Diferència entre revisions de la pàgina «Proverbis»

309 octets eliminats ,  fa 5 anys
cap resum d'edició
Els Proverbis s'atribueixen tradicionalment al [[rei Salomó]]. Els capítols 10 al 22, 16 i també 25 al 29 són atribuïts a [[rei Salomó|Salomó]] i si més no es pot demostrar, mitjançant l'ús que s'hi fa de gèneres literaris més arcaics, com el [[dístic]], que són dels més antics del llibre. Així mateix es fan mencions de la vida cortesana que no podrien provenir de temps posteriors atès que l'índex d'esplendor i de floriment no serà igualat en els regnats posteriors. La secció de màximes de la segona d'elles eren ja antigues i molt ben conegudes en temps d'[[Ezequies]], ço és, durant les invasions [[Assíria|assíries]] pels volts del [[722 aC]]. Tanmateix, també hi ha alguns [[arameu|aramaismes]] que compliquen la datació o, si més no, donen compte d'uns certs retocs o afegits posteriors.{{CN}}
 
== ContingutsEstructura ==
=== Estructura ===
En el llibre hi ha idees similars que es repeteixen i temes que es reiteren sense un ordre aparent ni la sistemàtica d'un tractat acadèmic. Probablement la causa d'aquest aparent desordre és un fenòmen de confluència de fonts i tradicions que pertanyen a diversos períodes històrics i culturals. A partir dels títols que apareixen al llibre i la menció dels autors, el contingut i la forma literària, es pot estructurar l'obra en nou seccions. Aquestes seccions estan precedies per un pròleg on s'indica que el camí segur per assolir la saviesa és el ''temor de Déu'' i una actitud filial i reverencial cap a Déu.{{sfn|Tábet|2007|p=188}} El quadre sinòptic inspirat en l'esquema d'H. Lusseau.{{sfn|Tábet|2007|p=189}}
 
|}
 
=== LaSecció saviesa a Israelinicial ===
La primera secció (1,8-9, 19) és molt diferent a les altres i està datada cap als segles VI-V aC. Utilitza l'ús imperatiu i arguments persuasius, així com l'autobiografia. Conté una llarga exhortació amb advertències i amonestacions, dirigida per un pare al seu fill que l'anima a ser savi, explicant-li els fruits i avantatges de ser-ho. Enmig d'aquest ampli discurs patern hi ha tres discursos pronunciats per la saviesa personificada, dirigits a la humanitat en general i als senzills en particular. En el primer d'aquests discursos la saviesa renya l'home insensat perquè si no vol acabar en una ruïna imminent busqui la saviesa. En el segon discurs la saviesa es descriu a sí mateixa, mostrant la seva intimitat amb Déu. En el tercer la saviesa i indica que els adversaris de la saviesa són els homes necis i les dones falaces.{{sfn|Tábet|2007|p=189-190}}
Encara que s'hi expresse un cert coneixement pràctic que permeta assolir la felicitat, la saviesa expressada en els llibres sapiencials no deixa mai de banda la fe en Jahvé, mostrant així la seua profunditat religiosa abans que pràctica o moral. Les fonts usades per aquests savis són els textos dels profetes. Una altra característica és una certa tendència a personificar o atribuir a la saviesa accions humanes.
 
=== Col·leccions salomòniques ===
La línia argumental del llibre està clarament establida a Prov. 1:2-7. Es basa en el concepte de [[Saviesa]] que s'expressa en els [[Llibres Sapiencials]]: el "savi", que es presenta davant el poble com una persona que prové de Déu i parla en el Seu nom; per això mateix, el savi comparteix alguns dels atributs de la divinitat.
La col·lecció ''Proverbis de Salomó'' (10,1) ocupa gairebé una tercera part del llibre (10,1-22,16) amb 375 dites breus independents en forma de dístics, amb una excepció. Hi ha un grup amb paral·lelisme antitètic i un altre amb sinonímic o antitètic. Hi ha diverses antítesis entre el just i l'injust, el savi i el neci, el diligent i l'ociós.{{sfn|Tábet|2007|p=190}}
 
