Psicoanàlisi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 1:
{{millorar ortografia|data=abril de 2013|'''S'han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes''' }}
La '''psicoanàlisi''' ("Quelques-uns qui écrivent psychanalyse, et non psychoanalyse - Ludwig Franck donc, Dumeng Bezzola, ou Auguste Forel par exemple -, ridiculisent doucement Freud avec son barbarisme et font remarquer que la logique de formation des mots nouveaux à partir de racines grecques ne peut donner psychanalyse, mais psychoanalyse. En 1919, Auguste Forel, un médecin suisse qui pratique l’hypnose, guérit et soigne avec elle, précise dans l’Hypnotisme: «J’écris psychanalyse comme Bezzoia, Frank et Bleuler, et non psycho-analyse comme le fait Freud, eu égard à la dérivation rationnelle et euphonique du mot." segons Michel Onfray, al seu llibre sobre Freud) és una [[teoria]] [[filosofia|filosòfico]]-[[psicologia|psicològica]] inventada per [[Sigmund Freud]] a la fi del [[segle XIX]].
Assaja revelar l'[[inconscient]] i la seva relació amb el comportament, els sentiments i les emocions actuals. Els temes fonamentals de la psicoanàlisi són els patrons inconscients de la vida revelats per les associacions lliures dels pacients.
La meta de l'analista és ajudar a eliminar
Com a resultat de parlar amb aquests pacients Freud va creure que els seus problemes provenien de pulsions culturalment inacceptables, per tant eren reprimits inconscientment, així com els desitjos i les fantasies de naturalesa [[sexual]].
Línia 13:
L'analista escolta simplement, fent comentaris només quan, en la seva opinió professional, troba una oportunitat per a la penetració en la ment del [[pacient]].
A l'escoltar, l'analista procura mantenir una actitud de neutralitat apàtica, una postura imparcial dissenyada per crear un ambient segur. L'analista pregunta per tal que el pacient parli amb total sinceritat sobre tot el que li ve al cap,
Encara que les tècniques psicoanalítiques s'han utilitzat sovint en alguns casos amb èxit ( [[psicosi]] ) (amb gran esforç i sacrifici important de part de l'analista), la psicoanàlisi està pensada generalment pels analistes per a ser útil com a mètode en certs casos ( [[neurosi]] ) i amb els problemes del caràcter o de la personalitat.
Un requisit bàsic de l'entrenament psicoanalític és experimentar una anàlisi encertada per això el psicoanalista ha de ser una persona entrenada en les claus de l'observació crítica i tenir prou experiència clínica.
| |||