fan mencions de la vida cortesana que no podrien provenir de temps posteriors atès que l'índex d'esplendor i de floriment no serà igualat en els regnats posteriors. La secció de màximes de la segona d'elles eren ja antigues i molt ben conegudes en temps d'[[Ezequies]], ço és, durant les invasions [[Assíria\|assíries]] pels volts del [[722 aC]]. Tanmateix, també hi ha alguns [[arameu\|aramaismes]] que compliquen la datació o, si més no, donen compte d'uns certs retocs o afegits posteriors. ~~Tanmateix, també hi ha alguns [[arameu\|aramaismes]] que compliquen la datació o, si més no, donen compte d'uns certs retocs o afegits posteriors.~~ ==Canonicitat i ús en la litúrgia == Linha 62 ⟶ 55: == Referències == {{Referències}} {{Commonscat\|Book of Proverbs}}▼ ==Bibliografia== ~~<references/>~~ *{{ref-llibre\|cognom=Tábet\|nom=Miguel Ángel \|títol=Introducción al Antiguo Testamento III: Libros poéticos y sapienciales\|url=http://books.google.com/books?id=qyg2fXuHRlIC\|any=2007\|editorial=Palabra\|isbn=978-84-9840-092-2}} ==Enllaços externs== ▲{{Commonscat\|Book of Proverbs}} {{Bíblia}}

Proverbis: diferència entre les revisions