La segona col·lecció salomònica (25-29) és més breu, té 128 proverbis i s'obre amb una indicació sobre l'actuació dels escribes d'Esequies (VIII aC) en l'edició dels proverbis de Salomó. Els versos 25-27 es refereixen a l'amor vers les realitats terrenals com expressió de la saviesa creadora de Déu, i fan una reflexió indicant que a cada acte li segueix un premi o càstig proporcionat. Els capítols 28 i 29 són singulars perquè hi predomina el paral·lelisme antitètic i afronten temàtiques de contingut religiós molt marcat. El fet que el text versi sobre la conducta en la vida social i pública ha estat interpretat com que era una secció utilitzada per a formar prínceps joves i membres de la cort.{{sfn|Tábet|2007|p=191}}
Altres vegades, la mateixa deïtat assumeix el paper de savi, com a creador del món i organitzador de la moral.
 
=== Proverbis dels savis ===
La saviesa dels Proverbis, en fi, són els ensenyaments de la filosofia teològica que ensenyen l'home a ser com els savis i a viure-hi en conseqüència.
Entre les dues col·leccions salomòniques hi ha les ''paraules dels savis''(22,17-24,34) que comprenen uns 50 proverbis agrupats en una secció única i que per les seves unitats temàtiques de tipus escolàstic s'acostumen a datar entre els segles V i IV aC. Pel que fa a l'estil, es tracta de composicions poètiques amb estrofes generalment de quatre versos que utilitzen la segona persona del singular, típic d'un discurs directe del mestre al deixeble, on en lloc de l'imperatiu predomina la persuassió i l'argumentació. El text és variat, dóna consells sobre la moderació en el menjar, la beguda i el tracte amb dones estrangeres o l'ús de les riqueses. {{sfn|Tábet|2007|p=191}}
 
=== Contactes amb altres tradicionsApèndix ===
Els dos últims capítols contenen quatre composicions atribuïdes a autors diversos que un redactor afegí al final.
Com la majoria de la [[Llibres Sapiencials|literatura sapiencial]], els Proverbis demostren en diversos passatges que els savis que els van escriure (o el mateix Salomó) tenien un fort contacte i un profund coneixement de la literatura sapiencial de l'Orient i especialment d'[[Egipte]].
 
Malgrat això, l'adaptació a la mentalitat i l'esperit hebreu és perfecta, ja que no traeixen en cap moment l'estructura tradicional jueva, el seu estil ni el seu vocabulari.
 
=== Sentit religiós ===
No és estrany que els lectors moderns, especialment els cristians, se senten desorientats després de la lectura d'aquest llibre. A més de la monòtona repetició de fórmules quasi idèntiques, el llibre conté nombrosos consells i ordres pedestres i terrenals, que no semblen tenir cap relación amb un missatge diví. Les seues idees de la vida i de la relació entre Home i Déu són simples i terrenals.
 
Però les veritats que expressa són inqüestionables per a l'home amb experiència i la majoria dels consells no han perdut la seua validesa a pesar dels milers d'anys que han passat. La idea que l'Home ha sigut cridat al servici de [[Jehovà|Jahvé]] no el dispensa d'actuar amb saviesa en els assumptes de menys rang, perquè les virtuts naturals i la saviesa de la terra, el camp i la família estan en l'arrel mateixa de la santedat.
 
Per a comprender acabadament la literatura d'aquest període cal entendre el punt de vista dels savis i Salomó, a saber: la revelació cristiana, amb el bé i el mal, la [[justícia]] i el [[pecat]], són molt posteriors a la seua època, i el concepte de recompensa i càstig en el més enllà els era completament desconegut.
 
És per això que els estrets límits dels seus ensenyaments semblen insuficients des del punt de vista de la religió i la moral cristianes modernes.
 
Tanmateix, els savis que van escriure els Proverbis ho van fer com a transmissors i dipositaris de la saviesa dels seus avantpassats, buscant la manera de transmetre-la fins als nostres dies. Si aquest treball no s'haguera efectuat, aquestes antigues tradicions les desconeixeríem completament.
 
== Referències ==
123.759

modificacions